(València, 1441 – 1505)
Cardenal. Fill de Galceran de Castellar, senyor de Picassent, i de Bernadona de Borja i Montcada, filla de Galceran Gil de Borja.
Protonotari apostòlic, fou nomenat arquebisbe de Trani, a la Pulla (1493-1503), i el 9 d’agost de 1503 succeí el cardenal Joan de Borja i Navarro d’Alpicat el Major a l’arquebisbat de Mont-real, a Sicília.
Fou nomenat cardenal el 1503 per Alexandre VI, del qual fou home de confiança per als afers familiars i polítics.
(Xàtiva, Costera, vers 1435 – Roma, Itàlia, 1504)
Cardenal (1503), amb el títol de Sant Esteve in Monte Celio. Protonotari apostòlic i cambrer secret d’Alexandre VI (1498).
Assistí com a testimoni al casament de Lucrècia Borja amb Giovanni Sforza (1493).
(València, 1472 – Roma, Itàlia, 4 octubre 1511)
Cardenal. Germà de Joan, també cardenal, el qual succeí en l’arquebisbat de València (1500-11) i com a cardenal (1500). Havia estat membre de l’orde militar de Sant Joan i abat comendatari del monestir cistercenc de Valldigna.
Entrà a Roma el 1501. Davant la reacció antiborgiana de Juli II, es retirà a Nàpols, ja dominada per Ferran II el Catòlic.
(València, 1470 – Fossombrone, Itàlia, 17 gener 1500)
Cardenal (1496). Fill de Jofré de Borja-Llançol de Romaní i germà del cardenal Pere Lluís. Es considerat el Borja de la cort d’Alexandre VI amb més qualitats polítiques. Protonotari apostòlic, fou bisbe electe de Melfi (1494-98) i arquebisbe de Càpua (1496-98) i de València (1498-1500).
A Perusa, de primer com a governador i després com a legat pontifici, donà proves de les seves altes condicions de governant. El 1497 acompanyà el papa a Òstia per tractar amb el futu Juli II, addicte a Carles VIII de França.
Nomenat legat de Bolonya el 1499, morí quan es dirigia a Forli a felicitar Cèsar de Borja per la conquesta d’aquella ciutat.
(Gandia, Safor, 29 abril 1663 – La Granja, Castella, 8 agost 1733)
Cardenal (1720), membre del consell suprem d’Itàlia. Fill de Francesc de Borja-Centelles i Dòria, duc de Gandia.
El 1701 acompanyà Felip V de Borbó a Barcelona i a Itàlia. Fou nomenat arquebisbe de Trebisonda (1705), patriarca de les Índies (1708) i almoiner major de palau.
Fou germà seu Lluís de Borja-Centelles i Ponce de León (Gandia, Safor, 1665 – Anvers, Flandes, França, 1718) Governador d’Anvers. Per matrimoni esdevingué príncep de Squillace (1701). Austriacista, li foren segrestats els béns a la península ibèrica.
(País Valencià, vers 1446 – Roma, Itàlia, 1 agost 1503)
Cardenal, anomenat el Major, fill de Galceran de Borja i de Tecla Navarro d’Alpicat, senyors de la baronia de Quartell. Fou protonotari apostòlic després de la mort de Calixt III, i més tard arquebisbe de Mont-reale de Sicília (1483), quan tenia només els ordes menors.
Fou el primer i únic cardenal creat per Alexandre VI al primer consistori del seu pontificat (1492). El 1494 coronà el rei de Nàpols, Alfons II de Nàpols, com a legat a latere, i fou tramès a Bracciano per pactar amb Carles VIII de França el seu pas per Roma, camí del regne de Nàpols. El 1495 acompanyà el papa a Orvieto.
(Xàtiva, Costera, 1441 – Roma, Itàlia, 4 novembre 1511)
Cardenal. De paternitat no documentada. Des del segle XVI hom l’havia suposat falsament, un bastard d’Alfons de Borja (Calixt III). Anà a Roma després de la mort de Calixt III a l’empara del vice-canceller Roderic de Borja (Alexandre VI, cosí germà del seu suposat pare). Posseí un canonicat a València.
Alexandre VI el nomenà bisbe de Teano a Campània (1495) i arquebisbe de Cosenza a Calàbria (1499); tresorer pontífici, fou creat cardenal per ell el 1500.
Hom l’ha volgut identificar amb un prelat que Il Pinturicchio retratà a les estances dels Borja del Vaticà.
(Gandia, Safor, segle XVI – 6 agost 1537)
Cardenal (1536). Fill de Joan de Borja i Enríquez, duc de Gandia.
El 1530 obtingué, per patrimoni, la baronia de Navarrés.
(Gandia, Safor, 19 desembre 1518 – Viterbo, Laci, Itàlia, 16 setembre 1540)
Cardenal (1539). Fill del primer matrimoni de Joan de Borja i Enríquez, duc de Gandia.
Fou comanador major de l’orde de Montesa (1537-40) i bisbe de Squillace.
Nom real del papa valencià Alexandre VI (1431-1503).
Dades dels Països Catalans 