(València, 1537 – 1605)
Cantor i compositor. Professà el 1558 al convent de Sant Domènec de València, i compongué càntics religiosos d’una notable qualitat.
Lisamós, Miquel
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: cantants/es
Lauri-Volpi, Giacomo
(Lanuvio, Itàlia, 11 desembre 1892 – Burjassot, Horta, 17 març 1979)
Tenor. La gran extensió i bellesa de la seva veu el convertiren aviat en un dels primers tenors mundials. El 1922 es presentà al Liceu de Barcelona amb Rigoletto, de Verdi.
El 1935 tornà al Liceu, i hi actuà habitualment fins al 1945; hi cantà encara sorprenentment el 1972. El 1975 cantà al Teatre Principal de València, en un homenatge que li fou tributat.
Casat amb la soprano valenciana Maria Ros, s’establí a Burjassot.
Ha escrit Voci parallele (1955).
Ja T’ho Diré
(Ciutadella, Menorca, 1986 – 27 desembre 2003)
Grup de pop-rock. Format i liderat per Cris Juanico.
Fugint de complicacions estilístiques i de contingut, optaren per plantejaments pop i per la frescor dels grups de guitarres, característiques, juntament amb la personalitat del seu cantant, que els diferenciaven de la resta de grups de parla catalana de la seva generació.
Entre la seva discografia cal destacar Es blau és fester (1991), Moviments salvatges (1995) i Un ram de locura (1997); en els dos darrers hi col·laborà el guitarrista vigatà Quimi Portet.
Cançons a YouTube: Si vens – L’univers – Tinc es cor calent – Assegut bevent
Ibáñez i Gorostidi, Francisco
(València, 20 novembre 1934 – )
“Paco Ibáñez” Intèrpret i autor de cançons en castellà. Estudià guitarra a París, on participà en alguns grups.
Gravà el seu primer disc amb poemes de Góngora i García Lorca el 1964 i ràpidament assolí notorietat, dins el moviment de la cançó protesta.
Debutà el 1968 a Espanya, i des d’aleshores ha editat nombrosos discs musicant poemes de Cernuda, Alberti, L. Felipe, Blas de Otero, Celaya, Miguel Hernández, Josep Agustí Goytisolo, etc.
Huerta y Caturla, Trinidad
(Oriola, Baix Segura, 8 juny 1804 – París, França, 1875)
Guitarrista i tenor. Actuà de primer com a cantant i després com a guitarrista a Amèrica del Nord i a Europa.
S’establí a París, on es dedicà a l’ensenyament.
Hidalgo, Elvira d’
(Vall-de-roures, Matarranya, 28 desembre 1891 – Milà, Itàlia, 21 gener 1980)
(Elvira Joana Rodríguez i Roglán) Soprano. Estudià a Barcelona i a Itàlia. Debutà a Nàpols (1908) amb Il barbiere di Siviglia de Rossini.
S’especialitzà en Mozart, Cimarosa, Rosinni i Donizzeti i enregistrà alguns discs. Actuà sovint al Liceu de Barcelona entre el 1911 i el 1923.
Es retirà el 1936. Establerta a Atenes, fou professora de Maria Callas. En 1949-59 fou catedràtica de cant del conservatori d’Ankara (Turquia).
Gorgé i Samper -germans-
Pau i Ramon eren fills de Pau Gorgé i Soler.
Pau Gorgé i Samper (Alacant, 1881 – Barcelona, 23 desembre 1945) Baix cantant.
Ramon Gorgé i Samper (Alacant, 17 desembre 1898 – Maracaibo, Veneçuela, 3 setembre 1985) Violinista i director d’orquestra.
Garcia i Trobat, Mercè
(València, 1907 – segle XX)
Cantant. Es dedicà a la sarsuela. Entre les seves interpretacions sobresurten les de les obres La Generala, Los Gavilanes, Los claveles i d’altres.
Intervingué també en algunes pel·lícules.
Garcia i Romero, Anna Maria
(Paterna, Horta, 16 febrer 1931 – )
Cantant. Usà el nom artístic d’Anna Maria Olària.
Ha obtingut èxits importants. El Cercle de Belles Arts de Madrid li concedí medalla d’or el 1962.
Ha actuat també en el cinema.
Gamisans i Arabí, Joan
(Vila d’Eivissa, Eivissa, 22 agost 1879 – Madrid, 23 juliol 1933)
Compositor i cantant. El 1912 guanyà la plaça de tenor de la Reial Capella.
Es distingí en la interpretació de diverses òperes. Compongué algunes obres d’aquest gènere.
Dades dels Països Catalans 