(Cànoves i Samalús, Vallès Oriental)
Veïnat.
(Barcelona, 1936 – Cànoves i Samalús, Vallès Oriental, 11 març 2011)
Escultor i gravador. Pràcticament autodidacte. Es presentà el 1960 a l’Ateneu Barcelonès. Ha fet diverses exposicions a Barcelona i ha participat en exposicions col·lectives a Montecarlo i Sardenya.
Amb expressivitat i esquematització de les formes, ha conreat especialment l’escultura animalista i molt concretament la dels ocells nocturns.
Són molt coneguts els calendaris que edità des del 1970, il·lustrats amb dibuixos d’animals del país.
(Vic, Osona, 21 novembre 1876 – Samalús, Vallès Oriental, 22 març 1968)
Poeta i eclesiàstic. És retirà a Samalús i visqué en contacte amb la natura. Fou proclamat Mestre en Gai Saber (1926).
Publicà Del meu dietari (1908), Contes blancs (1909), Estampes i calcomanies (1911) i estrenà Cronos o la moneda d’or (1951). La seva poesia recull el sentit popular de la vida religiosa i el lèxic i l’esperit arcàdic de la pagesia.
Foren germans seus:
Àngel Garriga i Boixader (Vic, Osona, 1866 – Lleida, 1929) Escriptor. Fou rector de Cerdanyola del Vallès, on tingué per vicari al seu germà Ramon.
Josep Garriga i Boixader (Santa Maria de Miralles, Anoia, 1875 – Barcelona, 1927) Pintor i eclesiàstic. Fou deixeble de Francesc d’A. Galí. Conreà la pintura d’inspiració religiosa.
(Cànoves i Samalús, Vallès Oriental, 1910 – Barcelona, 1999)
Llatinista. Llicenciada en filosofia i lletres. es dedicà a l’ensenyament.
Ha sobresortit per la traducció al català dels dos volums de les Tristes (1965-66) d’Ovidi, feta en col·laboració amb Miquel Dolç, per a la col·lecció d’autors clàssics de la Fundació Bernat Metge.
Conserva encara inèdita una traducció del poema Anabase de Saint-John Perse.
Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 29,19 km2, 346 m alt, 2.873 hab (2016)
Situat als vessants meridionals del massís del Montseny, al nord de Granollers, a la dreta de la riera de Cànoves, afluent del Mogent. Gran part del territori és cobert de boscos d’alzines, de pins i de roures i castanyers.
La base econòmica del municipi és l’agricultura, principalment de secà (cereals, llegums, patates, vinya i oliveres). Àrea comercial de Granollers.
El poble, a la dreta de la riera, és esmentat ja el 1002, es troba prop de la restes de l’antic castell de Cànoves; hi destaca l’església parroquial de Sant Muç, romànica dels segles XI-XII, ampliada posteriorment.
Dins el terme hi ha l’ermita de Sant Salvador de Terrades, el poble de Samalús (amb l’església romànica de Sant Andreu, ampliada el segle XVI, el veïnat de la Riera i la masia del Molí de Cànoves, amb elements gòtics, on hi ha estat trobat un tresor de monedes ibèriques.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Dades dels Països Catalans 