(Serra de Portaceli, Camp de Túria)
Masia i antiga granja de la cartoixa de Portaceli. És coneguda pels seus vins i olis.
Els edificis són dels segles XIV i XV i conserva perfectament un celler gòtic.
Torre de Portaceli, la
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Camp de Túria
Torre de Bava, la
(o de Baves, o torre del Virrei, o del Rei) Caseria, a l’oest del poble.
Torre Bufilla, la *
Veure> Bufilla (despoblat).
Teulada -Camp de Túria-
Masia i caseria. Conserva 12 cases, i tendeix a despoblar-se totalment.
Sec, riu * -Camp de Túria/Horta-
(Camp de Túria / Horta)
Veure> barranc de Carraixet (curs d’aigua).
Sant Vicent de Llíria
(o el Pou de Sant Vicent) Santuari, 3 km al nord de la ciutat. És un centre de pelegrinatges ferrerians; la llegenda diu que Vicent Ferrer hi féu brollar un pou un any de gran secada.
La sèquia de Sant Vicent condueix l’aigua per al regatge des d’aquest indret a una extensa partida del terme.
Sant Miquel de Llíria, poblat ibèric de
Antic poblat (269 m alt), sobre un turó, prop de la ciutat, que correspon a l’antiga Arse o Edeta ibèrica, principal ciutat indígena en l’època de la conquesta romana. El poblat ibèric ocupa la part alta i el vessant del turó. Sembla que fou el nucli urbà més important dels edetans. Fou destruït el 215 aC per Sertori, que fundà Laurum més avall, on es troba l’actual Llíria. A l’edat mitjana hom hi edificà el monestir de Sant Miquel de Llíria.
L’any 1934 s’hi iniciaren excavacions, efectuades pel servei d’investigació prehistòrica de la diputació de València (dirigides per Lluís Pericot, Isidre Ballester i Domènec Fletcher), que han donat materials ibèrics molt importants (ara al Museu de Prehistòria de València), especialment ceràmica pintada, de l’estil narratiu dit d’Oliva-Llíria, sovint amb inscripcions. Sembla que el poblat ja existia al segle VI aC, encara que gairebé tots els materials recuperats pertanyen a la segona fase ibèrica (segles III-I aC).
El 1995 Helena Bonet publicà la monografia de les campanyes antigues d’excavació El Tossal de Sant Miquel de Llíria. La antigua Edeta y su territorio, on donà a conèixer materials inèdits, l’estudi de l’urbanisme de la ciutat i l’organització del territori, que la capitalitat d’Edeta-Llíria jerarquitzà.
Sant Miquel de Llíria, monestir de
Monestir i santuari (269 m alt), bastit al cim del puig de Sant Miquel de Llíria, que domina, pel sud, la ciutat, on es troben les ruïnes de l’antiga Edeta ibèrica (poblat ibèric de Sant Miquel de Llíria).
El primer beateri femení fou fundat pel rei Jaume II el Just entorn del 1310. Les beates habitaven en petites cel·les individuals i es dedicaven a treballs manuals i a l’ensenyament de noies. El rei Martí I l’Humà el protegí i el 1406 fixà en quinze el nombre de beates. Aquestes no feien vots especials i només tenien clausura de nits.
Els francesos (1811) i més tard el carlí Ramon Cabrera (1836) es refugiaren a Sant Miquel. El lloc, que havia estat fortificat, fou en part demolit i reedificat també en part a la fi del segle XIX.
En l’exclaustració del 1835, les beates en foren foragitades; però, atès el seu caràcter de comunitat oberta i civil, els fou retornat el monestir el 1847. El 1895 s’hi instal·là l’actual comunitat de clausura, sota la regla de la Visitació.
El 1936 es perdé la imatge de sant Miquel, del segle XV, molt venerat a Llíria i a tota la comarca, que ha estat reconstruïda més tard; el convent també ha estat reformat modernament.
Sanatori Psiquiàtric del Pare Jofré
(Bétera, Camp de Túria, 1972 – )
Centre sanitari de la diputació provincial de València.
És l’antic Hospital dels Folls, creat el 1409, que fou traslladat el 1866 a l’antic convent de Santa Maria de Jesús de la ciutat de València.
Rodanes, les
Elevacions muntanyoses, a la dreta del Túria i al sud de la vila, formades per la Rodana del Pic (324 m alt) i la Rodana Gran (345 m).
Dades dels Països Catalans 