Contrafort (241 m alt), un dels més meridionals de la serra d’Espadà, al nord de la ciutat, que separa l’horta de Morvedre de la vall de Segó.
Arxiu d'etiquetes: Camp de Morvedre
Comediana
(Albalat dels Tarongers, Camp de Morvedre)
Partida, al centre de la serra de la Calderona, enmig d’un extens bosc de pins.
És drenada pel barranc de Comediana (o de la Calderona), que neix al peu de la mola de Segart i desguassa a la rambla de Puçol.
El corral de Comediana havia estat seu d’una explotació ramadera de bens i, probablement, nucli morisc.
Colomer, gola de
Una de les sortides a la mar de l’escorredor del Rei, canal de drenatge de l’antic estany de Morvedre.
Càrcer -Camp de Morvedre-
Despoblat, a l’esquerra del Palància, davant Torres Torres.
Desaparegué arran de l’expulsió dels moriscs el 1609.
Torres Torres (Camp de Morvedre)
Municipi del Camp de Morvedre (País Valencià): 11,58 km2, 168 m alt, 630 hab (2014)

Situat a les valls de Segó, a la vall mitjana del Palància, accidentat al sector més occidental pels contraforts septentrionals de la serra de Portaceli, que baixen ràpidament en apropar-se al riu.
Agricultura; els conreus més estesos són els d’olivera, garrofer, ametller i taronger. Ramaderia de llana i aviram. Estiueig. Àrea comercial de València. Població en descens.
El poble, d’origen àrab, és prop de la riba dreta del Palància; hi ha restes importants de l’antic castell de Torres Torres, que fou el centre de la baronia de Torres Torres; l’església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels és en part del segle XVII, modificada el segle XIX.
Segart (Camp de Morvedre)
Municipi del Camp de Morvedre (País Valencià): 6,64 km2, 267 m alt, 170 hab (2015)

Situat al centre de la serra de la Calderona (mola de Segart, 565 m alt). Drena el terme la capçalera del barranc de Segart, afluent per la dreta del Palància. El territori és molt abrupte i cobert en les seves dues terceres parts de boscs de pins.
La base econòmica fonamental és l’agricultura de secà; els conreus predominants són les oliveres, els garrofers i els tarongers. Ramaderia de llana. Lloc d’estiueig i segones residències (hi abunden les urbanitzacions). Àrea comercial de València.
El poble és a la capçalera del barranc de Segart. El castell de Segart, d’origen islàmic, encara és conserva. Eclesiàsticament depèn d’Albalat dels Tarongers, municipi al qual estigué incorporat fins al 1846.
Enllaç web: Ajuntament
Sagunt (Camp de Morvedre)
Municipi i capital de la comarca del Camp de Morvedre (País Valencià): 132,37 km2, 49 m alt, 64.944 hab (2015)

(ant: Morvedre, cast: Sagunto) Situat al sector meridional de la comarca; la part occidental del terme és accidentada per diverses serres d’escassa altitud i el sector oriental arriba fins al mar, on presenta una costa baixa i amb dunes.
ECONOMIA – El terme, regat pel Palància, és en gran part dedicat als conreus; hi predomina l’agricultura de regadiu, gràcies a la sèquia major de Morvedre, que rega el terme amb aigües procedents del riu. El principal conreu és el taronger, que n’ocupa la major part de la superfície agrària. Hi tenen una certa importància la ramaderia de llana, la bovina i les granges avícoles. A més de les funcions que li corresponen com a capital de comarca, és un important centre agrari i industrial amb funcions comercials dins de la comarca (hi ha mercat els dimecres), així com també a la conca del Palància.
La indústria es concentra sobretot al Port de Sagunt, factor que ha provocat que la població d’aquest agregat superés la de la ciutat. Indústria siderúrgica, que es convertí en un complex siderúrgic integral amb el nom d’Alts Forns del Mediterrani; aquest complex entrà en una greu crisi a partir del 1983, quan dins l’àmbit del pla de reestructuració de la siderúrgica espanyola, es decidí el tancament de les instal·lacions saguntines. A més, sobresurten també la indústria química (superfosfats, subproductes de les coqueries) i la mecànica, seguides de l’alimentària (conserves vegetals) i de la fabricació de materials per a la construcció (fàbriques de ciment). Àrea comercial de València.

POBLACIÓ – La immigració, a conseqüència de l’increment industrial, suposà un notable creixement demogràfic, i la població s’ha multiplicat per 8 des del 1900; el principal augment durant el segle XX es registrà entre el 1920 i el 1930, període en que es doblà la població; també s’ha de fer esment del període 1950-60, amb un augment del 49 % de la població. L’ascens demogràfic es manifesta també respecte del total comarcal: si el 1900 en representava el 42%, en l’actualitat, concentra més de tres quartes parts de la població. La personalitat d’aquesta ciutat, que ha impedit la creació de nuclis importants al voltant, a més de les activitats industrials, es conseqüència de la riquesa agrària i de la bona localització, a la costa, i de la condició com a via d’entrada que remunta cap a la vall de l’Ebre.

HISTÒRIA – Sagunt fou originàriament una ciutat ibèrica del nord del territori del edetans, anomenada Arse i que posteriorment es conegué amb el nom actual de Sagunt. Durant l’època musulmana pertanyé a la taifa de València, i el 1238 fou reconquerida per les tropes de Jaume I; des d’aleshores tingué un important paper polític, atesa la seva situació estratègica en les comunicacions entre Catalunya, València i Aragó. Pere III el Cerimoniós, durant les lluites que sostingué contra la Unió valenciana, s’hi instal·là, i els morvedrencs, d’acord amb els unionistes, el portaren sota custòdia a València (1348). En les lluites de Pere III contra Castella fou fortalesa de Pere el Cruel, i, malgrat la pau de Morvedre, signada pel juny de 1363, la guerra continuà i Pere el Cerimoniós hi posà setge (juny 1364), després del qual la vila fou reduïda a carrer de València (1365). Ferran I d’Antequera hi obtingué la victòria amb la qual s’assegurà el domini del regne de València (27 febrer 1412). L’any 1868 el govern espanyol li retornà el nom de Sagunt.
ART – L’antiga ciutat, reconstruïda per Escipió, és situada en un turó envoltat de muralles. Durant l’Imperi s’aixecaren a l’acròpolis edificis oficials, com el temple i el teatre (ben conservat), mentre que la població vivia a la part baixa. S’han trobat restes de mosaics, escultures, etc. Les seves ceràmiques foren molt lloades per Plini i Marcial. D’època medieval resta una església gòtica del segle XIV.
Enllaços web: Ajuntament – Jove – Falles
Quartell (Camp de Morvedre)
Municipi del Camp de Morvedre (País Valencià): 3,27 km2, 42 m alt, 1.538 hab (2014)

Situat a les valls de Segó, en un terreny pla, a les ribes del Mediterrani.
L’activitat econòmica bàsica és l’agricultura, que ocupa gran part del terme. Hi predominen els conreus de regadiu (cítrics). L’activitat industrial és gairebé inexistent (fabricació de materials per a la construcció i caixes d’embalatge). Àrea comercial de València. La població ha crescut d’una manera lenta, però continuada, durant el segle XX.
El poble és a llevant de Quart de les Valls i agrupa tota la població del municipi; és d’origen islàmic; església parroquial de Santa Anna, del segle XVII.
El municipi també comprèn el despoblat de l’Alqueria Blanca.
Enllaç web: Ajuntament
Quart de les Valls (Camp de Morvedre)
Municipi del Camp de Morvedre (País Valencià): 8,42 km2, 29 m alt, 1.083 hab (2014)

(o Quart de Morvedre) Situat a les valls de Segó, en un terreny pla, el terme és drenat pels barrancs de la Font, Arquet i Codoval.
L’actvitat econòmica bàsica és l’agricultura; el regadiu aprofita aigües de pous i, sobretot, les de la font de Quart, per a conreus de tarongers i hortalisses; al secà el conreu més estès són els ametllers, seguit dels garrofers i les oliveres. Les activitats industrials són molt escasses: cal esmentar l’explotació del guix i les calcàries. Àrea comercial de València. La població s’ha mantingut pràcticament estable des del 1910 (llavors 1.029 h).
El poble és d’origen islàmic; església parroquial de Sant Miquel, situada en un antic convent de servites.
Enllaç web: Ajuntament
Petrés (Camp de Morvedre)
Municipi del Camp de Morvedre (País Valencià): 1,87 km2, 76 m alt, 982 hab (2014)

Situat a l’esquerra del Palància, que li serveix de límit meridional, aigua amunt de Sagunt. La major part del petit terme és pla, llevat del nord, on hi ha uns petits turons coberts de matollar.
Els conreus ocupen quasi tot el territori i és la única activitat econòmica del municipi; predomina el secà (garrofers, oliveres) i el regadiu, que aprofita l’aigua del Palància, essent el principal conreu, i gairebé l’únic, el del taronger. Àrea comercial de València. La població ha mantingut sempre una gran estabilitat a causa de l’emigració a Sagunt.
El poble és a l’esquerra del Palància i està als peus del castell de Petrés, bastit a partir del segle XIV pels senyors de la baronia de Petrés; l’església parroquial de Sant Jaume fou erigida el 1535 i reconstruïda el segle XVIII.
Enllaç web: Ajuntament
