Arxiu d'etiquetes: Cabra del Camp

Fontscaldetes

2 Respostes

(Cabra del Camp, Alt Camp)

Despoblat, a l’est del terme, a la zona muntanyosa.

Rendé i Ventosa, Josep Maria

(l’Espluga de Francolí, Conca de Barberà, 29 juliol 1877 – Cabra del Camp, Alt Camp, 6 juny 1925)

Tècnic agrònom. El 1905 creà al seu poble una Caixa Agrícola Rural de Prèstecs i Estalvis i el 1907 el Sindicat Agrícola; ambdues institucions foren la base del Celler Cooperatiu (1913).

El 1916, fundà la Federació Agrícola de la Conca, amb 25 sindicats i 15 cellers cooperatius. L’any 1919 fou catedràtic a l’Escola Superior d’Agricultura.

Impulsà l’Acció Social Agrària de l’indicat organisme, amb l’ensenyament agrícola per correspondència, i desplegà una gran activitat en l’organització de sindicats i cellers cooperatius, així com serveis de viticultura, d’enologia i d’arbres fruiters.

Intervingué en la creació de la Caixa de Crèdit Comunal, el Servei Forestal de Ramaderia i el Crèdit Agrícola.

Dirigí la pàgina agrícola del diari “La Publicitat”.

Gener, Jaume -lul·lista-

1 Resposta

(Cabra del Camp ?, Alt Camp, segle XV – segle XVI)

Lul·lista. Deixeble i amic íntim de Pere Daguí. Monjo de Santes Creus, actuà editorialment a Barcelona i a València.

A Barcelona, on residí del 1489 al 1491, publicà Naturae ordo studentium pauperum i Ingressus facilis rerum intelligibilium, esdevingué la seva obra més important (Ars metaphysicalis, 1506) acabada a València amb la col·laboració intel·lectual i econòmica de renaixentistes castellans i italians.

En aquesta ciutat, al voltant de la seva càtedra, creada el 1505, agrupà personatges com el genovès Bartolomeo Gentile i Joan Bonllavi i mantingué correspondència amb els lul·listes de Barcelona i Mallorca Joan Baró, Gregori Genovard, Jaume d’Olesa i Nicolau de Pacs.

Intentà un retorn a l’autèntic pensament de Llull, amb un to menys polèmic que el del seu mestre.

Fonollosa, la -Alt Camp-

2 Respostes

(Cabra del Camp, Alt Camp)

Caseria, prop del torrent de la Fonollosa, afluent, per la dreta, del Francolí, que neix a la serra del Cogulló.

Adserà i Riba, Enric

Deixa un comentari

(Cabra del Camp, Alt Camp, 1 octubre 1939 – )

Pintor i pedagog. Es formà a Barcelona, a Llotja i al Cercle Artístic de Sant Lluc, a més del contacte que tingué amb diversos artistes (Pla i Narbona). Treballà com a grafista i il·lustrador.

L’any 1960 s’establí als Països Baixos, on exercí la docència i assolí l’estil pictòric de la seva maduresa que es basa en un cert objectualisme de caire evocatiu.

Cabra del Camp (Alt Camp)

15 Respostes

Municipi de l’Alt Camp (Catalunya): 26,95 km2, 493 m alt, 1.113 hab (2016)

0alt_campSituat al nord de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà, al nord de Tarragona. El territori és accidentat per la serra de Miramar, la qual s’estén per tot el sector nord-oest del terme, al límit occidental del qual resta tallada pel coll, o estret, de Cabra, que facilita les comunicacions entre ambdues comarques. És drenat per diversos barrancs, que porten les aigües cap al Camp de Tarragona. Hi ha nombroses fonts i mines. A causa del relleu, muntanyós, la meitat del terreny és inculta, recoberta en gran part de garriga o bé erma; hi ha també algunes pinedes.

Les bases de l’economia local són l’agricultura sobretot de secà, dedicada especialment als cereals i a la vinya, i l’avicultura. Bòbiles. Àrea comercial de Valls.

La vila és prop del coll de Cabra, dominada per l’església parroquial de Santa Maria, del segle XVIII.

Dins el terme, on han estat trobades restes neolítiques, hi ha, a més, el despoblat de Fontscaldetes, a la zona muntanyosa, i la caseria de la Fonollosa.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques