Arxiu d'etiquetes: botànics/ques

Masferrer i Rierola, Marià

(Sant Quirze Safaja, Vallès Oriental, 10 abril 1856 – Espinelves, Osona, 13 desembre 1923)

Naturalista recol·lector i taxidermista.

Cabaler de Masjoan i d’Espinelves, que convertí en un notable jardí botànic, on es conserva una bella col·lecció d’ocells preparats per ell.

Decidí la vocació botànica de Joaquim Codina, i en ornitologia col·laborà amb Estanislau Vayreda.

Masferrer i Arquimbau, Ramon

(Vic, Osona, 15 maig 1850 – Cottabato, Mindanao, Filipines, 5 abril 1884)

Botànic i metge. Féu estudis al seminari de Vic, i, acabada la carrera de medicina i ciències naturals a la Universitat de Barcelona, ingressà al cos de la sanitat militar.

L’any 1877 fou destinat a Tenerife (Canàries), i passà després a les Filipines, on instaurà nombroses millores sanitàries i estudià la flora de l’arxipèlag com havia fet abans a les Canàries.

Conreador de la poesia catalana, en publicà algunes a “La Garba Muntanyenca”.

A més de col·laborar a nombroses revistes científiques, publicà Recuerdos botánicos de Vich (1877), Unidad de las fuerzas físicas, Plantas carnívoras i Recuerdos botánicos de Tenerife.

Masclans i Girvés, Francesc

(Barcelona, 4 març 1905 – 18 gener 2000)

Botànic i pedagog. Ha exercit la carrera del magisteri.

Autor de dues obres divulgadores molt reeixides: Guia per a conèixer els arbres (1958), i Guia per a conèixer els arbusts i les lianes (1963).

Ha publicat Els noms vulgars de les plantes a les terres catalanes (1954) -que complementà notòriament en una segona edició (1981) intitulada Els noms de les plantes als Països Catalans-, Flora del Segrià i de l’Urgell (1966), Els noms catalans dels bolets (1975), i monografies sobre la flora de les muntanyes de Prades i els gèneres Rosa i Coris en la regió mediterrània occidental.

Marcet i Poal, Adeodat F.

(Terrassa, Vallès Occidental, 1875 – Montserrat, Bages, 1 març 1964)

Botànic. Germà d’Antoni Maria. Perit agrònom de professió, ingressà a l’orde benedictí i residí a l’abadia de Montserrat.

Realitzà diverses recerques sobre la flora montserratina i fou membre corresponent de la secció de ciències de l’Institut d’Estudis Catalans.

A més de les seves col·laboracions científiques al “Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural” i a la “Revista Montserratina”, escriví algunes obres de caràcter religiós.

Losa España, Taurino Mariano

(Moradillo de Roa, Castella, 11 juliol 1893 – Miranda de Ebro, Castella, 8 octubre 1966)

Botànic. Deixeble de Carlos Pau i col·laborador de Germà Sennen i de Pius Font i Quer.

Ocupà a partir del 1942 la càtedra de botànica de la facultat de farmàcia de Barcelona.

Publicà nombroses notes sobre la flora del Principat, Andorra i Castella i també s’interessà per la micologia.

Llensa i de Gelcen, Santiago

(Hostalric, Selva, 9 novembre 1911 – Barcelona, 12 juny 1974)

Enginyer agrícola i botànic. Era originari d’una família de propietaris rurals. Fou president d’Amics dels Jardins de Barcelona.

Publicà Inventario razonado de la flora de Hostalric y su comarca (1945), Consideracions sobre la flora i la vegetació dels encontorns d’Igualada (1955) i Bolets de les rodalies d’Igualada (1970).

Deixà inacabats uns estudis sobre els bolets del Principat i sobre la toponímia de la vall de Cardós, així com una història d’Hostalric.

Llenas i Fernández, Manuel

(l’Espluga de Francolí, Conca de Barberà, 5 gener 1879 – Barcelona, 1937)

Botànic. Doctor en farmàcia i en ciències naturals.

Inicià l’herbari del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i fou professor de botànica a l’Escola Superior d’Agricultura de la Mancomunitat de Catalunya.

Obres principals: Assaig d’una flora liquènica de Catalunya i Contribuciones al estudio de la flora del Pirineo catalán (Valle de Arán).

Lagasca Segura, Mariano

(Encinacorba, Aragó, 4 octubre 1776 – Barcelona, 23 juny 1839)

Metge i botànic. Seguí cursos de medicina a Saragossa, Madrid i València, alhora que s’especialitzava en botànica.

Home d’idees liberals, s’exilià a Anglaterra, on exercí de professor.

A la mort de Ferran VII retornà de l’exili i s’instal·là a Barcelona, on entre altres obres va escriure Flora española, Lista de las plantas útiles para los prados i Hortus siccus Lindinensis (1827).

Isern i Batlló, Joan

(Setcases, Ripollès, 25 setembre 1821 – Madrid, 23 gener 1866)

Botànic. Fou col·lector del Museo de Ciencias Naturales de Madrid (1851) i bibliotecari del Jardín Botánico.

El 1862 formà part de la comissió científica que anà a Amèrica per recollir exemplars de botànica i ciències naturals per als museus peninsulars.

És autor d’unes cartes sobre botànica que es publicaren el 1863 a “El Pabellón Médico” de Madrid.

Institut Botànic de Barcelona

(Barcelona, 1934 – )

(IBB)  Institució. Creada amb caràcter d’entitat autònoma a instàncies de Pius Font i Quer, que en fou el primer director (1935-39).

Situat al parc de Montjuïc, conté un herbari molt complert, i també laboratoris, una biblioteca i un arxiu. Ultra les tasques d’investigació, fa cursets de divulgació sobre la flora del nostre país.

Edita anualment d’ençà del 1946 la revista “Collectanea Botanica”.

Enllaç web: Institut Botànic de Barcelona