Nom amb el què fou anomenat sovint el científic i botànic català Antoni de Martí i Franquès (1750-1832).
Ardenya, Martí d’ *
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: botànics/ques
Villar, Huguet del *
Nom amb què també fou conegut Emili Huguet i Serratacó (geògraf i botànic català, 1871-1951).
Vidal i Soler, Sebastià
(Barcelona, 1 abril 1842 – Manila, Filipines, 28 juliol 1889)
Botànic. Enginyer forestal, exercí a les Filipines i n’estudià la flora.
Entre altres obres, publicà Memorias sobre el ramo de montes en las islas Filipinas (1874), Reseña de la flora del archipiélago filipino (1883), Sinopsis de familias y géneros de las plantas leñosas de Filipinas (1883) i Revisión de las plantas vasculares filipinas (1886).
Trèmols i Borrell, Frederic
(Cadaqués, Alt Empordà, maig 1831 – Barcelona, 21 gener 1900)
Botànic i químic. Ocupà la càtedra de química inorgànica a la Universitat de Granada i després a Barcelona, on també ensenyà història de la farmàcia. Presidí l’Acadèmia de Ciències i Arts.
El 1882 la Diputació el comissionà perquè anés a estudiar els ceps americans i les possibilitats de conreu a Catalunya.
Va recollir un herbari, que assolí més de 15.000 espècies.
Soliva i Romaguera, Salvador
(Tordera, Maresme, 1745 – Madrid, 1793)
Metge i botànic. Membre numerari de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona i de l’Acadèmia Mèdica Matritense.
Autor de la Disertación sobre el sen de España (1774) i publicà a Madrid, en tres volums, un tractat titulat Observaciones de las eficaces virtudes nuevamente descubiertas o comprobadas de varias plantas (1787-90).
Ruiz y Pavón li dedicaren un gènere de compostes americanes.
Societat Botànica Barcelonesa
(Barcelona, 1871 – estiu 1875)
Entitat. Creada per una comissió presidida per Frederic Trèmols.
Seguint el model d’altres societats d’intercanvi de plantes es proposà la formació d’un herbari per a l’estudi de la flora ibèrica mitjançant les aportacions de tots els seus membres.
Malgrat les circumstàncies adverses a causa de la Tercera Guerra Carlina arribà a distribuir dues sèries prou importants de plantes seques (208 espècies el 1873 i 207 el 1875).
Santapau i Bertomeu, Ermenegild
(la Galera, Montsià, 5 desembre 1903 – Bombai, Índia, 13 gener 1970)
Botànic. Jesuïta, fou director del servei botànic de l’Índia.
Exercí la docència a la universitat de Bombai.
Efectuà una gran obra de recol·lecció i estudi de la flora índia, de la qual publicà importants treballs.
Salvador i Riera, Josep
(Barcelona, 1690 – 7 juny 1761)
Botànic i farmacèutic. Fill de Jaume Salvador i Pedrol i germà de Joan. Estudià medicina a Montpeller.
Era membre de l’Acadèmia de Medicina, on féu conèixer diverses comunicacions.
Els seus estudis botànics foren considerables, però orientats sempre en funcions terapèutiques i partint de les col·leccions del seu pare i del seu germà.
Salvador i Riera, Joan
(Barcelona, 1 desembre 1683 – 21 febrer 1726)
Botànic i farmacèutic. Fill de Jaume Salvador i Pedrol i germà de Josep.
El 1705 anà a París, on va formar-se al costat de Tournefort, Vaillant i d’altres.
Viatjà, amb A. De Jussieu, per diverses zones de la península ibèrica i explorà també les Balears.
Salvador i Pedrol, Jaume
(Barcelona, 20 juny 1649 – 23 juny 1740)
Botànic i farmacèutic. Fill de Joan Salvador i Boscà. Viatjà per França i Espanya, acompanyat en algunes ocasions per Tournefort.
Fundà a Sant Joan Despí un jardí botànic, que va ésser el primer de l’estat espanyol.
L’herbari iniciat pel seu pare i continuat per ell i pels seus fills, Joan i Josep Salvador i Riera, es conserva a l’Institut Botànic de Barcelona, juntament amb la seva biblioteca i diverses col·leccions més.
Dades dels Països Catalans 