(Borriana, Plana Baixa, 1816 – València, 25 desembre 1878)
Polític. Estudià lleis i fou (1860) degà del Col·legi d’Advocats de València. Afiliat al partit progressista, prengué part com a milicià nacional a les accions de Xest i Xiva durant la Primera Guerra Carlina.
Fou membre de la junta revolucionària (1854), diputat a corts (1865) i president de la diputació provincial de València (1874-75).
Fou el pare de Jacob Sales i Reig.
(Borriana, Plana Baixa, 4 març 1930 – 14 agost 2025)
Físic. Fou professor d’investigació al CSIC, a la universitat d’Illinois i a la Complutense de Madrid. Ha treballat en diferents camps de la física de l’estat sòlid. Després, la seva investigació girà entorn de les estructures semiconductores quàntiques.
Els resultats del seu treball l’han fet mereixedor de nombrosos premis i reconeixements, entre els quals els doctorats honoris causa per les universitats de l’Havana (Cuba) i de Lille I (França) i, en especial, el premi Príncipe de Asturias d’investigació científica i tècnica.
Ocupà la càtedra de ciència contemporània a la Universitat Jaume I de Castelló.
Santuari, 2 km al sud de la ciutat.
(o estany de Misericòrdia) Estany, prop del Grau, vora la desembocadura del riu de Sonella, on hi ha el santuari de la Misericòrdia.
Ha estat aprofitat per el conreu d’arròs.
Despoblat. Era una alqueria pertanyent a l’orde de l’Hospital des del 1271.
(Borriana, Plana Baixa, 10 desembre 1868 – Madrid, 26 desembre 1943)
Polític. Estudià dret a la universitat de València, i fou registrador de la propietat. Milità de jove al partit liberal de Canalejas, i, posteriorment, al radical de Lerroux.
Per a l’un i per a l’altre fou diputat a corts representant el districte de Llucena (Alcalatén), en totes les eleccions posteriors al 1905.
Fou ministre de justícia en dos governs Lerroux del 1934 i del 1935.
(Borriana, Plana Baixa, juny 1094)
Pacte d’ajuda mútua establert entre el Cid i Pere I d’Aragó i Navarra, poc temps després de la caiguda de València a mans del primer, com a defensa contra els almoràvits, que posteriorment foren vençuts a la batalla de Bairén (1097).
Municipi i capital de la comarca de la Plana Baixa (País Valencià): 47,22 km2, 13 m alt, 34.783 hab (2014)
(cast: Burriana) Situat a la plana costanera, a la desembocadura del Millars, que limita el terme pel nord.
Gairebé la totalitat de la superfície és conreada, gràcies a la fertilitat dels terrenys al·luvials, i dedicada al regadiu, que s’alimenta per mitjà de sèquies regulades per una comunitat de regants i produeix sobretot taronges. Port de relativa importància pesquera, port esportiu i reparació de vaixells, fou important comercialment anys enrere per l’exportació de cítrics. Algunes activitats industrials derivades principalment de l’agricultura, així com la paperera, metal·lúrgica i de materials per a la construcció, complementen la vida econòmica local. L’increment demogràfic del municipi ha estat notable a partir de mitjan segle XIX. Àrea comercial de Castelló de la Plana.
La ciutat, anomenada pels àrabs la Ciutat Verda, és situada, en bona part, a la dreta del riu de Sonella; conserva part de les muralles. Hi destaquen també l’església parroquial de Sant Salvador, amb absis gòtic del segle XIII, l’antic convent de la Mercè i el Museu Històric Municipal (1967).
Dins el terme, on han estat trobades restes ibèriques i romanes, hi ha els santuaris de l’Ecce Homo i de la Misericòrdia, la parròquia rural de Santa Bàrbara, el barri de l’estació de Borriana, els barris marítims del Grau de Borriana i del Port de Borriana, i la colònia del Millars.
HISTÒRIA.- L’any 1094 fou firmat a la ciutat el pacte de Borriana d’ajuda mútua entre el Cid i el rei Pere I d’Aragó i de Navarra. Després Jaume I de Catalunya va conquerir Borriana l’any 1233. Els templers hi crearen la comanda de Borriana, que passà a l’orde de Montesa. Fou la població més important de la Plana, anomenada també plana de Borriana. Es negà a sumar-se a la revolta de les Germanies (1520). El paludisme, produït pels conreus d’arròs, en provocà la decadència, la qual només fou resolta amb el sanejament de la zona al final del segle XVIII i la introducció del conreu de cítrics al segle XIX.
Enllaços web: Ajuntament – Gegants i Cabuts – Institut Jaume I
Partida i despoblat.
Despoblat.
Dades dels Països Catalans 