Partida i despoblat.
Despoblat.
Despoblat al sud de la ciutat. Ha donat nom a una partida i a la sèquia d’Alcaramit.
(Borriana, Plana Baixa, 1874 – Madrid, 1934)
Eclesiàstic. Estudià al seminari de Tortosa i a Roma, on es doctorà en filosofia, teologia i dret canònic. En tornar a la Península el 1891, fou nomenat professor de dret públic de la Universitat Pontifícia de Tarragona.
El 1903 ocupà la canongia doctoral de Múrcia, on fundà i dirigí “La Verdad”. El 1907 passà a formar part del capítol de València, on, per encàrrec de l’arquebisbe, dirigí “La Voz”, i ocupà la càtedra de dret administratiu de la Facultat Pontifícia Valenciana. El 1914 es traslladà a Toledo com a bisbe auxiliar i el 1921 fou nomenat bisbe d’Oviedo.
De la seva obra, cal esmentar Cursus iuris publici eclesiastici i La personalidad de la mujer.
(Borriana, Plana Baixa, 14 maig 1907 – València, 28 novembre 1994)
Cardenal. Féu els estudis eclesiàstics a Tortosa i es doctorà en teologia a València. El 1929 fou ordenat sacerdot i fins al 1938, que fou nomenat rector de Vinaròs, treballà per a l’Acció Catòlica.
Bisbe de Solsona (1945-64), arquebisbe d’Oviedo (1964-69), de Toledo (1969-71), moment en què fou nomenat cardenal, i de Madrid (1972-82). Des del 1971 al 1981 fou president de la Conferència Episcopal Espanyola.
Tingué un paper destacat en la transició del règim franquista a la monarquia parlamentària i fonamentà les bases d’unes relacions de separació i cooperació entre Espanya i l’Estat no confessional postfranquista.
Fou membre de la Real Academia Española (1970) i deixà una abundant producció literària.
(Borriana, Plana Baixa, 1908 – Barcelona, 1979)
Autor teatral. Germà d’Assumpta.
Dirigí la revista “Sants” i ha publicat, entre altres, Els milions del maletí (1959).
(Borriana, Plana Baixa, 14 febrer 1917 – Barcelona, 14 desembre 2003)
Autora teatral. Fundà l’Escola d’Art Dramàtic de l’Orfeó de Sants i, des del 1958, dirigí la del Centre Catòlic de Sants.
Ha publicat i estrenat obres com De més verdes en maduren (1970), Arribaré a les set… mort! (1972), El crit del cel (1973), El passadís de la mort (1978), Tots en tenim una (1983), Nina i els altres (1986), etc.
Com a poetessa ha conreat una poesia intimista: Engrunes del cor (1973) i Records que parlen (1984).
Fou germana de Josep M. González.
(Borriana, Plana Baixa, 1957 – )
Historiador de l’art. Llicenciat en història de l’art per la Universitat de València, amplià els seus estudis a la Yale University i la City University de Nova York.
Director de la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona des de la seva fundació (1990) fins al juliol de 1998, on fou el responsable del programa d’exposicions. Després fou nomenat director del MACBA, on dedicà exposicions a reconeguts artistes nacionals i internacionals, com la col·lectiva Camps de Forces. Un assaig sobre el cinètic.
Dades dels Països Catalans 