Arxiu d'etiquetes: Blanes

Alemany i Borràs, Josep

1 Resposta

(Blanes, Selva, 26 gener 1868 – el Masnou, Maresme, 28 novembre 1943)

Escriptor. Començà per publicar poemes al periòdic de Palma de Mallorca “L’Ignorància” i guanyà un primer premi amb El jovent català als Jocs Florals d’Olot.

Defensà l’autonomia de Catalunya a “La Costa de Llevant” i a “Las Provincias” de València.

Fou director de “La Ilustració Llevantina”, i escriví dues peces curtes per al teatre.

Junceda, Joan

13 Respostes
(Barcelona, 13 febrer 1881 – Blanes, Selva, 10 setembre 1948) (Joan Garcia-Junceda i Supervia)  Dibuixant il·lustrador i caricaturista. Seguí, en les seves historietes, un estil dinàmic, dins la línia de Caran d’Ache, i en certa manera d’Apel·les Mestres. Col·laborà en revistes humorístiques catalanes (“Cu-Cut!”, “La Tralla”, etc) i en diverses revistes i setmanaris de tot Espanya. Il·lustrà Don Quijote, El llibre de les bèsties, Contes russos, Canigó i, sobretot, les novel·les de J.M. Folch i Torres. Els seus dibuixos sobre temes de la vida barcelonina constitueixen una important font iconogràfica de l’ambient local dels primer decennis del segle XX; en aquest vessant destaca la seva col·laboració en revistes com “En Patufet” i “Virolet”. Usà diversos pseudònims (Titella, Jafet, Papassa, etc).

Blanes (Selva)

55 Respostes

Municipi de la Selva (Catalunya): 17,66 km2, 13 m alt, 39.060 hab (2016)

0selvaSituat a la badia de Blanes, al sud de la Costa Brava i al límit amb el Maresme. La costa és retallada, amb petites platges, com les de cala Bona i la badia de Blanes. Cap a l’ínterior, on el terme és accidentat pels vessants de la serra Llarga, hi ha pinedes de pi blanc i suredes.

La vida econòmica del municipi, basada tradicionalment en l’agricultura (predominantment de secà -cereals, farratge i vinya- sobre la de regadiu -patates, hortalisses, maduixes i farratge-) i la pesca (que encara és una activitat important), ha rebut un fort impuls durant les últimes dècades gràcies a la indústria (la tèxtil és la més important, que coexisteix amb altres de menors; les puntaires i els espardenyers han estat estimulats pel turisme) i sobretot és un important centre d’estiueig, que ha donat lloc a la creació d’un port esportiu i a la proliferació d’hotels i càmpings a la costa. La ramaderia s’ha incrementat, especialment la cria de bestiar boví. Hi ha diverses explotacions avícoles. Al llarg del segle XX, l’augment demogràfic del municipi ha estat espectacular, sobretot a partir del 1930 i a causa de successives onades migratòries.

pobl_blanesLa vila, estesa en semicercle al voltant de l’antic port, conserva les ruïnes del castell de Sant Joan, al cim del puig del mateix nom, i part de la façana del palau dels vescomtes de Cabrera. També hi destaquen l’església parroquial de Santa Maria (anomenada Santa Maria l’Antiga), d’estil gòtic restaurat; la font gòtica del carrer Ample (segle XV), i els jardins botànics de Marimurtra, dalt d’un turó, únics per la seva singularitat i abundància de plantes exòtiques. El castell de Blanes, conegut als segles X-XI per Forcadell, pertanyia als vescomtes de Girona. Blanes correspon a la Blandae romana.

Dins el terme es troben, a més, els barris de la Maçaneda, de s’Auguer i de la Carbonera, els santuaris del Vilar, del segle XVII, i de l’Antiga i l’estació de Blanes, a uns 2 km a l’oest de la vila.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques