(Castelló de la Plana, segle XVIII – València, segle XVIII)
Frare agustí. Fou prior del convent valencià de Sant Agustí, on ordenà la copiosa biblioteca i la catalogà.
Deixà inèdita una gramàtica siríaca.
(Castelló de la Plana, segle XVIII – València, segle XVIII)
Frare agustí. Fou prior del convent valencià de Sant Agustí, on ordenà la copiosa biblioteca i la catalogà.
Deixà inèdita una gramàtica siríaca.
(València, 30 octubre 1890 – Madrid, 31 març 1989)
Arxiver i bibliotecari (1915). Dirigí, entre altres, la biblioteca privada d’Alfons XIII de Borbó. Fou fundador i primer president (1949) de l’Associació Nacional d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs. Organitzà la biblioteca general del CSIC i fou director de l’Instituto Nacional de Bibliografía Nicolás Antonio, del qual dirigí la revista “Bibliografía Hispana”.
Ha publicat diversos treballs bibliogràfics i ha representat l’estat espanyol a congressos internacionals de bibliografia.
(Xilxes, Plana Baixa, segle XVIII – Madrid, 1814)
Eclesiàstic i polític. Professor de retòrica al seminari de nobles de València, fou bibliotecari del palau arquebisbal.
A les corts de Cadis defensà la supressió de la inquisició, i provocà una polèmica entre Joaquim Mas (Carta sobre la facultad del papa de absolver a todos los fieles, 1813) i ell (Carta en contestación a las reflexiones sobre su dictamen, relativo a la Inquisición, 1813).
Publicà Diálogos retóricos, Instituciones métricas i altres obres.
(Alacant, 24 gener 1842 – 1927)
Bibliotecari. Era llicenciat en filosofia i lletres. Es dedicà bastant al periodisme. Fou catedràtic i bibliotecari de l’Institut d’Alacant, així com de la diputació provincial, on reorganitzà totalment l’arxiu (1876-1911).
Era molt conegut i estimat per les seves iniciatives culturals. El 1917 ingressà a l’Academia de la Historia de Madrid.
Veure> Lluís d’Olot (bibliotecari caputxí, 1720-94).
(Perpinyà, 1921 – ? )
Bibliotecari de Perpinyà (1966).
Ha publicat un Essai de bibliographie roussillonnaise de 1960-80 (1983), de 1940-60 (1969), de 1906-40 (1973) i dels orígens al 1905 (1976), així com diversos estudis a CERCA, en particular Les origines du papier en Espagne et son évolution en Roussillon (1962) i L’histoire des spectacles cinématographiques à Perpignan (1896-1914) (1970).
(València, 24 octubre 1904 – Benidorm, Marina Baixa, 23 març 1977)
Escriptor i bibliotecari. Fill de Severí Guastavino i Robba. Estudià filosofia i lletres a Madrid. El 1931 ingressà al Cos Facultatiu d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs. Del 1932 al 1939 fou director del Museu Arqueològic de Tarragona.
El 1939 fou destinat al servei del Protectorat d’Espanya al Marroc com a director d’Arxius i Biblioteques d’aquell país. Amb la independència del Marroc el 1957 fou nomenat cap del nou Servicio de Depósito Legal de Obras Impresas en España (1958-67). Per oposició guanyà la direcció de la Biblioteca Nacional de Madrid i fou director després de la “Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos”.
Publicà entre altres les obres: Síntesis de historia de Marruecos, Un siglo de teatro valenciano, Algunos astrólogos valencianos de los siglos XVI y XVII, Onomástica escalantina, i diversos articles sobre València i d’altres sobre les festes de Moros i Cristians.
(València, 1764 – 1823)
Escriptor. Es llicencià en filosofia a la Universitat de València, on fou després bibliotecari i catedràtic de retòrica.
Publicà amb pseudònim un opuscle de crítica filosòfica.
(Castalla, Alcoià, 8 juny 1739 – Madrid, 5 gener 1800)
Erudit. Es llicencià en dret civil a València (1760). Fou escrivent (1766) i bibliotecari (1777) a la Biblioteca Real de Madrid. El 1775 ingressà a l’Academia de la Historia.
Preparà diverses edicions crítiques d’obres literàries i històriques, com De Aphrodisio expugnato, de Joan Cristòfor Calbet d’Estrella (1771), Expedición de los catalanes y aragoneses contra turcos y griegos…, de Francesc de Montcada (1772), La Diana enamorada, de Gaspar Gil i Polo (1778), remarcable per les notes al cant del Túria, fetes en col·laboració amb els germans Gregori i Joan Antoni Maians, Coplas de Don Jorge Manrique… (1779), etc.
Protegit per Manuel Godoy, sembla, assolí el càrrec de secretari del Consejo de Indias (1795).
(Barcelona, 24 juliol 1764 – Madrid, 18 febrer 1823)
Escriptor i bibliotecari. Va estudiar a la Universitat de Cervera i exercí alguns càrrecs oficials. El 1798 es traslladà a Madrid per ingressar a la Biblioteca Real.
Publicà un poema i algunes obres de divulgació cultural.