(Benlloc / Cabanes de l’Arc, Plana Alta)
Serra (502 m alt) que limita pel nord-est el pla de l’Arc, al límit dels dos municipis.
Subarra, serra de
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Benlloc
Quartico, el
Partida i caseria, a l’extrem oriental del terme, a la capçalera de la rambla del Quartico (límit amb el terme de Vilanova d’Alcolea), afluent, per la dreta, del riu Segarra.
Fortea i Guimerà, Daniel
(Benlloc, Plana Alta, 28 abril 1878 – Castelló de la Plana, 5 març 1953)
Guitarrista, compositor i pedagog. Deixeble de Francesc Tàrrega.
Féu una carrera brillant de concertista i escriví i publicà obres originals per a guitarra i transcripcions per a aquest instrument, com Método de guitarra (1921).
Empresonat després de la guerra civil, a la presó va compondre l’obra Balada (1947).
Corbató i Chillida, Josep Domènec
(Benlloc, Plana Alta, 9 maig 1862 – Benimàmet, Horta, 23 maig 1913)
Eclesiàstic. A dotze anys s’incorporà com a voluntari a l’exèrcit carlí, i hi féu la guerra amb la graduació de sergent. Professà després en l’orde dominicà.
Enèrgic polemista polític, el 1893 fundà el diari “El Valenciano”, i animà moltes altres publicacions periòdiques al llarg de la seva vida, des de les quals desplegà una campanya permanent contra els partits i les ideologies de signe liberal.
El 1894 difongué el llibre León XIII, los carlistas y la monarquía liberal, que fou considerat ofensiu per a la jerarquia eclesiàstica i per a les institucions espanyoles, cosa que li valgué un procés judicial, l’expatriació i l’expulsió de l’orde dominicà.
Reduït a clergue secular, continuà la seva labor de pamfletista, cada cop més inclinat a l’extremisme dretà. Col·laborà sovint al setmanari carlí de Barcelona “Lo Mestre Titas” (1897).
Entorn del 1900 se separà de l’obediència del pretendent Carles VII per estimar que el carlisme oficial esdevenia d’esquerra, i a partir d’aleshores predicà el pròxim esdeveniment d’un Gran Monarca messiànic i creà les Milícies de la Creu, organització místico-política que aconseguí grups d’adeptes al Principat i al País Valencià.
A part una vasta producció de temes religiosos en castellà, és obra seva un Ensaig de programa regionalista fonamental (1907).
Benifaixó
Despoblat. Era un grup d’alqueries, els habitants de les quals, després de la conquesta cristiana, anaren a poblar Benlloc.
Benasqués
Despoblat (299 m alt), al marge dret del barranc de Benasqués, a la carretera de Castelló de la Plana a Sant Mateu del Maestrat.
Benlloc (Plana Alta)
Municipi de la Plana Alta (País Valencià): 43,52 km2, 315 m alt, 1.153 hab (2014)
(o de Benifaixons, ant: Bell-lloc del Pla; cast: Benlloch) Situat a la part central del pla de l’Arc, al nord de Castelló de la Plana.
El terme és en gran part sobre un territori difícil de conrear per la manca d’aigua i l’excés de pedra a la superfície, l’agricultura de secà (vinya, oliveres, cereals i ametllers -en expansió constant-) és, amb la ramaderia (que s’ha expandit amb noves granges de bestiar oví), la base de l’activitat econòmica del municipi. També hi ha alguns conreus de regadiu per mitjà de pous artesians que fan possible els productes d’horta per a consum local. Àrea comercial de Castelló de la Plana.
La vila, situada sobre un pujolet, s’originà després de la conquesta cristiana per l’agrupació dels habitants de les alqueries de Benifaixó, actualment un despoblat.
Dins el terme es troben el també despoblat de Benasqués, el santuari de l’Adjutori i el caseriu del Quartico.
Enllaç web: Ajuntament
Adjutori, l’
Santuari, dedicat a sant Abdó i sant Senén.
La Mare de Déu de l’Adjutori és una talla de fusta del segle XV.
Dades dels Països Catalans 