(Lleida, Segrià)
Barri perifèric de la ciutat, situat a ponent del centre urbà, a l’antic sector d’horta, al peu del puig de Gardeny (198 m alt), on s’aixecava l’antic castell, centre de l’antiga comanda templera.
És format per un polígon residencial -iniciat vers el 1951- i un grup de cases prefabricades destinades a les famílies desallotjades del Canyeret, que han estat progressivament substituïdes per blocs d’habitatges.
(Ripoll, Ripollès)
Colònia tèxtil (filatures de cotó), a la dreta del Ter, uns 3 km aigua avall de la vila.
Fou fundada vers el 1890 per Bonaventura Grases, que el 1922 vengué la fàbrica a l’empresa SA Pentinet i Filatures de Llana (SAPHIL).
L’església de Santa Maria ha donat nom al lloc (popularment hom l’anomena el Roig).
Formà part de l’antic terme de la Parròquia de Ripoll.
(Girona, Gironès)
Antic municipi (78 m alt), agregat el 1962 a l’actual. Actualment és un barri de la ciutat, 2 km a l’oest del centre urbà.
Situat a la dreta del Ter, forma un continu urbà amb Girona (est) i amb Salt (oest).
Indústria tèxtil, d’arrelada tradició, i de la construcció. Plaça de braus de Girona.
(Taradell, Osona)
Raval, prop de l’església de Santa Eugènia de Berga.
Comprèn quatre carrers de la població i moltes cases al seu voltant; s’ha desenvolupat molt modernament.
(Sabadell, Vallès Occidental)
(o Jonqueres) Antic municipi i parròquia, incorporat a mitjan segle XIX al municipi de Sant Pere de Terrassa i el 1904 a l’actual, situat prop del Ripoll, al nord de Sabadell.
El terme és esmentat ja el segle X, com a dependent de Terrassa; l’església parroquial de Sant Vicenç, molt reformada, conserva elements romànics.
El 1214 hi fou fundat el monestir de Santa Maria de Jonqueres, traslladat el 1269 extramurs de la ciutat de Barcelona.
El barri sabadellenc de la Creu Alta era comprès en la seva jurisdicció.
(Lleida, Segrià)
(o Vilanova del Bisbe) Barri, continuació, de fet, del raval de Sant Gili, sorgit a la partida de les Pardinyes, poc després de la conquesta cristiana del 1149, extramurs de la ciutat.
L’església de Sant Salvador, centre del barri, era romànica; subsistí fins el 1464, que fou destruïda a causa del setge d’aquell any.
(el Vendrell, Baix Penedès)
Barri marítim, a ponent de la desembocadura de la riera de la Bisbal, des de la qual i fins a Coma-ruga s’estén la platja de Sant Salvador.
L’església de Sant Salvador de Mar és esmentada des del segle XVIII.
Fou, des de la fi del segle XIX, un nucli d’estiueig, i modernament ha esdevingut un important centre turístic.
L’antiga casa d’estiueig de Pau Casals ha estat convertida en museu i s’ha edificat l’Auditori Pau Casals.
(Tarragona, Tarragonès)
Barri de la ciutat, situat al límit amb el municipi dels Pallaresos (del qual foren annexades unes hectàrees el 1971 al de Tarragona) i amb el de Constantí.
Al començament dels anys 1970 el patronat municipal de l’habitatge de Tarragona hi bastí 1.500 habitatges i en projectà la construcció d’uns altres 1.500.
Acull sobretot la població immigrada atreta per la industrialització del sector.
(Olot, Garrotxa)
Antic veïnat i actual barri, situat al sud-oest del nucli urbà, a la dreta del Fluvià, al sector de la carretera de Santa Coloma de Farners.
L’antic veïnat rebé el nom del santuari i font de Sant Roc, prop del riu (units a la ciutat pel passeig de Sant Roc), on se celebraven diversos aplecs.
Modernament s’hi ha format un barri suburbà, d’immigrats, amb una gran anarquia urbanística i deficients infraestructures, dit popularment Pequín.
Ha estat creada una nova parròquia, sota l’advocació de sant Roc.
Barri residencial obrer i perifèric, situat entre l’autopista de Mataró i l’avinguda d’Alfons XIII, en el límit amb el terme municipal de Sant Adrià de Besòs.
És format per blocs d’habitatges i té associació de veïns i parròquia.
Dades dels Països Catalans 