(Callosa d’En Sarrià, Marina Baixa)
Partida, al sector nord-occidental del terme, als vessants meridionals de la serra de la Xortà, on neix el barranc d’Onàer, que aflueix al riu d’Algar per la dreta.
(Callosa d’En Sarrià, Marina Baixa)
Partida, al sector nord-occidental del terme, als vessants meridionals de la serra de la Xortà, on neix el barranc d’Onàer, que aflueix al riu d’Algar per la dreta.
Afluent dretà de la rambla de la Viuda. Neix a la penya Roja i forma el límit entre els termes de les Useres i Costur.
Curs d’aigua de la comarca. Neix a la serra del castellet d’Aixa, vora l’antic castell d’Ocaive, i, després de passar per la vila de Pedreguer, desemboca a la mar dins el terme de Dénia, a llevant del Girona.
Poble, que forma un enclavament (1,65 km2) al sud del sector principal (del qual és separat pel municipi de Guadassuar), a l’esquerra del barranc de Montortal (o Sec, o de Prada), afluent del riu dels Ullals per l’esquerra.
El lloc, antic castell del terme d’Alzira, fou poblat per cristians vells des del 1413; fou erigit en parròquia el 1535. Li fou agregada l’antiga parròquia de Ressalany. Fou centre del marquesat de Montortal.
L’any 1842 el poble fou agregat al municipi actual.
(el Pont de Montanyana, Ribagorça)
Vila (616 m alt) i antic cap del municipi, a la confluència dels barrancs de Sant Joan i de Sant Miquel, que formen el barranc de Montanyana, afluent per la dreta de la Noguera Ribagorçana.
L’església parroquial és dedicada a Santa Maria. Hi hagué un priorat de l’orde de l’Hospital, testimoniat entre els anys 1379 i 1769, sota l’obediència del comanador de Susterris.
L’antic castell de Montanyana i la vila havien estat cedits als hospitalers el 1175 pel comte Ramon VI de Pallars Jussà. El lloc formava un enclavament del bisbat d’Urgell dins el de Lleida.
(o el Molinell del Maestrat) Poble, situat uns 4 km a llevant de la vila, prop de la capçalera del barranc del Molinell, afluent de la rambla Carbonera per l’esquerra.
Depengué del castell de Culla i formà part de la seva setena.
(Alcoià)
Afluent de capçalera del riu d’Alcoi, que neix al vessant septentrional de les serres de la Carrasqueta i dels Plans, corre profundament engorjat i conflueix amb el barranc de Barxell a la ciutat d’Alcoi.
Caseria, situada al sud de la vila, a la vall del barranc del Masserof, afluent, per la dreta, del riu de Gorgos, que davalla de la serra de Bèrnia.
Era una antiga alqueria islàmica que Jaume II el Just donà, el 1325, a l’almirall Bernat de Sarrià.
Fenedura profunda (300 m) de la serra de Bèrnia, formada pel barranc de Mascarat, que desemboca a la mar prop del morro Toix.
La carretera de València a Alacant i el ferrocarril de Dénia a Alacant el travessen per ponts espectaculars.
Afluent del riu de Relleu, que neix al vessants septentrionals del Cabeçó i aflueix al seu col·lector al pantà de Relleu, que alimenta.