(Catalunya, segle XIII – Lleó, Castella, 1296)
Senyor de la baronia de Bellpuig. Fill de Ramon d’Anglesola.
Participà activament en la rebel·lió nobiliària del període 1274-80 i després serví Pere II el Gran, Alfons II el Franc i Jaume II el Just.
Lluità a València i obtingué heretats a Sogorb i a Morvedre i morí assetjant Lleó.
Fou el pare de Guillem IV i de Ramon.
(Catalunya, segle XII – vers 1235)
Senyor de la baronia de Bellpuig. Nét de Berenguer Arnau. Fou conseller d’Alfons I el Cast i de Pere I el Catòlic i fundà el monestir de Sant Nicolau de l’Hospitalet (1224).
Fou pare de quatre fills: Guillem III, Gueraua, Ramon i Berenguer Arnau I.
(Catalunya, segle XI – segle XIV)
Família de l’estament militar. Amb domini sobre les baronies d’Anglesola i de Bellpuig, el vescomtat de Vilamur i altres possessions a Aragó. Els primers Anglesola col·laboraren amb Ramon Berenguer III i Ramon Berenguer IV de Barcelona en la conquesta de la vall del Segre.
Diversos membres de la família intervingueren activament en el període de crisi successòria al comtat d’Urgell, en prestar suport a les pretensions de la casa de Cabrera, enfrontada amb Jaume I el Conqueridor i Pere II el Gran, que volien annexionar el comtat a la corona. Després de la victòria de Pere II sobre els nobles coalitzats (Balaguer, 1280), els Anglesola es convertiren en fidels aliats de la corona.
Tres són les línies que es formaren de l’esmentada família: la dels senyors de la baronia d’Anglesola, de la qual sortí la branca dels senyors de Miralcamp i de Mollerussa; la línia dels senyors de la baronia de Bellpuig, de la qual sortí la branca dels senyors de Butsènit i de Vila-sana; i la línia dels senyors de Vallbona.
Dades dels Països Catalans 