Arxiu d'etiquetes: Barcelonès

Singuerlín

1 Resposta

(Santa Coloma de Gramanet, Barcelonès)

Barri, al nord-oest del nucli urbà, entre els vessants meridionals de la serra de Sant Mateu i el Besòs. La carretera de Sant Adrià a la Roca el divideix en un sector meridional (antic pla de regadiu), ocupat per indústries i per una àrea classificada d’equipaments i parc urbà, i en un sector septentrional, més muntanyós, de caràcter residencial.

Es formà els anys 1920 amb torres d’estiueig (una de les quals donà nom al barri), i gràcies a la seva ordenació de ciutat jardí la densificació ha estat menor que en altres barris.

El creixement ha estat anàrquic (les antigues torres, habitatges d’autoconstrucció i blocs de pisos) i té un gran dèficit d’equipaments. En depenen els barris de les Oliveres i de Can Franquesa. Té un centre social i associació de veïns.

Serola, coll

3 Respostes

(Barcelona, Barcelonès / Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)

Depressió (403 m alt) de la Serralada Litoral Catalana, que comunica el pla de Barcelona amb la depressió del Vallès i dóna nom a la serra de Collserola.

Santa Rosa -Barcelonès-

1 Resposta

(Santa Coloma de Gramanet, Barcelonès)

Barri, al sud-est del nucli urbà, que ocupa la vall del torrent d’en Gener i els turons que limiten amb Badalona (serra de la Mena).

Es formà a partir dels anys 1920 amb la parcel·lació de finques rústiques (can Banús Vell) i la construcció de la carretera de Sant Adrià de Besòs a la Roca.

És residencial, amb un creixement anàrquic i un gran dèficit d’equipaments i serveis. Té un centre social i associació de veïns.

Sant Roc -Barcelonès-

Deixa un comentari

(Badalona, Barcelonès)

Barri residencial obrer i perifèric, situat entre l’autopista de Mataró i l’avinguda d’Alfons XIII, en el límit amb el terme municipal de Sant Adrià de Besòs.

És format per blocs d’habitatges i té associació de veïns i parròquia.

Sant Joan Baptista de Besòs

Deixa un comentari

(Sant Adrià de Besòs, Barcelonès)

Barri i parròquia, sorgit a l’esquerra del Besòs, aigua avall del nucli antic, com a urbanització Font i Vinyals (1922), colònia obrera de la fàbrica tèxtil Baurier (1912).

El 1935 hi fou erigida la parròquia de Sant Joan, que donà nom al barri.

Sant Josep -l’Hospitalet de Llobregat-

1 Resposta

(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès)

Barri mixt d’habitatge i indústria, situat al voltant de la carretera de Santa Creu de Calafell, entre el nucli antic i el barri de Santa Eulàlia de Provençana i formant part del nucli central urbanitzat del municipi.

Hi habitaven la petita burgesia local, propietaris agrícoles i població immigrada de fora del Principat.

En aquest sector hom localitzà al començament del segle XX les primeres fàbriques del municipi, que al llarg del segle foren traslladades fora del centre urbà.

Forma amb els barris del Centre i Sant Feliu el districte I de la ciutat.

Sant Feliu -l’Hospitalet de Llobregat-

1 Resposta

(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès)

Barri residencial obrer, situat a les terres altes del municipi, al nord del centre urbà, del qual és separat per la línia del ferrocarril per Vilafranca.

Sorgí al decenni del 1950 amb l’inici de la forta onada immigratòria cap a la regió industrial de Barcelona.

Sant Adrià de Besós, monestir de

1 Resposta

(Sant Adrià de Besós, Barcelonès)

Antiga canònica augustiniana, filial de Sant Ruf d’Avinyó, fundada vers el 1090 per Bertran, bisbe de Barcelona, a la parròquia de Sant Adrià.

Fou el primer priorat que la reforma canonical de Sant Ruf tingué a Catalunya. El primer prior fou sant Oleguer (1095-1108).

Per qüestions amb el canonge de Barcelona, senyors de l’església, la comunitat es traslladà pels volts de l’any 1112 a Santa Maria de Terrassa.

Salut, la -Badalona-

2 Respostes

(Badalona, Barcelonès)

Barri obrer i perifèric, situat al nord-oest del centre urbà, del qual queda separat per l’autopista de Mataró, entre els antics veïnats de Llefià i Sistrells.

La parròquia és dedicada a la Mare de Déu de la Salut.

Rialla, La -revistes-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX – segle XX)

Nom de diverses publicacions humorístiques.

A Lleida sortí el 28 d’octubre de 1899 un setmanari amb títol de “La Rialla” per tal de lluitar contra el caciquisme de l’època; se’n publicaren només cinc números.

A Reus s’inicià la publicació de “La Rialla” el 12 de juny de 1909, i tingué també poca durada.

A Barcelona sortí “La Rialla” el 2 d’octubre de 1913 i, malgrat tenir col·laboracions com Apa, Bon i altres destacats humoristes només publicà quatre números.

A Badalona, amb data d’1 de juny de 1922, sortí “La Rialla”, que, amb 113 números publicats, durà fins al 25 de setembre 1924. Fou una revista literària d’àmbit local, dirigida per Joan Garriga i Franc.