(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès)
Barri residencial obrer, situat a les terres altes del municipi, al nord del centre urbà, del qual és separat per la línia del ferrocarril per Vilafranca.
Sorgí al decenni del 1950 amb l’inici de la forta onada immigratòria cap a la regió industrial de Barcelona.
(Sant Adrià de Besós, Barcelonès)
Antiga canònica augustiniana, filial de Sant Ruf d’Avinyó, fundada vers el 1090 per Bertran, bisbe de Barcelona, a la parròquia de Sant Adrià.
Fou el primer priorat que la reforma canonical de Sant Ruf tingué a Catalunya. El primer prior fou sant Oleguer (1095-1108).
Per qüestions amb el canonge de Barcelona, senyors de l’església, la comunitat es traslladà pels volts de l’any 1112 a Santa Maria de Terrassa.
(Badalona, Barcelonès)
Barri obrer i perifèric, situat al nord-oest del centre urbà, del qual queda separat per l’autopista de Mataró, entre els antics veïnats de Llefià i Sistrells.
La parròquia és dedicada a la Mare de Déu de la Salut.
(Catalunya, segle XIX – segle XX)
Nom de diverses publicacions humorístiques.
A Lleida sortí el 28 d’octubre de 1899 un setmanari amb títol de “La Rialla” per tal de lluitar contra el caciquisme de l’època; se’n publicaren només cinc números.
A Reus s’inicià la publicació de “La Rialla” el 12 de juny de 1909, i tingué també poca durada.
A Barcelona sortí “La Rialla” el 2 d’octubre de 1913 i, malgrat tenir col·laboracions com Apa, Bon i altres destacats humoristes només publicà quatre números.
A Badalona, amb data d’1 de juny de 1922, sortí “La Rialla”, que, amb 113 números publicats, durà fins al 25 de setembre 1924. Fou una revista literària d’àmbit local, dirigida per Joan Garriga i Franc.
(Badalona, Barcelonès)
Barri obrer i perifèric de la ciutat, a l’oest del centre urbà, al límit amb Sant Adrià de Besòs.
És afectat per la insalubritat atmosfèrica provinent de les nombroses indústries localitzades en aquest sector, i és deficitari d’equipament urbà.
Vers el 1962 hom hi edificà el polígon Sant Roc, de l’Obra Sindical, travessat després per l’autopista de Mataró.
(Santa Coloma de Gramanet, Barcelonès)
Barri perifèric, al sector muntanyós del sud del centre urbà.
Forma un continu urbà amb el barri de Llefià (Badalona) i limita també amb Sant Adrià de Besòs, la industrialització del qual ha influït en el creixement urbà del barri.
Sorgí al primer terç del segle XX amb casetes unifamiliars amb hort i jardí, i els anys 1960 i 1970 s’hi edificaren cases de pisos sense cap mena de planificació.
Hi ha el sanatori de l’Esperit Sant.
(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès)
Barri, situat al nord del centre urbà, del qual queda separat per la línia del ferrocarril de Barcelona a Vilafranca del Penedès.
Es començà a formar de manera anàrquica el decenni dels cinquanta -amb l’onada immigratòria vers l’aglomeració barcelonina- damunt els terrenys del sector de muntanya de l’Hospitalet dedicats al conreu de secà i on hi havia, també, algunes bòbiles. Fins el 1973 no hi arribà el metropolità.
Forma un continu urbà amb el barri de Can Vidalet d’Esplugues de Llobregat, i amb el barri de Can Serra forma el districte administratiu V de la ciutat.
(Badalona, Barcelonès, 1928 – )
Empresa editorial. Fundada per J. Queralt i M. Antic, amb la direcció literària de J. Puig i Ferrater. En un primer període, que arribà fins a la guerra civil, edità la col·lecció de novel·la “Biblioteca a tot vent”.
A partir del 1951 l’editorial fou represa a Perpinyà i més tard, el 1965, a Barcelona dependent de l’Editorial Aymà i amb la direcció literària de J. Oliver. Posteriorment, el 1983, entrà a formar part de la Fundació Enciclopèdia Catalana.
A part de l’esmentada, té altres col·leccions, la més important de les quals és “Els Llibres de l’Óssa Menor”, de poesia.
El gener de 2007 entrà a formar part del Grup 62.
Enllaç: Edicions Proa
(Badalona, Barcelonès)
Barri obrer, perifèric, situat al nord del terme i aïllat del centre urbà per l’autopista de Mataró.
Format fins al decenni del 1950 per masies i algunes torres d’estiueig, l’Obra Sindical del Hogar hi programà el 1967 l’edificació d’una Unidad Vecinal de Absorción (UVA) amb 2.000 habitatges.
El lloc, esmentat ja al segle XI, formà una quadra, dita també de Blanes pel fet d’haver pertangut a aquest llinatge, del qual passà als Centelles i després als Moncayo, marquesos de Coscoyuela de Fantova i comtes de Fuentes, als Pignatelli, ducs de Solferino, i als Llançà.
(Barcelona, Barcelonès)
Barri de l’antic municipi d’Horta, que es creà a partir de la fundació de l’església parroquial de Sant Joan (1260), al voltant de la riera d’Horta.
Format per casetes unifamiliars, en part fou enderrocat parcialment a començament del segle XX.
Dades dels Països Catalans 