Antic nom d’un sector de marina, a l’antic terme de Sant Martí de Provençals.
Hi eren cremats els condemnats per la inquisició barcelonina.
Canyet, el -Barcelona-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Barcelonès
Canyet, el -Badalona-
Barri de la ciutat, al nord-est de la ciutat.
Era un antic veïnat (tenia 31 cases el 1746) format per torres i masies (entre les quals, la que li donà nom, anomenada després mas Pujol), algunes existents ja el segle XIV. El conreu de la vinya, que encara hi predomina, fou impulsat pel veí monestir de Sant Jeroni de la Murtra.
Des de la fi del segle XIX s’hi han anat construint habitatges unifamiliars (moltes dones d’aquestes famílies solien treballar de bugaderes a Barcelona). Hi han sorgit colònies d’estiueig.
L’església del Sant Crist (del 1884 i refeta el 1957) esdevingué parroquial el 1948.
Canaletes -Barcelona-
Sector de la Rambla, al capdamunt del passeig. Fins al 1855 hi hagué les torres de Canaletes, del segle XIV, anomenades així per les canals d’aigua.
La font de Canaletes recull l’aigua que nodria la font de l’Estudi General. Des dels anys 1920 és indret de reunió per a comentar els partits de futbol i per celebrar les victòries importants del F.C. Barcelona.
Can Tunis * -Barcelona-
Veure> Cantunis (barri de la ciutat).
Can Valero
Antic nucli de barraques, a Montjuïc, entre l’estadi i els dipòsits municipals d’escombraries, el més nombrós de la zona durant el decenni 1950-60.
Anà desapareixent a causa de les continuades denúncies de diverses institucions ciutadanes (el 1968, però, encara hi havia unes 1.000 barraques).
Amb la desaparició, s’hi instal·laren els nous estudis de Televisión Española.
Can Serra
(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès)
Barri, entre la carretera d’Esplugues i el ferrocarril a Vilafranca del Penedès, a l’única zona verda projectada en el pla del 1953.
Les modificacions del pla han convertit el barri en un polígon d’habitatges amb una estreta franja de jardins al costat de la via fèrria.
El nombre d’habitatges l’any 1970 era de 4.375.
Can Pi
(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès)
(o Barri Carbonell) Barri de la ciutat, prop de la Zona Franca.
Sorgí el 1929 en traslladar-s’hi el nucli d’escombriaires que habitava, a Barcelona, la zona de la Creu Coberta, convertida en plaça d’Espanya (el nou barri, molt marginat, és conegut també per Barri dels Escombriaires).
La majoria dels habitants són catalans, i la majoria de les cases són d’una sola planta, i els serveis, insuficients.
Can Clos
Barri de la ciutat, situat al vessant sud-oest de Montjuïc, entre la carretera del port i el mar.
Creat pel Patronat Municipal de l’Habitatge per absorbir els habitants de barraques desplaçades, amb motiu del Congrés Eucarístic Internacional del 1952.
És format per blocs de dos i de quatre o cinc pisos.
Can Caralleu
Barri de la ciutat, sorgit després del 1939 a la part alta de Sarrià, sota la carretera de les Aigües, al voltant de l’antiga masia i font de can Caralleu.
Al costat de les primeres torres foren construïdes, els anys cinquanta, barraques per a immigrants fora de cap pla d’urbanització.
El 1969 hi fou inaugurat un centre esportiu.
Can Batlló
Un dels quatre districtes en que fou dividit l’antic municipi de les Corts de Sarrià, creat l’any 1858.
Anys després rebé el nom de la fàbrica tèxtil fundada el 1867 per Feliu Batlló i Barrera i els seus germans, la qual esdevingué l’Escola Industrial.
Per la seva proximitat a Barcelona, es veié afectat pel pla Cerdà.
Dades dels Països Catalans 