(Barcelona, Barcelonès)
Antic barri de barraques, situat a la platja (entre la Barceloneta i el Poblenou), que desaparegué vers el 1970 amb el trasllat dels seus habitants (en una gran proporció gitanos) a habitatges de l’Obra Sindical del Hogar, caracteritzats per la seva baixa qualitat d’edificació.
(Barcelona, 24 octubre 1868 – 7 agost 1869)
Revista satírica subtitulada “periòdic polític liberal”. Fou el producte de la fusió de “La Rambla” i “La Barretina” i defensà la república federal.
Hi col·laboraren Emili Vilanova, Francesc Matheu, Tomàs Padró, etc.
(Barcelona, 10 juny 1873 – 1 setembre 1873)
Periòdic. Era publicat per un grup d’exiliats francesos que s’autodenominaren Comité de Propaganda Revolucionaria Socialista de la Francia Meridional.
Defensà principis internacionalistes insurreccionalistes.
(Barcelona, 10 març 1843 – setembre 1844)
Revista. Fundada i redactada exclusivament per Jaume Balmes.
Fou l’antecedent més immediat d'”El Pensamiento de la Nación”, que publicà a continuació a Madrid.
(Barcelona, 1773 – després 1777)
Publicació setmanal. Fundada per Pere Àngel de Tarassona, com a continuació del diari del mateix nom. Publicà articles de tema miscel·lani. N’aparegueren 62 números (fins al 30 setembre 1774).
Sis mesos després en reprengué la publicació i hi féu aparèixer, en setmanes alternes, la Crònica de Jeroni Pujades, traduïda al castellà per ell mateix, així com una Historia de Mauritania y del Reino de Argel.
Més tard publicà El blasón de Cataluña, història apòcrifa d’E. Barelles, publicada entre 1776 i 1777.
(Barcelona, 12 juny 1636)
Tumult ocorregut en circular la brama que un grup de segadors havien estat obligats a fer-se soldats per Joan Agustí Forès, cavaller que volia reclutar una companyia de 25 homes, a canvi dels quals el rei li havia promès el càrrec de veguer.
Els segadors assaltaren la casa de Forès i la saquejaren; llur actitud obligà les autoritats a empresonar Forès -per a salvar-li la vida- i a alliberar els segadors presos.
És considerat un precedent de l’avalot del Corpus de Sang del 1640.
(Barcelona, 1925 – 2014)
Empresa industrial tèxtil, productora de fibres artificials i sintètiques domiciliada a Barcelona i amb factories al Prat de Llobregat (Baix Llobregat) i Alcalá de Henares (Madrid).
El capital inicial era propietat en un 57,5% de la companyia holandesa Akzo NV i comptava amb la col·laboració tècnica de l’empresa holandesa NV Research Arnehm. Participà en diverses companyies, entre les quals: Cyanenka SA, Shappe Tex SA, Iberenk.
Era l’empresa tèxtil més important d’Espanya; l’any 1977 comptava amb un volum de vendes d’11.494 milions de ptes. i una plantilla de 4.006 obrers.
Degut a dificultats financeres, l’empresa es tancà l’any 2014.
(Barcelona, Barcelonès)
Barri residencial i antic municipi (annexionat el 1921), al límit oest de la ciutat, entre Esplugues de Llobregat, Sant Gervasi de Cassoles i les Corts de Sarrià.
Es formà al voltant de l’església de Sant Vicenç, en el qual a partir de l’edat mitjana s’establí l’aristocràcia que fugia de Barcelona. Posteriorment, es convertí en un centre d’estiueig dels barcelonins, que hi construïren nombroses torres. També s’hi establiren diversos convents, com el de les clarisses de Pedralbes i el del caputxins.
És un barri residencial i s’hi concentren la majoria de grans escoles privades.
(Sants, Barcelona, 26 abril 1922 – )
Entitat esportiva. Fundada per la fusió de l’Internacional Futbol Club, el Centre d’Esports de Sants, el Club Ciclista de Sants i el Velo Sport de Sants.
Dedicada principalment al futbol, el seu equip vesteix samarreta blanca amb llistes verdes horitzontals i pantalons negres. El 1945 guanyà el campionat de Catalunya i ascendí a tercera divisió; des d’aleshores ha oscil·lat entre aquesta i les categories anomenades regionals.
Organitza anualment la Volta Ciclista a Catalunya.
Enllaç web: Unió Esportiva de Sants
(Sants, Barcelona, 28 juny 1918 – 1 juliol 1918)
Reunió de la Confederació Regional del Treball de Catalunya a l’Ateneu Racionalista de Sants.
Els delegats assistents, representants de 75.000 afiliats, acordaren de substituir el tipus d’organització basat en sindicats d’ofici, pels sindicats únics d’indústria.
Aquest acord permeté una expansió important de la CNT a Catalunya i fou acceptat per tota la CNT en el Congrés Nacional celebrat al Teatro de la Comedia de Madrid el desembre de 1919.
Dades dels Països Catalans 