Arxiu d'etiquetes: Barcelona

Veu de Catalunya, La

96 Respostes

(Barcelona, 11 gener 1891 – 8 gener 1937)

Diari en català. Inicialment fou un setmanari, va començar a sortir amb contingut tant literari com polític. Una de les seves missions essencials era l’estudi i la comparació de tots els moviments regionalistes que es produïen a Europa, secció a càrrec de Francesc Cambó.

El 25 de desembre de 1898 aparegué el darrer número del setmanari i la propietat fou traspassada a una societat anònima constituïda amb l’objecte de publicar amb el mateix títol un diari escrit en català. El primer día de l’any 1899 sortí, amb el subtítol de Diari d’avisos i notícias, que a partir del número 778 s’havia d’anomenar Diari català d’avisos, notícias i anuncis.

Entre els col·laboradors hi havia importants escriptors de l’època. Foren els homes de la Comissió d’Acció Política de la Lliga Regionalista els que van donar al nou diari el to i l’esperit polític. El 20 de juliol de 1936 la redacció i la impremta del diari van ésser requisades.

Continuà sortint, però a partir del número 12.511 amb el subtítol Diari de l’Autonomia i de la República. Al número 12.599 el subtítol era Diari antifeixista controlat pel Comitè Obrer. A partir del número 12.571 el subtítol fou C.N.T. Diari antifeixista-A.I.T., i en el número 12.651, la redacció s’acomiadà dels lectors.

Verneda, la -Barcelona-

3 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

Barri residencial obrer de la ciutat, situat dins l’antic terme municipal de Sant Martí de Provençals, al límit amb el de Sant Adrià de Besòs, del qual és separat per la riera d’Horta; limita amb l’autopista de Mataró. És format per grans blocs d’habitatges i algun nucli de barraques (la Perona).

Sorgí a partir de la segona meitat dels anys 1950 al voltant de l’antic nucli rural del Fondo de Sant Martí, on es conserva l’església gòtica de Sant Martí de Provençals i uns pocs masos i on s’aixecava l’antic molí de la Verneda, vora el rec Comtal, que féu d’aquest sector una de les partides rurals més riques de Sant Martí.

Al segle XIII donà nom a la possessió dels Llull, la verneda d’en Llull, que s’estenia pels termes de Sant Martí de Provençals, Sant Adrià de Besòs i Sant Andreu de Palomar.

És afectat pel pla parcial d’ordenació urbana de la zona de llevant, que ha estat infringit repetidament en edificar-s’hi, per exemple, solars situats en zones destinades a equipaments urbans. Hom ha elaborat un pla popular d’ordenació d’aquest sector contraposat al pla comarcal (1976) i al pla d’urgència proposat recentment per l’ajuntament de Barcelona.

La plaça de la Verneda (entre els carrers de Puigcerdà, de Menorca i del Maresme), inaugurada per l’abril de 1976, ha estat una conquesta popular, car hom aconseguí de conservar aquests terrenys per a equipament públic quan eren ja tancats per tal d’edificar-hi.

Verdader Català, Lo

3 Respostes

(Barcelona, 15 març 1843 – 31 maig 1843)

Revista religiosa, política, científica, industrial i literària en català. El seu lema era La prosperitat de Catalunya i lo record de les seves grandeses.

Tingué una periodicitat quinzenal, però per dificultats econòmiques -no aconseguí gaires subscriptors- només n’aparegueren sis números.

Tingué només tres redactors, que signaren sempre amb inicials: MRB (que no ha estat identificat), JMR (possiblement identificable amb el mercedari Josep Maria Rodríguez) i PRP (potser Pere Roquer i Pagani), però no ha estat provada una suposada intervenció de Joaquim Rubió i Ors.

La publicació defensà aferrissadament l’ús de la llengua catalana i publicà especialment articles religiosos (d’apologètica catòlica), temes agrícoles i industrials (defensà el proteccionisme), polítics (molt conservador, però amb un cert to moderat) i de divulgació de la història i literatura de Catalunya.

Malgrat la seva curta durada, la seva importància és molt considerable, tant pel contingut com per l’època en què aparegué, i hom l’ha considerada com un clar precedent periodístic de la Renaixença.

Vapor, El -periòdic, 1833/38-

6 Respostes

(Barcelona, 22 març 1833 – febrer 1838)

Periòdic mercantil, polític i literari en castellà. Aparegué per iniciativa d’Antoni Bergnes de las Casas, que l’edità. Ramon López Soler en fou el primer director, fins que l’ago/1835 emigrà a França, aleshores consta com a redactor principal J.A. de Covert Spring (potser identificable amb J.F. Monlau).

L’oct/1836 l’empresa editora, al·legant motius econòmics, decidí la seva fusió amb “El Guardia Nacional” i l’equip redactor no acceptà la decissió i creà “El Nuevo Vapor” (1836), que a partir del desembre adoptà el seu antic nom.

En l’aspecte literari cal destacar la participació de Milà i Fontanals i alguns altres escriptors catalans; i en l’econòmic, publicà articles de Guillem Oliver, defensà el proteccionisme i reproduí articles on es palesa la influència de Fourier.

En conjunt, és una de les publicacions més interessants, en molts aspectes, del seu moment.

Valldonzella, monestir de

8 Respostes

(Barcelona, Barcelonès, segle XIX)

Monestir de monges cistercenques (Santa Maria de Valldonzella), situat a Sant Gervasi de Cassoles, prop de l’indret on hi hagué l’antiga residència reial de Bellesguard.

El monestir fou fundat inicialment a la torre de Santa Margarida de Santa Creu d’Olorda (Barcelonès). Amb anterioritat al monestir cistercenc sembla que hi havia hagut una petita comunitat femenina de donades, amb una església dedicada a Santa Maria de Valldonzella, coneguda des del 1175.

El 1226 el bisbe Berenguer de Palou cedí el lloc al monestir de Santes Creus perquè hi patrocinés l’erecció canònica d’un monestir de monges cistercenques, que hi començaren a residir el 1237. La primera comunitat era formada per Berenguera de Cervera amb 11 monges.

El 1263, amb l’autorització de Jaume I, construïren un nou monestir a ponent de la ciutat de Barcelona, extramurs, al lloc dit la Creu Coberta, que fou inaugurat el 1269. El nou monestir fou molt afavorit per Jaume I i els seus successors i pels bisbes de Barcelona, que li uniren la parròquia de Sant Esteve de Parets (1291) i de Santa Creu d’Olorda (1416).

monestir de Valldonzella (Barcelona)Al principi del segle XIV la comunitat es componia d’unes cinquanta monges, la majoria filles de la noblesa ciutadana. El 1410 emmalaltí i morí en aquest monestir Martí I, i, pocs anys després, la seva vídua Margarida de Prades s’hi retirà.

La reforma tridentina afectà molt la vida del monestir, insistí en la clausura i prohibí d’entrar-hi més novícies, fins que la prohibició fou atenuada per Roma el 1599 gràcies a l’intervenció de Felip II de Catalunya-Aragó.

En 1640-43, durant la guerra dels Segadors, les monges abandonaren el monestir i es traslladaren dins la ciutat, i a la fi el monestir fou destruït el 1652 amb motiu del setge de Barcelona. El 1674 la comunitat passà a viure a l’antic priorat pobletà de Natzaret, situat al carrer que més tard rebé el nom de Valldonzella, on residí pràcticament fins el 1909, bé que durant el segle XIX les monges hagueren d’abandonar el monestir el 1814 i refugiar-se a Mataró (una bona part de l’edifici fou destruït, i reedificat el 1826) i l’hagueren d’abandonar temporalment el 1835 i el 1847.

En 1913-19 es traslladaren a l’indret actual de Bellesguard per consell del bisbe Torras i Bages, en un nou monestir projectat per Bernadí Martorell. L’església, dedicada a l’Assumpció, és un notable edifici modernista neogòtic. La comunitat actual és formada per 47 monges.

Vallcarca -Barcelona-

2 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

(ant: Vallcàrquera)  Barri, situat a l’antic terme municipal d’Horta, al límit amb el de Gràcia, entre l’avinguda de la República Argentina i el passeig de la Vall d’Hebron.

El nucli més antic és el de la Farigola, situat entre el Coll i la riera de Vallcarca, al voltant del qual a la fi del segle XIX s’anà configurant un dels barris d’estiueig de la menestralia barcelonina (urbanització de Can Falcó, en terres del baró de la Barre de Flandes).

Format per cases de planta baixa, alguna petita indústria, torres (sobretot als carrers de Gustavo Bécquer i del Baró de la Barre) i camps, s’hi inicià a partir dels anys 1950 un lent procés d’edificació en alçada.

Es comunica amb la Vall d’Hebron per l’avinguda de l’Hospital Militar (antiga riera de Vallcarca), amb el barri dels Penitents pel carrer d’en Gomis, i amb els barris del Carmel i d’Horta pel passeig de la Mare de Déu del Coll. Té el grup escolar Felip Bertran i Güell, antiga escola municipal de la Mancomunitat (Grup La Farigola).

El seu territori formava part de l’antiga parròquia de Sant Genís dels Agudells, i al segle XIX era un dels quatre districtes en què era dividit el terme municipal d’Horta; el 1905 tenia 1.779 h, una tercera part de la població d’Horta.

Juntament amb el barri dels Penitents forma un sol barri administratiu dins del districte de Gràcia.

Universitat Ramon Llull

8 Respostes

(Barcelona, 1 març 1990 – )

(URL)  Institució d’ensenyament superior. Reconeguda pel Parlament de Catalunya com la primera de caire privat del Principat.

Fou creada a partir de diversos centres universitaris, alguns de llarga tradició, pertanyents a institucions catòliques (l’Institut Químic de Sarrià, l’Escola Universitària de Mestres Blanquerna, l’Institut Universitari Observatori de l’Ebre, etc).

Posteriorment s’hi ha incorporat l’ESADE (1994) i l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona (1995).

A causa del seu origen divers no té una seu unitària i es troba dispersa per la ciutat de Barcelona.

Enllaç web: Universitat Ramon Llull

Universitat de Barcelona

569 Respostes

(Barcelona, 1401 – )

(UB)  Institució d’ensenyament superior. A la seva creació trobà dificultats, entre revocacions i autoritzacions, fins que Carles V li va donar un privilegi el 1533. L’estudi general va tenir un pla d’estudis inicial conformat per l’ensenyament de gramàtica, lògica, filosofia natural i moral. Posteriorment s’afegiren els de retòrica i grec (1544), teologia (1547) i lleis (1559), i l’antic estudi de medicina i arts, creat el 1401, s’incorporà al general el 1565.

Durant la guerra de Successió, l’alumnat i el professorat del centre van lluitar en defensa de la ciutat i, com a càstig, Felip V va decretar el 1717 que l’única universitat catalana havia d’ésser la de Cervera.

El 1845 la Universitat de Barcelona recuperà aquest privilegi. A partir de la llei Moyano de 1857 va haver-se d’equiparar amb les universitats de la resta de l’estat, fet que provocà una creixent necessitat de reivindicar la seva autonomia, reivindicació que el 1931 provocà el canvi de nom pel d’Universitat de Catalunya, fins que al final de la guerra civil va provocar una tornada a la situació anterior.

Posteriorment es crearen nous centres dependents de la Universitat de Barcelona a l’anomenada Zona Universitària (dècada de 1950) i a la Vall d’Hebron (a partir del 1990), així com una escola de turisme a Sitges, mentre que els col·legis universitaris de Lleida i Tarragona, que depenien d’ella, se segregaren el 1992 i van esdevenir respectivament la Universitat de Lleida i la Universitat Rovira i Virgili.

Enllaç web: Universitat de Barcelona

Tramvies, vaga de -1951-

Deixa un comentari

(Barcelona, 1 març 1951 – 6 març 1951)

Boicot que els barcelonins van fer a la Companyia de Tramvies. El motiu immediat d’aquesta protesta fou un augment del preu del bitllet, que va provocar un greuge comparatiu amb el mateix servei de la ciutat de Madrid.

Però l’explicació de la vaga dels tramvies cal cercar-la en les precàries condicions en que vivia la majoria de la població en aquells anys.

El boicot va ser una operació que va néixer espontàniament, i força espectacular, ja que provocà imatges insòlites de corrues de gent anant a treballar a peu, en una acció que ningú no podia condemnar per il·legal.

El dia 6 les tarifes dels tramvies van tornar al preu inicial.

Tralla, La

12 Respostes

(Barcelona, 31 octubre 1903 – 11 setembre 1923)

Setmanari catalanista intransigent. Publicà 153 números. Editat per Vicenç A. Ballester, tingué actius col·laboradors literaris. Junceda hi publicà nombrosos dibuixos, signats amb pseudònim. Tingué l’any 1903 una dissidència que originà “La Tralla del Carreter”, setmanari que només publicà 27 números.

Les seves campanyes provocaren la presó i l’exili d’alguns redactors i diferents suspensions governatives, i es publicaren “Metralla”, “La Nova Tralla” i “La Metralla” per substituir-la. També edità calendaris.

L’any 1922 sortí en segona època, patrocinada per Francesc Macià. L’any 1938 sortí un número únic dedicat a Vicenç A. Ballester amb motiu de la seva mort.