Arxiu d'etiquetes: Barcelona

Sant Cugat del Rec

4 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

Antiga església parroquial de la ciutat, situada primitivament a un extrem del barri de Santa Maria o de la Bòria, al carrer de Calders, a l’antic camí que anava a Sant Cugat del Vallès, raó per la qual era anomenada sovint Sant Cugat del Camí i també Sant Cugat del Forn, per ésser prop d’un antic forn de la ciutat.

L’erigí el 1023 el canonge Guislabert, més tard bisbe de Barcelona. Es reféu al segle XVII amb la intervenció del Consell de Cent i s’engrandí el 1830.

Fou cremada durant la Setmana Tràgica i destruïda el 1936; ara al seu lloc hi ha una petita plaça. El 1944 s’inicià la construcció de l’església actual al carrer de la Princesa.

Posseeix relíquies de sant Cugat, que li foren donades al segle XVII, en un petit cofre d’argent repussat del segle XIV.

Sant Cebrià d’Horta

Deixa un comentari

(Barcelona, Barcelonès)

Ermita, dedicada a sant Cebrià i santa Justina, al peu de la serra de Collserola, dins l’antic municipi d’Horta.

Existia al segle XII; segons la tradició hi residí Francesc d’Assís, en el seu suposat viatge a Sant Jaume de Galícia, i Ignasi de Loiola, de pas vers Terra Santa. Sota la protecció de Ferran II, s’hi establí poc temps (1493) una comunitat de mínims; hi residí fra Bernat Boïl.

Es trobava ruïnosa el 1786 i fou refeta al segle XIX.

És lloc tradicional de romiatge. L’aplec és el 26 de setembre.

Sant Bonaventura de Barcelona, col·legiata de

1 Resposta

(Barcelona, Barcelonès)

Antic col·legi de franciscans observants, situat a la Rambla, prop del carrer de la Unió, al solar de l’Hotel Orient.

El fundà el 1627 el mercader Pere Canals i li donà el solar el duc de Cardona. L’església fou beneïda el 1634 i el col·legi començà a funcionar el 1635, per bé que no s’acabà del tot fins el 1764. Per disposició del fundador n’eren administradors els consellers de Barcelona.

Era un gran edifici amb dos claustres, on residien habitualment 24 religiosos. S’hi ensenyava filosofia, dret canònic i teologia. Tenia una gran biblioteca i fou un centre d’estudis religiosos important.

El 1834, a la vetlla de l’exclaustració, tenia 24 estudiants. Exclaustrat el 1835, es destinà a local de policia, i ben aviat fou venut i aterrat; sobre el seu solar es construí l’Hotel Orient.

Sant Andreu de Palomar

48 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

Barri de la ciutat i antic municipi que fou annexionat el 1897. És situat entre Montcada i Reixac, al nord; Santa Coloma de Gramanet, a l’est, i les barriades de Sant Martí de Provençals, al sud, i Horta, a l’oest.

Als segles XVIII i XIX es convertí en un nucli industrial, especialment del ram tèxtil, en el qual sobresortí la fàbrica Fabra i Coats, que donà nom al principal carrer, la rambla, que porta el nom de Fabra i Puig.

El creixement de la barriada originà nous barris, com el de la Trinitat Nova i la Vella, la Guineueta, el Bon Pastor, Verdum i la Prosperitat, entre d’altres, agrupats en bona part en el districte IX de Barcelona, anomenat Nou Barris, i el de Sant Andreu (districte VIII).

Sant Andreu, Unió Esportiva

Deixa un comentari

(Barcelona, 1925 – )

Societat esportiva del barri de Sant Andreu de Palomar. Fundada per fusió de l’Andreuenc Club de Futbol i el club L’Avenç del Sport.

Els seus jugadors vesteixen samarreta groga amb les barres catalanes i pantalons negres. Juga a l’Estadi Municipal de Sant Andreu, que té una cabuda de 18.000 espectadors.

Jugà en la segona divisió de la lliga espanyola de futbol del 1948 al 1951, i novament del 1968 al 1980.

Enllaç web: Unió Esportiva Sant Andreu

Sanejament de Nucli Antic, pla de

Deixa un comentari

(Barcelona, 1936)

Aspecte del pla Macià, posat en vigència per l’ajuntament de Barcelona juntament amb l’Agrupació Col·lectiva de la Construcció a partir del juliol de 1936.

El pla comprenia, en una primera fase, una acció bàsica -determinar els allotjaments que estadísticament donessin una mortalitat inadmissible- i accions secundàries -habilitació de pisos que havien romàs buits (sobretot a l’Eixample), correcció del pla de les cases en construcció, a fi d’evitar luxes innecessaris i de potenciar la màxima capacitat d’ocupació- i confecció d’un nou pla d’habitatges.

Hom preveia de desallotjar les cases insanes procurant que fos per illes senceres, i d’assolir, així, espais lliures per al barri, per a construir-hi edificis complementaris (escoles, biblioteques, etc).

Salut, barri de la -Barcelona-

1 Resposta

(Barcelona, Barcelonès)

Barri de la ciutat, situat dins l’antic terme de Gràcia, als vessants meridionals dels turons del Carmel i de la Rovira. La seva urbanització s’inicià la segona meitat del segle XIX al voltant de la capella de la Mare de Déu de la Salut (1864), edificada per iniciativa d’Antoni M. Morera.

Antic sector agrícola, amb importants masos, s’anà transformant en zona d’estiueig i residencial de l’alta burgesia barcelonina i, també, encara que en menor grau, de la petita i mitjana burgesies barcelonina i gracienca.

La inauguració el 1880 del tramvia de la plaça de Santa Anna a la de Rovira i Trias, i el 1909 del de la plaça de Lesseps al carrer de l’Escorial, així com l’obertura d’aquest carrer fins a la plaça de Joanic (amb un mercat des del 1887), contribuïren a millorar les comunicacions del barri.

Eusebi Güell i Bacigalupi comprà el 1899 la finca de can Muntaner, al vessant meridional del turó del Carmel, per fer-hi una urbanització tipus ciutat jardí segons un projecte d’Antoni Gaudí, que, en fracassar econòmicament, vengué a l’ajuntament de Barcelona (parc Güell); l’antiga masia de can Muntaner és ocupada en l’actualitat per un grup escolar.

El mateix Antoni M. Morera creà el 1895 el parc de la Salut, dins la finca de can Xipreret de la família Sanllehy, i la masia es transformà en l’Hotel del Parc; en el mateix indret, i poc després, fou fundat el Salut Sport Club (1902), dedicat al futbol i al tennis (actual Club de Tennis la Salut). El 1907 fou fundat el Club Esportiu Europa. En 1910-20 es formà el Barri dels Periodistes, del tipus ciutat jardí, al vessant sud del turó de la Rovira.

L’expansió urbana de Barcelona en els darrers anys cap al nord-est així com l’obertura del primer cinturó de ronda, han contribuït a l’enderrocament de moltes de les antigues torres i a la densificació i compartimentació del barri; les antigues instal·lacions del Club Esportiu Hispano Francès són ocupades per grans blocs d’habitatges.

El monestir de Sant Josep de la Muntanya (1895) fou profusament visitat a començament del segle XX.

Saló Internacional del Còmic de Barcelona

Deixa un comentari

(Barcelona, 1981 – )

Esdeveniment firal de diverses manifestacions culturals, celebrat anualment per a promoure el coneixement del còmic i com a fòrum per a debatre la situació en què es troba. Sorgí com una necessitat del sector d’aprofitar la gran expansió del mitjà durant la segona meitat de la dècada del 1970.

Les primeres edicions tingueren lloc als palaus de la Fira de Barcelona amb el nom de Saló del Còmic i la Il·lustració atès que s’ocupaven també d’aquesta disciplina. Posteriorment es traslladà a les Drassanes, centrant-se en el còmic i prenent l’actual denominació, i des de l’any 1991 es realitza a l’antic mercat del Born.

Paral·lelament als aspectes comercials, s’organitzen taules rodones i conferències, i s’atorguen diversos premis (gran premi del saló, premi a la millor obra, a l’autor revelació).

S’ha consolidat com una de les fires més importants del sector, juntament amb les d’Angulema (França) i Lucca (Itàlia).

Enllaç web: Ficomic

Saló d’Octubre

13 Respostes

(Barcelona, 1948 – 1957)

Exposició anual de belles arts. Organitzat per un grup d’artistes independents sota la iniciativa de Víctor M. d’Imbert.

Se celebrà normalment a les Galeries Laietanes, i al llarg de les seves deu edicions hi concorregueren més de cent trenta artistes, entre els quals es desvetllà la important generació d’avantguarda catalana de la postguerra, que trobà en el Saló la millor oportunitat per a donar-se a conèixer.

Saló de Maig

20 Respostes

(Barcelona, 1956 – 1970)

Exposició anual de belles arts. Regida per la junta de govern de l’Associació d’Artistes Actuals (1953-65) fins a la desaparició d’aquesta associació, fou després regida per un patronat. En foren presidents Emili Bosch i Roger (1957), Ramon Rogent (1958), Antoni Cumella (1959) i Santi Surós (1960-70).

Se celebrà normalment al recinte de l’antic Hospital de la Santa Creu. Hi hagué dotze edicions (1957-70), que pretenien, dins la tradició dels grans salons d’art, mostrar periòdicament l’obra dels artistes del moment, en absència a Barcelona aleshores de cap mostra d’aquest tipus.

El Saló, presidit per un ampli eclecticisme on l’art nou dominava, tot i que en principi fou competitiu, aviat no concedí premis ni tingué altre jurat d’admissió que els propis societaris.

Al llarg de la seva existència hi participaren uns nou-cents artistes, majoritàriament catalans, però també nombrosos estrangers.

Al marge del Saló de Maig se celebraren uns efímers Saló de Novembre (presidit per Ricard Fradera, 1959) i Saló de la Mercè (presidit per J.R. Masoliver, 1962).