Arxiu d'etiquetes: Barcelona

Sant Victorià, Col·legi de

3 Respostes

(Barcelona, 1815 – 1845)

Institució dedicada a l’ensenyament de la ciència farmacèutica, creada amb el nom de Col·legi de Farmàcia de Sant Victorià i el títol de reial, concedit per Ferran VII. El col·legi fou creat per a recollir les aspiracions a un ensenyament científic que el Col·legi d’Apotecaris de Barcelona havia sol·licitat repetidament des del 1763.

Els primers catedràtics del col·legi foren Josep Antoni Balcells i Camps (física i química), Josep Antoni Savall (matèria farmacèutica), Agustí Yáñez (història natural) i Raimon Fors (farmàcia experimental).

El 1821 fou vinculat a l’anomenada Dirección de Estudios del Reino i fou abolit l’any següent per tal de crear un altre organisme, però fou restablert el 1823.

Vinculat a la Universitat de Barcelona, el 1845 passà a formar part de la seva facultat de ciències.

Sant Vicent Ferrer, Col·legi de

Deixa un comentari

(Barcelona)

Col·legi per a formació de frares dominicans de la província d’Aragó.

Fundat el 1668 al carrer de Tallers, a tocar de les muralles. S’intitulava de Sant Vicent Ferrer i de Sant Ramon de Penyafort. El 1758 fou traslladat a l’antic convent de les Repenedides, del carrer de Sant Pau, on subsistí fins el 1835.

S’hi ensenyava filosofia i teologia i s’hi donaven set cursos. La meitat dels seus alumnes procedia del convent de Santa Caterina de Barcelona, i l’altra meitat de la resta de convents de la província d’Aragó; cada convent tenia un nombre fixat d’estudiants.

El seu cos docent i de servei era, el 1830, de 15 membres.

Sant Sever de Barcelona

13 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

Advocació de l’església situada al carrer de Sant Sever, 11, construïda per als beneficiats de la seu de Barcelona, constituïts en comunitat de preveres.

El mestre Jaume Arnaudies féu el projecte l’any 1698 i l’any següent van començar les obres, que foren acabades el 1705. Consta d’una sola nau, amb capelles laterals, petit creuer i absis semicircular.

La traça, la decoració interior i la façana, obra aquesta de Jeroni Escarabatxeres (1703), són una bella mostra del barroc barceloní. El mateix Escarabatxeres dissenyà la decoració esgrafiada de les voltes, les tribunes amb gelosies i la barana del cor.

El retaule major i altres altars secundaris són del segle XVIII.

Sant Pere Nolasc, Col·legi de

Deixa un comentari

(Barcelona, 1750-1823 / Tarragona, 1829-1835)

Col·legi per a formació dels mercedaris, establert a Barcelona vers el 1750 a la cantonada del carrer de Trentaclaus o de l’Arc del Teatre i de la rambla de Santa Mònica.

Admetia estudiants de tota la província religiosa catalano-aragonesa. L’ensenyament durava set anys i hom hi cursava filosofia i teologia. El seu cos docent era el 1763 de 18 religiosos.

Els francesos se n’empararen el 1808 i el destinaren a comissaria de policia. Durant el Trienni Liberal (1820-23) fou destinat als mateixos usos, i per això els frares el destruïren i en vengueren els solars i edificaren un nou col·legi amb el mateix nom a Tarragona, on hi hagué més tard la casa provincial de beneficència.

El nou col·legi fou construït entre el 1829 i el 1830 i fou desafectat per l’exclaustració del 1835. El 1831 tenia 11 col·legials i 5 professors.

Sant Maties, complot de -1462-

Deixa un comentari

(Barcelona, 24 febrer 1462)

Moviment buscaire iniciat a la festa de Sant Maties.

En saber-se la decisió de la reina Joana i del príncep Ferran de partir cap a Girona, un avalot popular (de menestrals i de remences) tingué lloc davant el palau reial, mentre representants del sindicat dels tres estaments i poble negociaven amb la reina i es posaven incondicionalment a favor del retorn del rei.

La reacció bigaire, que dominava el Consell de Cent, fou dura: el sindicat fou de fet dissolt en ésser executats els caps buscaires, el conseller segon Francesc Pallarès i Pere Destorrent fill i es consumà la divisió entre la monarquia i la diputació, preliminar de la guerra civil.

Sant Julià de Montjuïc

3 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

Antiga església, existent ja el 986, a mitja muntanya de Montjuïc, que al segle XI era ja una de les parròquies del territori de Barcelona.

El 1323 conservava encara la seva jurisdicció parroquial (dins la qual hi havia el cementiri jueu de Montjuïc i les capelles de Sant Bertran i Santa Madrona), però al segle XV el seu antic terme era repartit entre les parròquies urbanes de Sant Just i del Pi, situació que persistí fins al segle XIX.

Sant Jaume -Barcelona-

7 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

Antiga església, una de les més antigues de la ciutat (985), que fou destruïda el 1823.

S’aixecava, en part, sobre l’ala esquerra de l’actual ajuntament, i el seu porxo -de 7 arcs- donava a l’actual plaça de Sant Jaume i al carrer de la Ciutat. En aquest porxo es va reunir en notables ocasions el Consell municipal.

L’actual parròquia de Sant Jaume -al carrer de Ferran- no té, com a titular, en realitat, l’Apòstol, sinó la Santíssima Trinitat.

Sant Gervasi, pacte de -1914-

9 Respostes

(Barcelona, 8 març 1914)

Aliança electoral establerta entre la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR) de Pere Coromines i el partit radical de Lerroux, en una torre del barri barceloní de Sant Gervasi.

L’aliança provocà l’escissió de la redacció d'”El Poble Català” i de la mateixa UFNR.

Els dissidents crearen el Bloc Republicà Autonomista (1915).

Sant Francesc de Barcelona

9 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

(o Sant Nicolau)  Antic convent de franciscans, un dels principals temples gòtics de la ciutat, enderrocat després de la crema del 1835. Era situat vora l’actual plaça del Duc de Medinaceli.

El primer temple fou inaugurat per Jaume I el 1246; al costat tenia un claustre dedicat a Sant Nicolau. Durant la segona meitat del segle XIII fou començada l’església major, dedicada a Sant Nicolau de Bari, que constava d’una sola nau de 7 trams amb volta de creueria, absis poligonal i capelles laterals.

El 1349 fou consagrat el segon claustre, amb el qual comunicava un tercer claustre construït al segle XV. Les dependències conventuals donaven a un altre claustre, construït el 1752.

Les restes conservades, així com els documents gràfics de l’edifici, són poc importants.

Sant Felip Neri -Barcelona-

23 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

Advocació de l’església de la congregació de sacerdots seculars de l’Oratori (felipons).

Fou començada el 1721 i consagrada solemnement el 1752. El convent és de la segona meitat del segle XVIII.

El temple consta d’una sola nau, amb capelles laterals, creuer i absis de planta rectangular. Corona la façana una fornícula amb la imatge del titular.

El convent, al costat de l’església, té una estructura i una façana molt simples; aquesta dóna a la mateixa plaça que l’església.

A l’interior del temple es conserven alguns retaules barrocs i neoclàssics d’Ignasi Vergara, Ramon Amadeu i Salvador Gurri.