(Barcelona, 1904 – 1989/90)
Pintor i orfebre. Ha conreat sovint els temes de ballet, en els quals ha excel·lit.
(Barcelona, 1904 – 1989/90)
Pintor i orfebre. Ha conreat sovint els temes de ballet, en els quals ha excel·lit.
(Barcelona, 1890 – 1940)
Publicista. Destacà en l’ensenyament de les tècniques publicitàries.
El 1934 fou nomenat president de la Federació Europea de Publicitaris.
(Barcelona, 26 abril 1824 – Sanlúcar de Barrameda, Cádiz, 30 setembre 1881)
Polític i escriptor. Fou figura distingida del partit progressista, com a diputat i senador.
Escriví per a la premsa i el teatre. Fundà la revista “La América”.
(Barcelona, 21 gener 1916 – València, 26 octubre 1996)
Compositor. Són especialment remarcables, a la seva producció, la Suite empordanesa per a piano (1947), Dansa catalana (1950), un Concert per a piano i orquestra i el poema simfònic Alvargonzàlez (1953).
També va compondre moltes bandes sonores per a pel·lícules.
(Barcelona, 1935 – 2016)
Pintor. Es formà a Escola de Llotja (1949-56) i a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (1956-59) de Barcelona.
Derivà de l’academicisme inicial vers un informalisme amb escasses referències a elements concrets.
Forma grup amb els pintors Maas i Carles Mensa i amb ells ha realitzat alguns escrits teòrics.
(Barcelona, 1832 – Madrid, 7 octubre 1879)
Comediògraf i periodista. Administrador de Correus, escriví algunes peces en castellà, però aviat es decantà pel català.
A més d’Adéu-siau o el payés en la corte i La pubilla de Riudoms, ambdues obres bilingües i estrenades el 1861, és autor dels melodrames Digna de Déu i Mistos, estrenats el 1866.
(Barcelona, 1940 – )
Pintor. La seva pintura reflecteix una formació acadèmica al servei d’una nova figuració, influït pel pop-art nord-americà.
Les seves teles, d’intenció satírica i de gran cromatisme, són una crítica del món de la burgesia.
(Barcelona, 3 desembre 1890 – Argentina, 1940)
Professor de música. Estudià al Conservatori del Liceu de Barcelona.
Partí a l’Argentina, on fundà i dirigí l’orfeó del Casal Català de Tucumán. Fou director del Conservatorio Fontova de Buenos Aires, i fundador d’un conservatori que duu el seu nom, a Salta.
(Barcelona, 1909 – 1976)
Orfebre i pintor. Ha efectuat la decoració de gran nombre d’esglésies i capelles.
Ha realitzat també moltes obres d’orfebreria -calzes, custòdies, reliquiaris-, entre les quals figuren peces destinades als papes Pius XI i Pius XII.
(Barcelona, 11 agost 1851 – Cruz Quebrada, Portugal, 17 febrer 1934)
Escriptor. Germà de Josep Maria. Era llicenciat en filosofia i lletres.
Fou un dels radactors de l’obra Celebridades musicales (Barcelona 1887).