(Barcelona, segle XIX – 1886)
Advocat i polític. Fou professor d’idiomes al Conservatori del Liceu. És autor d’una obra didàctica per aprendre l’alemany.
Publicà crítiques musicals, especialment al “Diario de Barcelona”.
Fou diputat provincial.
Andreu Carbonell (Barcelona, 1698 – Palma de Mallorca, segle XVIII) Escultor. S’establí a Palma. És autor de l’altar de l’església de la Mercè i començà, el 1747, les obres de la capella de Sant Sebastià, a l’església de Banyalbufar, que serien continuades el 1756, després de la seva mort, per un fill seu.
Climent Carbonell (Catalunya, segle XV) Fuster. Especialitzat en treballs artístics. El 1483 realitzà les obres de fusteria per als orgues de la catedral de Lleida. Del 1490 al 1497 fou fuster de la seu barcelonina, en unió d’un Antoni Carbonell que era probablement germà seu.
Guillem Carbonell (Catalunya, segle XIV) Arquitecte. Autor de les sales Blanca, dels Cavalls i del Tinell del Palau Reial Menor de Barcelona, del qual fou conservador del 1368 al 1372.
Joan Carbonell (Catalunya, segle XIV) Argenter. El 1394 féu la creu processional del capítol de Vic, una de les més remarcables de Catalunya.
Jordi Carbonell (Palma de Mallorca, s XVIII – 1759) Brodador i dibuixant. Treballà per a la seu de Palma.
Josep Carbonell (Alcoi, Alcoià, ? – País Valencià, ? ) Escultor. Entre les seves obres destaca una interpretació d’Hamlet, fosa en bronze.
Miquel Carbonell (Palma de Mallorca, segle XVIII) Pintor i projectista. Pintà diverses obres per a la seu i per a l’església de Monti-sion, a Palma de Mallorca, i escriví Libro de relojes solares (1723) i Compendi matemàtic (1737), inèdits.
Vicent Carbonell (Alcoi, Alcoià, segle XVII) Jurista i escriptor. El 1672 publicà el llibre Célebre centuria que consagró la Ilustre y Real Villa de Alcoy a honor y culto del soberano Sacramento del Altar, en el qual, a més de la descripció d’unes festes celebrades el 1668, presentà una estimable ressenya de fets històrics relacionats amb els pobles de l’Alcoià.
(Barcelona, 11 octubre 1936 – 5 desembre 2015)
Realitzador cinematogràfic. Produí i dirigí Los felices 60 (1963), el 1969 realitzà Mañana será otro día, visió crítica del món del cinema i la publicitat, i el 1967 España otra vez. Jurtzenka, un invierno en Mallorca, film de maduresa, d’un plàstica sumptuosa i preciocista.
Destaquen els films sobre la darrera guerra civil: Las largas vacaciones del 36 (1976) i El llarg hivern (1991), Premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya a la millor pel·lícula.
Participà en la fundació de l’Institut del Cinema Català.
(Barcelona, 21 octubre 1832 – 24 febrer 1863)
Compositor. Fou organista al monestir de Santa Clara de Barcelona.
Escriví música d’església: una missa de Glòria a gran orquestra i una de Rèquiem.
(Barcelona, 1873 – 1937)
Pintor i dibuixant. Practicà el dibuix litogràfic, l’aquarel·la i l’escenografia.
(Barcelona, segle XIX – 1889)
Advocat i polític. Fou tinent d’alcalde i alcalde accidental de Barcelona, així com membre de diverses corporacions.
(Barcelona, 1910 – segle XX)
Pintor i escriptor. Residí alguns anys a Madrid.
Ha editat l’obra teatral La masia negra (1964).
(Barcelona, 1922 – 1993)
Pintor. Ha destacat com a aquarel·lista. Conreà de preferència el paisatge.
Ha celebrat, amb bon èxit, un gran nombre d’exposicions.
(Barcelona, 1872 – abans 1925)
Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts. Col·laborà amb els seus dibuixos al setmanari “La Barretina”.
També treballà com a periodista, escrivint al diari “La Veu de Catalunya”.
Morí en un accident ferroviari.
(Santa Eulàlia de Vilapicina, Barcelona, 1894 – Barcelona, segle XX)
Escriptor. Ha estrenat i publicat els drames La fúria (1932) i Foc a la platja (1955), i les comèdies Els fills de tothom (1934) i La masia dels miracles (1955).
Dades dels Països Catalans 