(Barcelona, segle XV)
Argenter. Se’n conserva un projecte de collar al Llibre de Passanties del gremi.
Berni, Joan de
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Barcelona (bio)
Bells, Pau
(Barcelona, segle XVI)
Framenor. Autor d’uns Comentaris de Job que foren traduïts a diverses llengües.
Belloch, Amador
(Barcelona, segle XV)
Argenter. Al Llibre de Passanties del seu gremi hom pot veure el projecte d’una de les seves joies.
Arolas, Joan
(Barcelona, segle XVIII)
Pintor. Conreà especialment els temes religiosos.
Aldia -dama, s. X-
(Catalunya, segle X – Barcelona ?, segle X)
Fillastra de Borrell II de Barcelona i d’Aimerud, casada en segones núpcies amb el comte barceloní.
Adell, Caterina
(Barcelona, segle XIX)
Famosa brodadora. Les seves obres eren molt valorades.
Abella -varis bio-
Bertran d’Abella (Barcelona ?, segle XIV – ?, segle XIV) Cavaller. Formava part de la representació de la ciutat de Barcelona a l’assemblea convocada per Pere III el Cerimoniós, en 1344, per decidir la sort del desposseït Jaume III de Mallorca.
Francesc d’Abella (Catalunya, segle XIV) Cavaller. Participà a l’expedició de 1392 per sotmetre Sicília.
Joan d’Abella (Catalunya, segle XIV) Cavaller. Anà a Sicília amb l’expedició de 1392.
Joaquim Abella (Catalunya, segle XIX) Escultor. Deixeble de Damià Campeny. El seu baix relleu Rapte de Deianira és a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.
Lluís d’Abella (País Valencià, segle XIV – ?, segle XV) Cavaller. En 1399, assistí, a Saragossa, a la coronació solemne de Martí I l’Humà i de la primera muller d’aquest, Maria de Luna.
Pere Abella (Catalunya, ? – ? ) Poeta medieval. Resta constància a l’anomenat Cançoner de París, que es troba a la Biblioteca Nacional de París.
Ramon d’Abella (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Participà a les revoltes nobiliàries de l’Urgell contra Pere II el Gran. Abella fou un dels presoners del monarca (1280), arran de la rendició de Balaguer i de la captura dels magnats rebels.
Abat, Manuel
(Barcelona, segle XVIII)
Cirurgia militar. Fou amic d’Andreu Piquer i Arrufat. Fou un dels primers a estudiar les malalties mentals.
Deixà inèdites una Opera médica (1772-79) i unes Conclusions médicas.
Monmany i Carcereny, Ferran
(Barcelona, segona meitat del segle XIX)
Advocat i escriptor. És autor d’obres de caràcter docent i divulgador relatives a la llengua castellana.
