Arxiu d'etiquetes: Barcelona (bio)

Damians, Segimon

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII)

Mercader. Fou, després de l’economista Jaume, el més destacat dels diversos membres de la família que intervingueren al seu temps a la vida municipal barcelonina.

Actuà d’alferes a la companyia de mercaders de la Coronela. Tingué el títol de defensor de la Llotja de Mar. El 1644 fou nomenat jutge d’apel·lacions.

Resultà elegit conseller quart de la capital el 1648. El 1650 era un dels administradors de l’hospital general de Barcelona.

Després de la guerra de Separació encara era membre del Consell de Cent, com un homònim que devia ser fill seu.

Damians, Jaume

1 Resposta

(Barcelona, segle XVII)

Mercader i conseller de Barcelona.

Escriví Vot de Jaume Damians, conseller de la ciutat, contra l’entrada de robes de llana i seda estrangeres (1630), el text econòmic més important del segle XVII, on constatava la decadència del comerç i la pèrdua d’alguns mercats, i avaluava la disminució de les activitats manufactureres catalanes i la invasió dels productes tèxtils estrangers en el mercat català.

Posteriorment representà diverses vegades el Consell barceloní, col·laborà amb la Generalitat en la repressió del contraban (1638) i fou membre del Consell de Guerra durant la guerra dels Segadors, on tingué una important actuació en la defensa de Barcelona, fins que fou aconseguida la victòria en la batalla de Montjuïc (gener 1641).

Credença, Nicolau (II) de

1 Resposta

(Barcelona, segle XVI)

Pintor, matemàtic i poeta. Fill de Nicolau (I) de Credença.

Reparà probablement unes vidrieres de la catedral (1550) i de la casa de la ciutat (1551); és autor d’un mapa de les possessions de la Pia Almoina al terme de Garraf (1571) i contractà amb els consellers un plànol general de Barcelona (1586), desconegut.

Prengué part, amb una composició en castellà i una altra en català, al certamen en honor de la Immaculada (1580). Fou guadamassils per a la generalitat.

Cal no confondre’l amb una altre pintor homònim documentat el 1591.

El seu fill Jaume de Credença  (Barcelona, segle XVI)  fou també pintor, especialitzat en vidrieres artístiques.

Costa i Galí, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XIX)

Polític i militar. Fou diputat a corts per Barcelona (1820) i havia estat ministre de l’audiència territorial de Madrid. Fou comuner.

Essent regidor de Barcelona i coronel de milicians (febrer 1822), fou processat perquè a la seva columna -on hi havia molts immigrants italians- s’havien donat visques a la república i a la llibertat i crits contraris a Ferran VII de Borbó.

Lluità contra els reialistes durant el Trienni Constitucional i contra els Cent Mil Fills de Sant Lluís.

Costa, Francesc -artiller-

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Artiller. Partidari del rei-arxiduc Carles d’Àustria, es distingí en el setge de Barcelona (1713-14) per la seva destresa tècnica i per la formació d’un cos d’artilleria especialitzada en el tir d’esclat enlairat amb bomba de metralla.

Col·laborà amb el general Joan Baptista Basset. Josep Castellví el qualificà de primer bombarder d’Europa.

Acabada la guerra, es negà a col·laborar amb els vencedors.

Costa, Francesc -polític-

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Polític. Conseller en cap de Barcelona (1703), fou empresonat pel virrei Velasco (1704) i alliberat en entrar a la ciutat les tropes aliades (1705).

Nomenat ciutadà honrat el 1706, el 1708 formà part de la delegació de la Generalitat que rebé Elisabet de Brunsvic.

Cordelles i Ramanyer, Jaume de

2 Respostes

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Noble. Germà de Felicià i de Francesc. Com a partidari de l’arxiduc Carles d’Àustria, fou desterrat de Barcelona el 1704 pel virrei Fernández de Velasco.

El 1706 fou nomenat protector interí del braç militar i governador del castell de Montjuïc, amb el grau de coronel del regiment de la ciutat de Barcelona.

Combaté fins el juliol de 1713, que, malalt, presentà la dimissió.

Els borbònics li confiscaren els béns el 1714, encara que no en trobaren a nom seu.

Cordelles i Ramanyer, Felicià de

2 Respostes

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Senyor de Mura. Germà de Francesc i de Jaume. Fou membre de la junta de defensa de Barcelona el 1697 i de les Corts barcelonines del 1701.

El 1705 s’incorporà a l’exèrcit austriacista, i fou membre de la junta de cavallers, govern provisional de Catalunya. A les corts del 1706 li fou atorgat el títol de comte, i un anys després, el de marquès de Mura.

Com a membre del braç militar assistí a la junta de braços (1713) que decidí la resistència contra Felip V de Borbó. Formà part de les juntes del govern provisional fins a la caiguda de Barcelona.

El 1714 els borbònics li confiscaren tots els béns.

Corbera i Palau, Pau

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Ciutadà honrat. Pertanyia al Consell de Cent.

En 1712-13 fou conseller segon de Barcelona. El seu mandat coincidí amb la decisió de prosseguir la guerra contra Felip V de Borbó.

Actuà durant la fase inicial del setge (1713-14), fins al terme reglamentari en què, per noves eleccions, ocupa el consistori l’equip de Rafael Casanova (30 novembre 1713).

Després de la capitulació, els borbònics li confiscaren els béns.

Columbrí, Albert

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XIX)

Polític demòcrata. Participà en la revolta barcelonina del 1856. Detingut i condemnat per un consell de guerra (1857), fou traslladat al penal de Cartagena.

Vers el 1865 publicà Memorias de un presidiario político (1857), obra autobiogràfica que inclou un assaig sobre l’associació obrera i el socialisme.