Arxiu d'etiquetes: balnearis

Bolquera (Alta Cerdanya)

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 17,61 km2, 1.613 m alt, 781 hab (2012)

(fr: Bolquère) Estès per l’altiplà de la Perxa, a la confluència dels rius Segre i de la Tet, a la riba dreta d’aquest riu, límit oriental del terme. El relleu és molt accidentat i cobert en bona part per boscs comunals de pi negre, de pi roig i d’avets, i d’abundants pasturatges naturals d’estiu, aprofitats pel bestiar boví i oví.

Les tradicionals activitats agrícoles (cereals -blat, segol, civada-, i pastures) i ramaderes complementen la vida econòmica del municipi, que ha esdevingut al llarg del segle XX, amb la construcció primerament del balneari helioteràpic de Bolquera i després del nucli de Superbolquera, un important centre turístic. Hi ha també una central elèctrica al pla dels Avellans.

Al poble és emplaçat a la vora del riu de Bolquera (que s’uneix amb el riu d’Eina i forma el riu d’Angost); destaca l’església parroquial de Santa Eulàlia, del segle XIII, que és emplaçada al lloc de l’antic castell de Bolquera i que conserva importants retaules barrocs.

Bolbait (Canal de Navarrés)

Municipi de la Canal de Navarrés (País Valencià): 40,4 km2, 253 m alt, 1.369 hab (2014)

(cast: Bolbaite) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, a la conca alta del riu de Sellent, anomenada rambla de Bolbait, aigua amunt de Xella, que corre encaixat entre un doble vessant muntanyós d’escassa altitud, al nord-oest de Xàtiva. Una tercera part del territori és ocupada per la vegetació natural, formada per boscs de pins i extenses àrees de pasturatges, explotades tradicionalment per bestiar oví, actualment en decadència.

A les terres conreades predomina el secà (garrofers, ametllers, vinya i oliveres), base de l’economia local, sobre el regadiu (hortalisses). Hi ha una petita explotació de guix. Àrea comercial de Xàtiva.

El poble, a la vora de la rambla de Bolbait, s’enfila per un petit turó al cim del qual hi ha, mig enrunat, el castell de Bolbait; hi destaca l’església parroquial de Sant Francesc de Paula, consagrada el 1535.

Els banys de Bolbait, d’aigües medicinals, es troben al sud, dins el terme veí de Xella.

Benimarfull (Comtat)

Municipi del Comtat (País Valencià): 5,62 km2, 416 m alt, 431 hab (2014)

Estès per la vall de Travadell, a la dreta del riu d’Alcoi prop de l’embassament de Beniarrés, al nord-est d’Alcoi. El relleu és muntanyós, accidentat pels contraforts de la serra d’Almudaina.

La base de l’economia local és l’agricultura, amb predomini del secà (oliveres, cereals i ametllers), que ocupa una superfície molt extensa; el poc regadiu aprofita aigües derivades del riu d’Alcoi. Àrea comercial d’Alcoi. Tanmateix la població començà a minvar a partir del 1900, una tendència que s’ha accentuat durant la segona meitat del segle XX.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, és a banda i banda de la carretera de Dénia a Albaida, vora el barranc de Benimarfull; destaca l’església parroquial de Santa Anna, del segle XVI.

Al sud del terme es troba el despoblat de l’Albacar. Actualment ha deixat de funcionar el balneari de Benimarfull, d’aigües sulfuroses construït a mitjan segle XIX.

Avellà, l’ -Alt Maestrat-

(Catí, Alt Maestrat)

Santuari de la Mare de Déu de l’Avellà (o de la Misericòrdia) i balneari amb aigües sulfuroses (banys de l’Avellà), situats a la zona muntanyosa que limita el Maestrat i els Ports, a la capçalera del riu de Cervera.

El 1549 es construí l’església, que després de diverses ampliacions i restauracions, el 1750 s’acabà la seva completa decoració interior amb pintures al fresc, per això se la coneix com la Capella Sixtina del Maestrat.

Arenes, platja de les -València-

(València, Horta)

(of: del Cabanyal)  Platja, immediatament al nord del port, entre el Riuet i la sèquia d’en Gasc, davant el barri del Canyamelar, anomenada, també platja de Garbí.

En aquesta platja hi fou instal·lat un dels primers establiments de banys de mar de València, el balneari de les Arenes.

Altea la Vella

(Altea, Marina Baixa)

(o el Poblet de les Cases) Llogaret, situat al sector septentrional del terme, a 2,5 km de la costa i al peu de la serra de Bèrnia. Hi passa la carretera de l’Olla a Callosa d’en Sarrià.

L’existència d’una font d’aigua minero-medicinal de propietats diürètiques fou el motiu d’un projecte de construcció d’un balneari.

La seva església de Santa Anna, abans dependent de la parròquia d’Altea, ha estat erigida en parròquia.

Corba, la

(Ribes de Freser, Ripollès)

Antic terme i balneari, a l’esquerra del Freser, aigua avall dels banys de Ribes.

Pertangué al monestir de Ripoll.

Blancafort, balneari -Vallès Oriental-

(la Garriga, Vallès Oriental)

Balneari d’aigües mineromedicinals, a l’extrem meridional de la vila, fundat el 1840.

Des del 1904 aprofita també les aigües de la font Rosselló (12.000 litres per hora). L’aigua surt a 60ºC, i és oligometàl·lica i radioactiva.

Arties, banys d’

(Naut Aran, Vall d’Aran)

Establiment d’aigües termals (1.140 m alt) de l’antic mun. d’Arties, situat a l’esquerra de la Garona, aigua avall de la vila.

L’aigua d’Arties és hidrosulfurosa.

Titus, banys d’en

(Arenys de Mar, Maresme)

(o termes de Caldetes)  Balneari, tocant al nucli de Caldetes, sota la torre dels Encantats.

Les aigües, clorurades sòdiques, sorgeixen a 39ºC.

L’establiment balneari (actualment hotel) fou bastit durant el primer quart del segle XIX.