(Fontanals de Cerdanya, Baixa Cerdanya)
Gran masia, al nord del terme, a l’esquerra del Segre, al camí de Queixans a Vilallobent.
És dedicada a l’explotació ramadera, especialment de bovins.
Arxiu d'etiquetes: Baixa Cerdanya
Molina, la
Estació d’hivern, a 7 km de la vila, situat a la capçalera del riu Alp, afluent del Segre, als vessants de la Tosa d’Alp i del Puigllançada, a l’oest del Puigmal.
Té una notable infraestructura tant pel que fa a les instal·lacions com a la xarxa de comunicacions.
Les pistes d’esquí es remunten fins als dos cims esmentats i el poble compta amb una destacada indústria hotelera i nombrosos apartaments i xalets.
Moixa, serra de la
(Gisclareny, Berguedà / Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)
Sector central del sistema muntanyós que, en direcció oest-est, uneix la serra de Cadí (de la qual la separa, a l’oest, el coll de Tancalaporta) amb la de Moixeró (més enllà del coll de Pendís).
Els cims culminants són els pics de la Muga (2.186 m alt) i de Pradell (2.202) o la roca de la Moixa, termenal dels dos municipis.
Martinet, frontal de
(Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya, segle XII)
Antipendi de fusta pintat, procedent d’una església pròxima a Martinet i conservat al Worcester Art Museum (EUA).
Es representada en un estil molt primitiu l’Ascensió del Crist, amb la Mare de Déu i els Apòstols a la part inferior.
Hom l’ha atribuït al pintor que decorà l’absis de Ginestarre de Cardós.
Martinet -Baixa Cerdanya-
(Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya)
Poble i cap del municipi, situat a la dreta del Segre, a la confluència amb el riu de la Llosa, que divideix el nucli antic, enfilat al Tossalet, del més modern, a la vora de la carretera de la Seu d’Urgell a Puigcerdà.
Sorgí d’una farga o martinet; com a poble és documentat al segle XVI, quan la seva església de Sant Eloi, avui parroquial, depenia de la de Montellà de Cadí.
Històricament depengué de la senyoria del capítol d’Urgell.
Llívia, tractat de -1660-
(Llívia, Baixa Cerdanya, 12 novembre 1660)
Pacte signat entre Espanya i França, pel qual la vall de Querol i el territori que la unia al Capcir passava a França i Llívia quedava vinculada al Principat, amb la qual cosa es consumà la separació d’una part de la Cerdanya.
Gréixer -Baixa Cerdanya-
2 Respostes
Poble (1.350 m alt), situat a mitja costa de la Solana, per damunt de Ger i d’All. La seva església parroquial (Sant Climent) depèn de la d’All.
La sèquia de Gréixer s’abasteix del riu Duran.
És esmentat ja el 839, el 888 era del monestir de Ripoll.
Gorguja
Girul
Llogaret, a la capçalera de la vall Tova.
L’església és esmentada el 839. Formà part del patrimoni dels vescomtes de Cerdanya i, des del 1134, dels de Castellbó.
Ramon II de Castellbó concedí al lloc, el 1184, una carta de franqueses.
Estoll
(Fontanals de Cerdanya, Baixa Cerdanya)
(ort trad: Astoll) Poble (107 m alt) de l’antic municipi d’Urtx, situat a l’esquerra del riu d’Alp, aigua avall d’Alp.
L’església parroquial de Santa Eulàlia, esmentada el 839, conserva una imatge de pedra de la Mare de Déu de la Cinta, policromada, del segle XV.
Dades dels Països Catalans 