(Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)
Poble, al sud-est de la vila, prop del límit amb el terme de Riu, al peu de la serra de Moixeró.
De la seva església de Sant Julià, romànica (segle XI), que es troba en estat ruïnós, fou declarada (1984) monument històrico-artístic per la Generalitat de Catalunya.
(Isòvol, Baixa Cerdanya)
Poble (1.181 m alt), situat en un coll que comunica la vall Tova amb la plana cerdana, al nord del tossal d’Isòvol. Prop, al clot del castell, hi ha les restes d’una força.
A l’extrem meridional del coll, damunt el tossalet dels Castellar, hi ha l’església parroquial (Sant Pere), romànica, amb campanar de planta quadrada sobre l’absis i un notable portal decorat amb columnes i capitells esculpits.
El lloc és esmentat ja el 839.
(Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)
Llogaret (1.080 m alt), al sud-oest de la vila, al peu del serrat de Nas.
La seva església depèn de la parròquia de Santa Eugènia.
(Lles, Baixa Cerdanya)
Antic municipi, al Baridà, al límit amb l’Alt Urgell i amb Andorra, annexat a l’actual el 1966.
El poble d’Arànser havia estat el cap del municipi, que comprenia, a més, el poble de Músser, el castell de Queralt i el balneari de Caldes de Músser.
(Lles, Baixa Cerdanya)
Poble (1.305 m alt) de l’antic municipi de Músser i Arànser, situat damunt la riba esquerra del riu d’Arànser, a la carena granítica que separa la Cerdanya de l’Alt Urgell.
L’església parroquial (Santa Maria) és d’origen romànic.
El lloc és esmentat ja el 839. L’antic castell de Músser fou del vescomtat de Castellbó.
(Lles, Baixa Cerdanya)
Petits estanys del vessant dret de la vall de la Llosa, separats dels de Vallcivera pel pic de la Muga (2.860 m alt), al nord-est de la tossa Plana de Lles.
(Das, Baixa Cerdanya)
Poble (1.165 m alt), situat damunt la Valirota, aigua avall de Das.
L’església parroquial (Santa Maria) és esmentada ja el 839; un primitiu edifici fou destruït pels albigesos el 1198; l’actual, romànic, conserva restes de pintures murals, molt perjudicades per l’incendi del 1936.
Un peculiar frontal romànic, amb passatges de la vida de la Mare de Déu, és al Museu d’Art de Catalunya.
Fou possessió del monestir del Canigó.
El poble formà part del municipi d’Urtx fins el 1859.
(Alt Urgell / Andorra / Baixa Cerdanya)
Cim (2.761 m alt) del Pirineu axial, a la serra que separa Andorra la Vella, Bescaran i Músser i Arànser.
Entre el port de Perafita i el port Negre, damunt les capçaleres del riu de Bescaran i l’Arànser, afluents del Segre.
(Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya)
Vila (1.158 m alt), al Baridà. És encimbellada a l’esquerra del Segre.
L’església parroquial de Sant Sadurní és esmentada ja el 839. L’antic castell de Montellà fou de la senyoria del capítol d’Urgell.
Donà nom al municipi fins que Martinet passà a ocupar la capitalitat del nou terme, anomenat oficialment Montellà i Martinet, després que li fou annexat el 1970 l’antic terme de Víllec i Estana.
Dins l’antic terme és esmentat també l’antic Castellbó de Baridà.
Antic nom de la ciutat de Puigcerdà.
Dades dels Països Catalans 