Arxiu d'etiquetes: Baixa Cerdanya

Estaüja, riu d’

(Estavar, Alta Cerdanya / Llívia, Baixa Cerdanya)

Riu que separa els dos termes, afluent per la dreta del Segre, poc més avall de la confluència amb el riu d’Angost.

És format per la unió del rec de Rivals i de la riera d’Éguet, que devallen del roc de la Calm.

Estana

(Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya)

Poble i antic centre de l’antic municipi de Villec i Estana, situat al vessant septentrional de la serra de Cadí.

De la seva església parroquial (Sant Climent) depenia el santuari de Bastanist.

Engorgs, els

(Meranges, Baixa Cerdanya)

Depressió del Pirineu axial, capçalera de la vall Tova, entre la vall de la Llosa, de la qual és separada per la serra de l’Esquella, i la vall de Querol, separada pels pics dels Engorgs (2.815 m alt) i la serra de Campcardós (2.911 m alt).

Al mig de la depressió hi ha un conjunt d’estanys d’origen glacial, emissaris del riu Duran.

Éller

(Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)

Poble (1.477 m alt) i antic municipi (9,83 km²), agregat el 1962 a l’actual. El poble és en un planell.

L’església parroquial (Santa Eulàlia) és esmentada ja el 839. En procedeix una majestat romànica del segle XII (Museu d’Art de Catalunya).

L’antic terme comprenia el poble de Cortàs.

Cristall, canal del

(Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya)

Canal de la part septentrional de la serra de Cadí, damunt la vall de Bastanist.

S’inicia a l’ampli planell del prat de Cadí i culmina sota el puig de la canal del Cristall (2.562 m alt), a la cresta de la serralada.

Prop del cim de la cinglera, a l’est de la canal, dins una cova i voltada de glaç, hi ha la font del Cristall, la més coneguda de la serra de Cadí.

Cortàs

(Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)

Poble (1.340 m alt), agregat el segle XIX al municipi d’Éller. És al vessant occidental de la vall Tova, aigua avall d’Éller.

L’església, romànica, depèn de la parròquia d’Olopte.

Coborriu de Bellver

(Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)

(ant: de TallóPoble, a la sortida de la vall de l’Ingla, al pla de Talló, patrimoni de la família Ponç (la casa pairal és la masia Ponç de Coborriu).

L’església romànica de Sant Serni fou consagrada el 1137.

Cereja

(Llívia, Baixa Cerdanya)

(ort trad: Sareja Poble (1.325 m alt), al nord-oest de la vila, al vessant dels darrers contraforts del Carlit.

L’església parroquial és dedicada a sant Josep.

Caldes de Músser

(Lles de Cerdanya, Baixa Cerdanya)

Antic balneari d’aigua sulfurosa, dins el terme de Músser, a la dreta del riu d’Arànser, prop del balneari de Senillers.

L’aigua surt a 24ºC.

Bor -Baixa Cerdanya-

(Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)

Poble (1.120 m alt), a la plana de la Batllia, al peu del serrat de la Quera. És un petit centre comercial d’abastament de la rodalia.

La parròquia és esmentada ja el 839; l’actual església de Sant Marel és romànica (segle XI).

Un quilòmetre al sud del poble hi ha la font de la fou de Bor; prop seu, al cingle del serrat, hi ha la coneguda cova (o tuta) de la font de Bor, amb dos corredors practicables, amb un recorregut total de 2.000 m, on han estat trobats vestigis de vida humana des d’època prehistòrica.

Altres coves pròximes són la tuta Freda i la tuta de l’Ambret.