Antic nom de la vila de Sant Jordi del Maestrat.
Arxiu d'etiquetes: Baix Maestrat
Mangraner * -Baix Maestrat-
(la Pobla de Benifassà, Baix Maestrat)
Veure> Malagraner (enclavament).
Malany, molí de
Antic molí i fàbrica d’electricitat, al riu de la Sénia, aigua amunt de la vila de la Sénia.
Malagraner
(la Pobla de Benifassà, Baix Maestrat)
Enclavament (1,27 km2), entre l’antic terme del Bellestar de la Tinença i el de Rossell, a la capçalera del riu de la Sénia, conegut en aquest sector també per riu de Malagraner.
Magdalena, platja de la -Baix Maestrat-
Platja, al sud de la ciutat.
Mestrat, escola del
(Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, segle XV)
Escola pictòrica. Nom donat a l’obra pictòrica sortida del taller -o que hi era relacionada- que regien el pintor Valentí Montoliu i els seus fills, durant la segona meitat del segle XV.
Llevatera, la
Caseria, al sud de la ciutat, vora la punta de la Llevatera.
Grau, el -varis geo-
el Grau d’Amposta (Amposta, Montsià) Raval de la ciutat, vora l’Ebre.
el Grau de Benicarló (Benicarló, Baix Maestrat) Antic nucli marítim, actualment confós en l’aglomeració de la ciutat.
el Grau de Moncofa (Moncofa, Plana Baixa) Poble i barri marítim de la vila. La tradicional activitat pesquera és en curs de desaparició.
el Grau de Nules (Nules, Plana Baixa) Raval marítim de la vila.
Fredes
(la Pobla de Benifassà, Baix Maestrat)
Poble (1.090 m alt), situat al centre de la foia de Fredes, petit altiplà limitat al sud-est per altíssims espadats (salt de Fredes), que en dificulten l’accés. L’església parroquial dels Sants Màrtirs depèn de la del Boixar.
Fou fundat en 1261-69 pel monestir de Benifassà, a la jurisdicció del qual pertangué. Durant la guerra dels Segadors fou pràcticament destruït pels francesos.
Fou municipi independent fins el 1977 que fou annexat a l’actual.
Fonts, platja de les -Baix Maestrat-
(Alcalà de Xivert, Baix Maestrat)
Platja, a la vora d’Alcossebre.
