(Palau-sator, Baix Empordà)
Poble, al sud del terme, a l’oest del nucli de Pals.
El lloc, esmentat al segle XI, pertangué al castell de Palau-sator i formà part de la batllia reial del mateix nom.
L’església parroquial de Sant Feliu és romànica, amb un campanar d’espadanya.
Un gran casal ha estat conegut com el castell de Sant Feliu de Boada.
Al nord hi ha el poble i església preromànica de Sant Julià de Boada.
Antic castell de la costa, situat en un promontori entre la cala de s’Alguer i la platja de la Fosca. Pertanyia a la parròquia de Santa Eugènia de Vila-romà i a la jurisdicció del capítol de Girona.
El comprà, amb el seu terme, el rei Pere II el Gran, l’any 1277, que hi creà el port i la vila de Palamós. Enderrocat pràcticament durant les guerres dels remences, restà abandonat i vers els segles XVI-XVII fou convertit en masia.
De la fortalesa només es conserven algunes bases de torre i de murs. No hi ha cap vestigi de la capella dedicada a sant Esteve, esmentada al segle XIV. Prop seu es bastí al segle XIX l’esglesiola de Sant Esteve.
Modernament han estat descobertes restes preromanes similars a les del poblat de Castell, de la punta de Castell.
Poble de l’antic municipi de Peratallada, al sector meridional del terme.
L’antiga església parroquial de Sant Climent, de què només resten poques ruïnes, amb sepultures excavades a la roca, era una cel·la monàstica on el 844 residien uns monjos. El 881 la seva propietat fou cedida per privilegi de Carloman a la seu de Girona, cessió confirmada per un altra privilegi reial del 898 i per una butlla del 1010.
A la fi del segle XI se n’apoderaren els senyors de Peratallada, fins que el 1137 Dalmau de Peratallada la retornà a la seu de Girona. Fou després una simple parròquia.
(Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, Baix Empordà)
(o Camós de les Gavarres) Poble, a l’extrem meridional del terme, als vessants orientals del puig d’Arques, a les Gavarres.
L’església parroquial pertany a l’arxiprestat de Girona. L’antiga casa forta de Camós és actualment pagesia.
El lloc formà part de la baronia de Cruïlles.
(Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, Baix Empordà)
Despoblat, dins l’antic terme de Cruïlles. És situat als vessants nord-occidentals del puig d’Arques, al sector de les Gavarres.
L’església parroquial de Sant Cebrià era de l’arxiprestat de la Bisbal. El lloc formà part de la baronia de Cruïlles.
(Calonge, Baix Empordà)
(o Sant Antoni de Mar) Poble i antic barri marítim, situat al sud-est de la vila, entre Platja d’Aró i Palamós, a ponent d’aquesta última ciutat.
És un centre turístic força important, amb un bon nombre d’hotels, allotjaments i residències secundàries.
Hi havia hagut una capella dedicada a sant Antoni. En l’actualitat hi ha una església d’estil neogòtic.
(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà)
Veïnat i antiga església, situat a la capçalera de la vall i riera de Sant Amanç, als contraforts orientals de la serra de Sant Grau, la qual s’uneix, a la vila de Sant Feliu, amb la riera de les Comes.
(Foixà, Baix Empordà)
Poble, al sector sud-oriental del terme, centrat per l’església parroquial de Santa Maria.
Prop seu hi ha el barri de la Sala d’Amunt.
El lloc pertanyia a la baronia de Foixà.
Promontori de la Costa Brava, situat al sector més accidentat d’aquesta costa, entre les cales de sa Tuna i sa Riera.
És un entrant del massís de Begur, és cobert de pins i els seus voltants estan totalment urbanitzats.
(Castell i Platja d’Aró, Baix Empordà)
Veure> Agaró, s’ (barri i nucli turístic de la Costa Brava).
Dades dels Països Catalans 