(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà)
Barri, a llevant del nucli antic de la vila, en part dins el terme de Castell d’Aro.
Dóna nom a la platja de Sant Pol, oberta entre la punta del Molar i el nucli de s’Agaró (Castell d’Aro).
És un sector eminentment turístic, amb nombrosos xalets i apartaments.
(Palau-sator, Baix Empordà)
Monestir benedictí i actual església parroquial de Fontclara.
Fou fundat per l’abat Saborell poc abans del 889. Aquest any obtingué un precepte del rei Odó que el posava sota la seva protecció i li confirmava propietats a Boada i Morella (Baix Empordà) i les esglésies de Santa Reparada i Sant Mateu.
Ja no existia a la fi del segle X; sembla que fou refós a la Grassa.
(Foixà, Baix Empordà)
(o les Arenes de Foixà) Poble, situat a la dreta del Ter, vora el límit amb el terme de Flaçà (Gironès).
L’orde de l’Hospital hi establí una comanda vers l’any 1236. Una descripció de l’any 1414 diu que l’església i les cases de la comanda eren mig derruïdes.
Vers l’any 1475 s’uní a Avinyonet, i ambdues s’uniren vers el 1600 amb Aiguaviva i Castelló d’Empúries.
N’ha subsistit l’església, que és la parroquial del lloc.
(Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, Baix Empordà)
Poble, al límit amb l’antic terme de Cruïlles.
L’antiga parròquia, consagrada el 904, era dedicada a sant Joan i esdevingué sufragània de la de Cruïlles.
Formà part de la baronia de Cruïlles.
(Palau-sator, Baix Empordà)
(o Boadell) Poble, prop de la carretera de la Bisbal a Pals, al nord de Sant Feliu de Boada.
L’antiga església de Sant Julià és un notable exemplar preromànic, d’una sola nau i amb arcs de ferradura. No hi havia culte i serví durant molts anys de dependència agrícola d’una masia, fins que l’any 1982, després de la seva restauració, fou consagrada de nou. Existia ja al segle X.
El lloc formà part del castell i després batllia reial de Palau-sator.
Nom donat, per Federico Jorge Bayo y Timmerhans, comte pontifici de San Jorge, al terreny (3,5 ha) que comprà a la Costa Brava.
Per mort sense fills passà, per disposició testamentària, al bisbat de Girona, que hi construí una capella.
El bisbat vengué els terrenys i s’hi construí un nucli turístic (el Comtat de Sant Jordi).
(Serra de Daró, Baix Empordà)
Poble, a ponent del cap del municipi.
L’església parroquial fou consagrada el 1123 i fou possessió de la mitra de Girona, igual que el lloc, que formà part de la batllia de la Bisbal.
En depenia Cunyà.
(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 22 juliol 1365)
Privilegi atorgat per Pere III de Catalunya-Aragó. Confirmació d’un altre de Jaume I, pel qual era fixat l’estatut jurídic de Mallorca dins el conjunt de la corona catalano-aragonesa, ja regulat el 1342.
Declarava que els habitants del Regne de Mallorca havien d’ésser considerats com a catalans, gaudir dels oficis i beneficis del Principat, participar a les corts i tenir com a pròpies les constitucions generals de Catalunya, privilegis i usatges de Barcelona.
Aquesta darrera clàusula fou revocada pel privilegi de Gaeta del 1349, i, a la pràctica, sembla que els mallorquins deixaren de participar a les corts de catalans des del darrer terç del segle XIV (1384).
(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà)
Abadia benedictina, de la qual es conserven les restes, entre les quals destaquen el porxo de triple arcada de ferradura, sobre el qual descansa una galeria a manera de trifori, anomenada la Porta Ferrada, que degué ésser l’entrada a l’església preromànica del segle X, pertanyent al monestir. Les dependències d’aquest foren remodelades al segle XVIII.
L’església que subsisteix és del segle XII i fou ampliada amb tres naus i diverses capelles laterals durant el segle XIV.
(Palau-sator, Baix Empordà)
Poble, al sud del terme, a l’oest del nucli de Pals.
El lloc, esmentat al segle XI, pertangué al castell de Palau-sator i formà part de la batllia reial del mateix nom.
L’església parroquial de Sant Feliu és romànica, amb un campanar d’espadanya.
Un gran casal ha estat conegut com el castell de Sant Feliu de Boada.
Al nord hi ha el poble i església preromànica de Sant Julià de Boada.
Dades dels Països Catalans 