(Santa Cristina d’Aro, Baix Empordà)
Poble (325 m alt), enlairat als vessants meridionals de les Gavarres, a la divisòria d’aigües entre les valls d’Aro i de Calonge.
L’església parroquial de Sant Martí, petit edifici romànic d’una nau, fou de la canonja de Girona.
Tenen importància els monuments megalítics pròxims: el dolmen dit la cova d’en Daina i dos menhirs (un d’ells dit la pedra Aguda o de les Goges).
(Torroella de Montgrí, Baix Empordà)
Contrafort (226 m alt) del Montgrí, prop de la costa, que domina el poble de l’Estartit per ponent.
Des del 1078 fins al segle XII apareix esmentat el castell de Rocamaura dins les possessions dels comtes d’Empúries, però no hi ha restes d’aquesta fortificació.
(Baix Empordà / Gironès)
Afluent esquerrà del Daró, que neix als vessants sud-orientals del cim de la Mare de Déu dels Àngels (485 m alt).
És termenal de Quart d’Onyar i Sant Martí Vell, travessa els termes de Madremanya, Sant Sadurní de l’Heura i Corçà, en el darrer dels quals desemboca al seu col·lector.
(Calonge i Sant Antoni, Baix Empordà)
(o Riufred) Veïnat, a la vall del Rifred (que neix als vessants meridionals de les Gavarres, sota el coll de la Ganga, i s’uneix a Calonge a la riera de Cabanyes per formar la riera de Calonge), aigua amunt de la vila.
El 944 ja és esmentat el vilar de Rifred.
(Begur, Baix Empordà)
Barri marítim, situat davant la cala de sa Riera, situada al peu del massís de Begur, entre la punta Espinuda i la punta de la Creu.
És un lloc pintoresc i centre d’atracció turística i residencial.
L’antiga església de Santa Reparada esdevingué la del convent de mínims del 1699 al 1835.
(Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, Baix Empordà)
Veïnat, dins l’antic terme de Cruïlles.
L’any 1632 formava part, juntament amb el lloc de Pastells, de la batllia reial de Cruïlles.
Avui el formen una dotzena de masos escampats, a la dreta del Daró, al sud de Cruïlles.
(Catalunya, segle XV – )
Jurisdicció senyorial, centrada en el castell de Púbol que al segle XV pertanyia als Corbera, dels quals passà als Requesens, als Muntanyans-Horta (cognomenats Requesens-Campllong), als Oms (cognomenats d’igual manera), als Tormo, als Batlle i als Miquel, després marquesos de Blondel de l’Estany.
(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà)
Nom amb que és conegut el porxo de triple arcada, amb una elegant galeria sobreposada, a manera de trifori, que precedeix la gran nau del temple romànic del monestir de Sant Feliu de Guíxols.
És una obra pre-romànica, segurament de vers el 970, que degué precedir el temple pre-romànic del monestir (segurament de planta basilical) anterior a l’actual.
Fou restaurada el 1931 sota la direcció dels Amics de l’Art Vell.
(Castell i Platja d’Aro, Baix Empordà)
Important nucli turístic de la Costa Brava, cap del municipi, situat vora la badia de Palamós i al peu del massís de les Gavarres.
El principal recurs de la població és el turisme, que es concentra sobretot al litoral, a causa de l’atracció que suposa la platja. Tant l’afluència turística, com el comerç, la indústria hotelera i de la construcció s’incrementaren ràpidament a partir del 1960.
Disposa d’un gran nombre d’establiments hotelers i nombrosos apartaments i càmpings. Port esportiu.
(Forallac, Baix Empordà, segle XII – segle XIX)
Jurisdicció senyorial, centrada en el castell de Peratallada i que al segle XII ja pertanyia als Peratallada.
El 1250 passà per enllaç als Cruïlles, barons de Cruïlles, que la conservaren fins al segle XIX.
Per aquesta raó i pel fet de residir els barons de Cruïlles al castell de Peratallada, acabaren cognomenant-se Cruïlles de Peratallada.
Dades dels Països Catalans 