Arxiu d'etiquetes: Baix Ebre

Paüls (Baix Ebre)

6 Respostes

Municipi del Baix Ebre (Catalunya): 43,83 km2, 378 m alt, 567 hab (2017)

0baix_ebre(o Paüls dels Ports)  Situat entre l’Ebre i els estreps de la serra de Paüls, continuació dels ports de Beseit, al límit amb la Terra Alta, al nord-oest de la comarca. Drenat pels barrancs de les Fonts i de Xalamera, que neixen dins el terme i són afluents de l’Ebre. Un 80% del terme és inculte, amb garriga, pasturatges i boscs.

Hi prepondera l’agricultura de secà (oliveres), seguida de fruiters (ametllers) i hortalisses. També s’hi conrea vinya. Avicultura. Explotació forestal, pedrera de guix i petita indústria casolana de jerseis. Àrea comercial de Tortosa.

El poble s’escalona al peu de les restes de l’antic castell de Paüls, al costat del qual hi ha la petita església parroquial de Santa Maria.

El municipi comprèn, a més, l’ermita de Sant Roc i la caseria de la Vall d’En Bages.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Deltebre (Baix Ebre)

5 Respostes

Municipi del Baix Ebre (Catalunya): 107,44 km2, 6 m alt, 11.544 hab (2016)

0baix_ebre

Situat a la plana al·luvial de l’esquerra del delta de l’Ebre, des de la gola de Tramuntana, fins a la península del Fangar. El terme es la zona humida més important de Catalunya, abunda en basses, aiguamolls i ports naturals, i forma part del parc natural del Delta de l’Ebre, espai protegit des del 1983 per la seva riquesa ornitològica.

La vida econòmica del municipi es basa en el conreu de l’arròs (hi ha dues cooperatives arrosseres). La ramaderia bovina, la pesca d’anguiles i de marisc, el turisme i algunes petites indústries completen l’oferta econòmica. Pel maig hi té lloc una fira de maquinària agrícola i ramadera (Deltafira).

Format modernament (1977), comprèn els pobles de la Cava (cap del municipi) i Jesús i Maria. 

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Institut

Cardó, balneari de

5 Respostes

(Benifallet, Baix Ebre)

Balneari i convent (Sant Hilari de Cardó o desert de Cardó) de carmelites descalços. Establiment d’aigües bicarbonatades càlciques, al peu de la serra de Cardó. Aquestes aigües foren utilitzades des del començament del segle XVII per una comunitat de frares carmelitans.

L’antic lloc de Cardó era, juntament amb el de Sallent, domini dels Montcada dins el terme de Tortosa. El desert fou fundat el 1605 pel carmelità tortosí Pere Pau Revull, i la comunitat s’hi establí el 1617; consta d’un convent voltat d’un gran recinte i 13 ermites (entre les quals la de la Columna, bastida sobre una alta roca que en té la forma) sota la seva dependència. L’edifici central és obra dels segles XVII i XVIII.

Fou suprimit amb l’exclaustració del 1835. El 1866 fou convertit en balneari de Cardó. Des del 1903 comunica per carretera amb Ginestar; restà obert fins el 1967. El 1938 esdevingué hospital de l’exèrcit republicà.

Camarles (Baix Ebre)

5 Respostes

Municipi del Baix Ebre (Catalunya): 25,16 km2, 13 m alt, 3.349 hab (2016)

0baix_ebreSituat entre la serra del Boix i l’angle nord-oest del delta de l’Ebre, del qual ocupa una petita part. Es va separar del terme de Tortosa el 1978.

El canal de Camarles hi permet els conreus d’arròs i, en segon terme, d’hortalisses i cítrics. Més extens és el secà, dedicat al conreu d’oliveres, ametllers i garrofers. L’avicultura i el turisme son activitats complementàries. Àrea comercial de Tortosa.

El poble, d’origen islàmic, és troba allargat seguint la línia del ferrocarril, a llevant del terme, i dominat per l’església parroquial de Sant Jaume; conserva l’antiga torre del castell de Camarles, de pedra i circular. Prop del nucli urbà han estat excavades les restes d’un poblat ibèric.

Dins el terme hi ha la masia de la Granadella i les caseries del Lligallo del Gànguil i el Lligalló del Roig.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Institut

Benifallet (Baix Ebre)

17 Respostes

Municipi del Baix Ebre (Catalunya): 62,42 km2, 19 m alt, 708 hab (2016)

0baix_ebreSituat a l’extrem nord-occidental de la comarca, al límit amb les de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre. El terme s’estèn a banda i banda de l’Ebre i comprèn, al sud-est, la vall i serra de Cardó, on abunden les pinedes i algunes pastures.

Llevat d’una petita extensió de regadiu, localitzada a la riba esquerra del riu, a les terres de conreu domina el secà (oliveres, garrofers i ametllers); són conreus regressius els cereals i la vinya. La manca de més recursos econòmics ha provocat un progressiu descens de la població, iniciat ja a començaments del segle XX.

La vila, d’origen islàmic, és a la vora esquerra de l’Ebre.

Dins el terme es troben l’ermita de la Mare de Déu de Dalt, de tradició romànica, el balneari de Cardó, antic monestir carmelità, la caseria de la Vall, la torre de Mollet i els despoblats de Xalamera i Sallent.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Ampolla, l’ (Baix Ebre)

7 Respostes

Municipi del Baix Ebre (Catalunya): 35,65 km2, 8 m alt, 3.322 hab (2016)

0baix_ebreSituat a la plana deltaica de l’Ebre, limita al nord-oest amb el Perelló, municipi del qual es va separar el 1990 després d’un breu període d’independència durant els anys de l’última guerra civil.

Les principals activitats econòmiques són la pesca (platja de l’Ampolla), arrelada al poble des dels orígens, i el turisme, complementades pel conreu de l’arròs, al regadiu, i de l’olivera i el garrofer, al secà. Àrea comercial de Tortosa.

El poble, un antic hostal del terme de Tortosa, es troba davant de la badia o el port de l’Ampolla o del Fangar. Durant la guerra del Francès (1813), el baró d’Eroles derrotà a les tropes franceses que s’hi havien fortificat.

El terme comprèn també el caseriu de Roquer i el despoblat dels Garidells.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Patronat de turisme – Club Nàutic

Ametlla de Mar, l’ (Baix Ebre)

13 Respostes

Municipi del Baix Ebre (Catalunya): 66,86 km2, 19 m alt, 7.102 hab (2016)

0baix_ebre(ant: les Cases de l’Ametlla)  Situat al litoral, al nord-est de l’antic terme general de Tortosa i al límit amb el Baix Camp i la Ribera d’Ebre.

L’activitat econòmica tradicional del municipi és la pesca, especialment de peix blau. Tanmateix, en els darrers anys ha crescut l’interès turístic de la zona marítima, on s’han aixecat càmpings i hotels, alhora que, al costat dels vaixells de pesca, apareixien les embarcacions esportives.

El principal atractiu de la població marinera, que manté un tipisme característic, és la bellesa de les seves cales, com les de Forn i de Sant Roc, i les seves platges d’arenes grosses.

Dins el terme es troben la masia de Ponç, el petit port i cases de l’Estany, el castell de Sant Jordi d’Alfama i la torre de l’Àliga.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Alfara de Carles (Baix Ebre)

12 Respostes

Municipi del Baix Ebre (Catalunya): 63,87 km2, 334 m alt, 371 hab (2016)

0baix_ebre(ant: Alfara dels Ports)  Situat a l’oest de la comarca, al nord de Tortosa i al límit amb la Terra Alta. De relleu força accidentat pel massís dels ports de Beseit, que envolta el terme per ponent i migjorn. Boscos de pins, explotats ja d’antic, i brolles de romaní.

L’agricultura de secà (cereals i patates), la ramaderia ovina i cabruna i la manufactura de cabassos de margalló són les principals activitats econòmiques del municipi. També hi ha pedreres i guixeres. Destinació turística pels amants de la natura. Àrea comercial de Tortosa.

El poble conserva el tipisme de vila de muntanya; l’església parroquial de Sant Agustí va ser acabada a finals del segle XVIII.

El terme municipal comprèn també l’antic terme del Toscar i el caseriu de Mascar.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Aldover (Baix Ebre)

2 Respostes

Municipi del Baix Ebre: 20,20 km2, 14 m alt, 863 hab (2016)

0baix_ebreSituat al centre de la comarca, entre els darrers contraforts de la serra del bosc de l’Espina i la riba dreta de l’Ebre, que limita el terme per l’est. Les terres de conreu ocupen gairebé tota la superfície del terme.

L’agricultura de secà (oliveres i garrofers) i de regadiu (arbres fruiters, hortalisses i cereals), que aprofita les aigües del canal de la dreta de l’Ebre, a més d’una important ramaderia (bovina, ovina) i l’avicultura, que són d’abast comarcal, són les principals fonts de riquesa del municipi. Àrea comercial de Tortosa.

El poble, d’origen islàmic, comprèn tota la població del municipi; es troba al límit entre el secà i el regadiu. Va ser durant molt temps una petita alqueria que va créixer considerablement durant els segles XVIII i XIX a causa de les millores fetes en els regatges.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Aldea, l’ (Baix Ebre)

12 Respostes

Municipi del Baix Ebre (Catalunya): 35,21 km2, 9 m alt, 4.250 hab (2016)

0baix_ebreFormà part del terme de Tortosa fins al 21 d’abril de 1983. Situat a l’esquerra de l’Ebre, al començament del delta. És un antic santuari de Santa Maria de l’Aldea, convertit en parròquia rural. Vegetació d’aiguamolls i de canal.

Intensa agricultura de regadiu (hortalisses) a la plana deltaica i, fora del delta, de secà (olivera, garrofer, ametller). També destaca la ramaderia (porcina, bovina i ovina) i la indústria derivada de l’alimentació i de la construcció, que complementa l’economia. Àrea comercial de Tortosa.

L’antic poble de l’Aldea, antiga alqueria islàmica, es troba al sector sud-oriental del terme, en plena zona deltaica; al costat de l’església hi ha l’antiga torre de l’Aldea.

El municipi comprèn, a més, els barris de Paitrossos i de l’Hostal dels Alls.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques