(Reus, Baix Camp, 1952 – )
Col·lecció de l’Associació d’Estudis Reusencs.
Fundada per un grup d’interessats en l’estudi i divulgació de temes d’interès local i comarcal, i amb el mecenatge inicial de Gaietà Vilella i Puig.
Ha publicat més de cinquanta llibres, més aviat erudits.
Enllaç web: Edicions Rosa de Reus
(Alt Camp / Baix Camp / Conca de Barberà)
Cim (1.055 m alt) de les muntanyes de Prades.
Termenal dels municipis de Mont-ral, Prades, Vimbodí i Montblanc.
(Mont-roig del Camp, Baix Camp)
Santuari de la Mare de Déu de la Roca (292 m alt), situat al cim d’una roca que s’alça a l’oest de la vila, que l’erosió ha configurat de manera característica.
Té una sola nau quadrangular, excavada en part a la roca. El 2022 va ser declarada Bé Cultural d’Interès Nacional, com a Monument Històric.
(Catalunya, segle XX – )
Títol concedit el 1910 al senador Juan Nepomuceno Pérez-Seoane y Roca de Togores, en record de la senyoria dels Roca de Togores sobre Riudoms.
Continua en la mateixa família.
Embassament de la capçalera de la riera de Riudecanyes, al peu de la serra de l’Argentera i el turó d’Escornalbou.
Té una longitud de 1.850 m, una amplada de 1.000 m i una superfície de 270.000 m2.
Començat a construir el 1907, fou acabat el 1918 amb una capacitat per a més de 3 milions de m3 i ampliat posteriorment l’any 1991 (més de 5 milions de m3). Rep reforços del Siurana per mitjà d’un túnel que travessa les muntanyes entre el Camp de Tarragona i el Priorat.
És utilitzat per al regatge i per subministrar aigua potable a Reus.
(Mont-roig del Camp, Baix Camp)
Partida i antic lloc (Rifà de Peu), a la costa (platja de Rifà), entre Miramar i la riera de Riudecanyes, on desemboca la riera de Rifà, que neix a la mola de Colldejou.
(les Borges del Camp, Baix Camp)
Santuari, a la dreta de la riera d’Alforja, al nord-oest de la vila, on es venera la Mare de Déu de la Riera (talla del segle XIII), patrona de la vila.
Fou la primitiva parròquia (inicialment dedicada a sant Bartomeu) de les Borges i també dels Tascals, Riudecols i les Irles.
El 1903 fou enderrocat el primitiu edifici i el 1904 en fou inaugurat un de nou, volat el 1939 i reconstruït el 1954.
(Catalunya, segle XIX – segle XX)
Nom de diverses publicacions humorístiques.
A Lleida sortí el 28 d’octubre de 1899 un setmanari amb títol de “La Rialla” per tal de lluitar contra el caciquisme de l’època; se’n publicaren només cinc números.
A Reus s’inicià la publicació de “La Rialla” el 12 de juny de 1909, i tingué també poca durada.
A Barcelona sortí “La Rialla” el 2 d’octubre de 1913 i, malgrat tenir col·laboracions com Apa, Bon i altres destacats humoristes només publicà quatre números.
A Badalona, amb data d’1 de juny de 1922, sortí “La Rialla”, que, amb 113 números publicats, durà fins al 25 de setembre 1924. Fou una revista literària d’àmbit local, dirigida per Joan Garriga i Franc.
(Reus, Baix Camp, 1909 – )
Entitat esportiva. Fundada com a club de futbol, aviat absorbí, per la pràctica dels seus associats, altres modalitats esportives.
La que li ha donat més prestigi internacional, l’hoquei sobre patins, fou adoptada el 1945. Aquesta secció ha assolit diverses vegades la lliga espanyola i el campionat d’Europa de Clubs (entre 1967 i 1972, i de forma consecutiva).
Enllaç web: Reus Deportiu
(Reus, Baix Camp, abril 1890 – gener 1891)
Publicació mensual, editada amb un total de deu números.
Tingué una gran qualitat tipogràfica.
Dirigida per B. Ramon Casals, publicà reproduccions d’obres de Fortuny, Galofré i Tapiró, així com treballs literaris de Martí Folguera, Planàs i B. Sanromà i Quer.
Dades dels Països Catalans 