Arxiu d'etiquetes: autors/es teatrals

Quaderns de Teatre de l’ADB

(Barcelona, 1959 – 1982)

Col·lecció de texts dramàtics. Iniciada per l’editor Joaquim Horta, que la dirigí. Complementà les activitats de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona a l’escenari.

Publicà autors estrangers (Tennessee Williams, Friedrich Dürrenmatt, Eugène Ionesco, Bertolt Brecht, etc) i catalans (Xavier Benguerel, Joan Brossa, Alfred Badia, etc).

Dissolta l’Agrupació, passà a formar part de les col·leccions d’Editorial Aymà (1963), que continuà el mateix criteri eclèctic de selecció: Jean-Paul Sartre, Bertolt Brecht, Samuel Beckett, Joan Oliver, Josep M. Muñoz i Pujol, etc.

Puiggarí i Pastor, Lluís

(Barcelona, 7 agost 1862 – Molins de Rei, Baix Llobregat, 1926)

Actor i autor teatral. Llicenciat en dret. Fou primer actor als teatres barcelonins Romea, Principal i Novetats i col·laborà amb el Teatre Íntim (Espectres d’Ibsen, Èdip Rei de Sòfocles), i actuà també en les temporades dels Espectacles i Audicions Graner.

Escriví les peces Mirallets per a caçar aloses (1907), Felicitat eterna (1910), Un crim passional (1911) i peces musicals com Permeti’m! (1906) o El testament (1910), amb música d’Adrià Esquerrà.

Primera Història d’Esther

(Catalunya, 1947 – 1948)

Obra teatral de Salvador Espriu. Escrita entre el 1947 i el 1948, any de la seva publicació.

Presenta una doble acció -una de real, al jardí de Sinera, i una de fictícia que té lloc a Susa-. Autònomes en principi una de l’altra -estan només lligades pel personatge de l’Altíssim-, a través d’un procés d’esquematització i de tipificació dels seus elements arriben a fusionar-se.

L’obra segueix en general la lletra del text bíblic, amb una deformació, però, de tipus esperpèntic, i també la tradició literària autòctona.

Crítica i lírica alhora, és una de les creacions de llenguatge més contundents de la literatura catalana moderna.

Fou estrenada el 1957.

Pous, Josep Maria

(Figueres, Alt Empordà, 1854 – Catalunya, segle XX)

Autor teatral. Format en l’ambient de la Renaixença, escriví teatre popular i humorístic.

És autor d’una gran quantitat d’obres teatrals curtes en català, de caràcter còmic, com Lo patró Aranya (1883), Un músic de regiment (1884), Tot per les dones (1886), Innocents (1886), Un dinar a Miramar (1890), Fets i pastats (1894).

També escriví la lletra d’algunes sarsueles, amb música de mestres famosos: Un marido a línea corta, Les reformes, La perla de Getafe, El gorro de Fermín, etc.

Plana i Fontana, Ignasi

(Barcelona, 1740/50 – 1811)

Autor teatral. Notari, era fill de Joan B. Plana, a qui succeí el 1774; el 1811 fou privat d’exercir per les autoritats franceses.

Afeccionat al teatre, dirigí representacions a diverses cases de famílies nobles (com la del Baró de Maldà) i de condició humil.

Escriví Passos del martiri de Santa Eulàlia (1780), representada a Barcelona i a pobles de la rodalia, i uns Pastorets que també assoliren un gran èxit.

Hom li atribueix la redacció del sainet El gall robat per les festes de Nadal, escrit després del 1795 i estrenat el 1801; d’una notable qualitat literària, l’obra, l’acció de la qual transcorre en tres plans diferents, constitueix un retaule de la Barcelona del seu temps. Hom la tornà a representar el 1967.

Piquet i Piera, Jaume

(les Corts de Sarrià, Barcelona, 15 abril 1839 – Barcelona, 30 juny 1896)

Autor i empresari teatral. Era paleta d’ofici. Es dedicà intensament al teatre.

Escriví moltes obres de circumstàncies, en català i en castellà de baix nivell literari però d’èxit notable, ja que afalagava sense limitacions els gustos del públic poc exigent. Un dels seus successos més considerables fou La monja enterrada en vida o els secrets d’aquell convent.

Fou empresari del teatre Odeon, on serien representades sovint les seves obres de caràcter més truculent, raó per la qual s’estengué irònicament el sobrenom de l’Escorxador per designar aquell teatre. Quan aquest desaparegué Piquet es retirà.

Instituí a Sarrià un premi a la virtut, fet que motivà la inclusió del seu retrat a la galeria de sarrianencs il·lustres i el fet de donar el seu nom a un carrer de l’antiga vila, avui agregada a Barcelona.

Peyró i Cladera, Josep Pere

(Palma de Mallorca, 2 octubre 1959 – )

Autor, actor i director teatral.

Fundador del grup Morel Teatre, formà part del Laboratori Actoral del Teatro Fronterizo i coordinà el Taller de Dramatúrgia Textual de la Sala Beckett de Barcelona.

Ha participat al Teatre al Carrer de Tàrrega i en diverses edicions del Sitges Teatre Internacional.

El 1994 guanyà el premi Llorenç Palminero de València.

Perelló i Ortega, Joan

(Barcelona, 1845 – 1910)

Autor, actor i empresari teatral. Com a actor, actuà sempre en papers còmics i adquirí una certa popularitat.

Fundà i dirigí -possiblement gràcies a la iniciativa de Frederic Soler- la publicació “Lo Teatre Català” (1890).

D’entre les seves obres teatrals hom pot esmentar les comèdies La pedra filosofal (1873), Diners o la vida (1873), Les causes poderoses (1901), i el drama Casados por la muerte (1897).

És autor també de Los grandes problemas sociales en España (1907).

Palà i Marquillas, Miquel M.

(Manresa, Bages, 1854 – Barcelona, 2 juliol 1886)

Actor còmic i autor teatral. Excel·lí en la interpretació de sarsueles, com La festa del barri, La fira de Sant Genís, De Sant Pol al Pol Nord, Els estudiants de Cervera, De la Terra al Sol, etc.

Com a comediògraf va escriure, entre altres obres, Papers al balcó (1876), Als peus de vostè! (1879), Criatures! (1880), La corda sensible (1881), Dotzena de frare (1882), en col·laboració amb Blanco, La sala de rebre (1914), etc.

És autor, també, del recull de poemes Íntimes i cantars (1878).

Novellas i Crehuet, Antoni

(Granollers, Vallès Oriental, 1850 – 1902)

Autor teatral. Industrial tèxtil.

Estrenà diverses obres al Centre Catòlic de Granollers, caracteritzades per l’absència de personatges femenins: Enrique VIII, el Nerón de Inglaterra (1887), Lo promès de la Sila (1887) i Lo rector de Granollers (1893), entre altres.