Arxiu d'etiquetes: artistes

Ribas i Fort, Josep

Deixa un comentari

(Castellvell, Baix Camp, 1830 – Barcelona, 1897)

Ebenista. Fill d’un militar carlí, s’establí de jove a Barcelona.

Cap al 1860 parà una botiga de mobles al carrer de la Ciutat, que es convertí en capdavantera de l’ebenisteria local i guanyà un premi a l’Exposició Internacional de París (1867).

El 1887 edificà uns grans tallers propis a l’Eixample.

En seria continuador unitari el seu fill Josep Ribas i Anguera (Barcelona, 1866 – 1909)  Ebenista. A la seva mort, fou continuat per la seva vídua fins al 1936.

Reig, Jaume

(Barcelona, segle XV)

Mestre fuster tallista.

El 1439 féu l’obra de fusta del retaule de Sant Marc que, per a la confraria dels fusters de la seu de Barcelona, pintà Bernat Martorell.

El 1453 féu la talla del retaule de Sant Antoni que Jaume Huguet pintà pels canonges regulars de Sant Antoni i del que realitzà Lluís Dalmau per a la parròquia de Sant Boi de Llobregat.

Ravella, Josep

(Catalunya, segle XVIII – Barcelona, segle XVIII)

Vidrier.

Devers el 1763 s’associà amb Francesc Hipòlit Campmajor, i realitzaren diferents vidrieres per a l’església del Pi (de la Nativitat i de l’Epifania, segons models de Viladomat), de Santa Caterina i de Santa Marta del Mur, totes de Barcelona.

Es conserva un Llibre de diferents mostres de vidrieres de color, pertanyent al seu taller.

Raluy i Iglesias, Lluís

(Carcassona, França, 11 febrer 1911 – l’Aldea, Baix Ebre, 1984)

Artista de circ. Fill de Francesc Raluy i Castán.

Treballà en dues formacions catalanes de gran projecció internacional entre les dues guerres mundials (Els Oliveras i Els Keystone). En esclatar la guerra civil espanyola, tornà al domicili familiar de Sant Adrià de Besòs i treballà en diversos circs.

Ell i la seva dona, Marina Tomàs, revolucionaren alguns dels números clàssics del circ. Tingueren quatre fills: Lluís, Carles, Francis i Eduard Raluy i Tomàs.

Raluy i Castán, Francesc

(Fonz, Osca, Aragó, 1878 – Sant Adrià de Besòs, Barcelonès, 1951)

Saltimbanqui. Iniciador de la nissaga circense.

Fou el pare de Lluís Raluy i Iglesias.

Raluy -nissaga circense-

(Fonz, Osca, Aragó, segle XX – )

Nissaga circense. Iniciada pel saltimbanqui Francisco Raluy Castán.

Els seus descendents, després de passar per diversos circs i d’actuar per tot el món, tornaren a Catalunya el 1992 per actuar, ja com a Circ Raluy, a Vilanova i la Geltrú en ocasió dels Special Olimpics. El 1993 varen marxar a Amèrica.

A la darreria del 1995 inicià una gira per l’estat espanyol i consolidà una estètica reflectida en els vehicles i les instal·lacions (Circ-Museu Raluy) i una proposta de circ de cambra.

Del 1975 al 2010 el Circ Raluy tingué els seus quarters i els magatzems a l’Aldea (Baix Ebre). Aquest any arribà a un acord per a traslladar-se a Vulpellac (Baix Empordà), on era prevista la fundació d’un parc temàtic de circ que havia d’incloure un centre de formació de tècniques circenses i un museu de fotografies, aparells, cartells, caravanes de circ, i altres utillatges circenses.

El 1998 rodaren a Madrid la pel·lícula Raluy, amb guió i direcció d’Óscar Vega.

Han rebut, entre altres guardons, el premi Max (1999) i la Creu de Sant Jordi (2007).

Enllaç web: Circ Raluy

Qüestions d’Art

(Barcelona, 1967 – 1975)

Revista trimestral. Promoguda pel grup d’Ars Sacra amb l’assessorament primer d’Evangelista Vilanova i, des del número 13, de Pere Busquets, que n’esdevingué director. L’edità Estela fins al número 12 i la Galeria AS després.

Orientada primer a difondre el nou art religiós reclamat pel concili II del Vaticà, derivà cap a una divulgació eclèctica d’activitats culturals.

A part els membres del grup promotor hi han col·laborat sovint Daniel Giralt-Miracle, Arnau Olivar, Ricard Creus, Josep A. Codina i Josep Carol i esporàdicament J.V. Foix, J.M. Valverde, Rafael Leoz, Joan Vilacasas, entre altres.

Quatre Gats -revista, 1899-

(Barcelona, febrer 1899 – 25 maig 1899)

Revista artística i literària. Molt representativa del modernisme català, editada per Pere Romeu, propietari de l’establiment homònim.

Dirigida per Miquel Utrillo, publicà quinze números, i donà pas a “Pèl & Ploma”.

En foren col·laboradors artístics Isidre Nonell, Joaquim Mir, Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Ricard Opisso, Darío de Regoyos, Carles Vázquez, Evelí Torent d’altres.

Publicà escrits de Miquel Utrillo, Ramon Reventós, Eugeni d’Ors, Manuel Rocamora, Joan Pons i Massaveu, i de molts altres literats que freqüentaren l’establiment Els Quatre Gats.

Pujol i Grau, Joaquim

(Barcelona, 1938 – )

Artista plàstic. Es formà a Barcelona, a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi amb el pintor Nolasc Valls.

Els anys 1970 treballà materials pobres. Juntament amb Albert Casals i Lluís Rey i Polo formaren el grup Tres punts de vista (1975).

Ha fet també escultures i obres de caràcter ornamental, com el timpà, en ferro, per a la col·legiata de Tremp (Pallars Jussà).

Puig i Pallès -mestres courers-

(Girona, segle XVII – segle XX)

Dinastia de mestres courers. Documentada des del segle XVII i que ha tingut continuïtat fins al segle XX.

A la foneria dels Puig Pallès s’han construït la majoria de les campanes de la ciutat de Girona i comarca.