Veure> Picasso, Pablo Ruiz (pintor andalús, 1881-1973).
(Reus, Baix Camp, 1959 – )
Artista. Treballà bàsicament en pintura i instal·lació.
El seu treball inclou un procés minuciós de preparació i desenvolupament del projecte, mitjançant gran quantitat de quaderns d’apunts i dibuixos en els quals les idees es van desenvolupant. Les obres són concebudes com a elements múltiples que estableixen recorreguts visuals i conceptuals entre les seves diferents parts i en el seu conjunt. Hi ha diferents temes que es repeteixen, com el traç, l’infinit, el quadre com a finestra o els elements contenidors.
Des del 1994 dirigeix la programació de la sala d’exposicions del Centre de Lectura de Reus i és membre del jurat del premi d’Arts Plàstiques d’aquesta ciutat.
Enllaç web: Aureli Ruiz
(Barcelona, 1945 – )
Tapisser. Format a l’Escola de Dibuix de Sant Cugat del Vallès i a l’Escola Massana de Barcelona. Després del seu aprenentatge a la fàbrica Aymat de Sant Cugat, treballà a l’Escola Catalana de Tapisseria.
Ha col·laborat amb Miró i Tàpies. Féu recerques experimentals amb materials no tèxtils que incorpora a la tapisseria. Els seus Esfilagarsats incorporen jute, sisal, cànem, crinera de cavall, canyes, pals, etc i tenen intenció tridimensional. Ha exposat als Països Catalans, a la resta d’Europa i als EUA.
Professor (1970) a l’Escola de Tapisseria de Tarragona, el 1986 guanyà el premi Aranjuez de tapís.
(Badalona, Barcelonès, 1921 – Barcelona, 18 agost 1978)
Modista. Conegut pel nom comercial de Pedro Rovira.
Treballà primerament en un taller de sastreria. Obrí casa el 1948, la qual no es tancà fins un any després de la seva mort. Les seves col·leccions tingueren gran ressò a Europa i Amèrica.
El seu estil era d’una acuradíssima elegància i arquitecturada forma, bé que dins de la més estricta simplicitat.
(Barcelona, Barcelonès)
Taverna del carrer de l’Hospital, que donà nom a un grup d’artistes i intel·lectuals que s’hi reunien, especialment els darrers anys del segle XIX.
Si bé el nucli principal el constituïen alumnes de l’acadèmia de Pore Borrell -Marià Pidelaserra, Ramon i Juli Borrell, Emili Fontbona, Gaietà Cornet, Pere Ysern, Ramon Riera, Xavier Nogués, Josep Víctor Solà, etc-, també s’hi afegiren Sebastià Junyent, Miquel i Llucià Oslé i escriptors com Josep Lleonart o Cristòfor de Domènec.
El grup representà, enfront del simbolisme imperant en l’època, un realisme, que si bé té les seves fonts en el realisme vuitcentista del vell Borrell, es posà al dia passant a ésser el germen de la línia realista del noucentisme.
(Torredembarra, Tarragonès, 6 juny 1862 – Barcelona, 23 desembre 1908)
Artista. Molt interessat pel món de l’art, fou, juntament amb Santiago Rusiñol, Miquel Utrillo i Ramon Casas, un dels fundadors dels Quatre Gats, el restaurant cerveseria que esdevingué lloc de reunió d’artistes i intel·lectuals de la Barcelona de l’època.
Edità també la revista “Quatre Gats”, i fou un dels personatges més representatius del modernisme, cèlebre pels retrats que d’ell feren Casas, Picasso i d’altres.
Es dedicà més tard a l’automobilisme.
(Barcelona, 1954 – )
Artista. Estudià a la facultat de belles arts de la Universitat de Barcelona.
Inicialment treballà en el camp de la pintura, dins una abstracció simbòlica amb grans formats. Més endavant es decantà cap a l’escultura.
Utilitza materials trobats, no convencionals, com el cautxú, la pell o el plàstic. Amb el seu treball reflexiona sobre la natura i l’artifici, a partir de la transformació dels materials.
El 1997 exposà Introversions al MACBA, i l’any 1998 Transportable a Tarragona.
(Catalunya, segle XIX – segle XX)
Família d’artistes i intel·lectuals.
El primer fou Elies Rogent i Amat.
(Barcelona, 11 febrer 1850 – 12 desembre 1914)
Artista. Aprengué l’ofici de vidrier al taller de Francesc Vidal i muntà un taller propi de vidres pintats.
Fou professor de dibuix a l’Escola de Sords i Muts de Barcelona i professor auxiliar de Llotja. Pertanyia a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. A l’Exposició Universal del 1888 guanyà una medalla d’or.
Corresponsal artístic de “La Ilustración Española y Americana”, de Madrid. Participà personalment a la Tercera Exposició de Belles Arts i Indústries Artístiques de Barcelona (1896).
Revifà la tècnica del vitrall policromat, que s’havia perdut, amb pastes de Tiffany, i aconseguí obres d’autèntica qualitat.
S’associà amb Jeroni F. Granell i Manresa i fundaren la societat Rigalt, Granell i Cia, la casa catalana més important dedicada a la realització de vitralls.
Més tard s’establí pel seu compte i seguí realitzant grans vitralls per a nombroses cases barcelonines.
(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1912)
Fuster artístic. Fou deixeble de Venanci Vallmitjana.
Realitzà obres molt remarcables de fusteria decorativa per a esglésies.
Des del 1903 era professor auxiliar de l’Escola de Belles Arts de Barcelona.
Dades dels Països Catalans 