(Catalunya, segle XVI)
Pintor i daurador. Documentat del 1557 al 1597.
Pintà i daurà el retaule de Santa Maria de l’Hospitalet (1568), el de Sant Miquel de l’església de Sant Martí d’Arenys de Munt (1569) i acabà el retaule major de Sant Just i Sant Pastor de Barcelona.
Vers 1572-73, realitzà diferents obres per al santuari de Santa Agnès de Malanyanes i des del 1577 fou pintor del Palau de la Generalitat a Barcelona.
(Barcelona, segle XIV – segle XV)
Mestre fuster tallista.
Realitzà la part de fusta de molts retaules pintats per famosos artistes, com Lluís Borrassà, Pere Serra i Jaume Cirera.
El 1393, juntament amb altres artesans, féu el tabernacle o sagrari de l’altar major de Santa Maria d’Alba de Manresa.
(Barcelona, gener 1921 – desembre 1921)
Revista d’avantguarda publicada per Joan Salvat-Papasseit. Edità dos números -“zero” i “bis”-.
Il·lustrada per Manolo Hugué i Manuel Humbert, publicà col·laboracions de Salvat-Papasseit, López-Picó, Junoy i Tomàs Garcés.
(Barcelona, 19 novembre 1891 – 14 octubre 1970)
Promotor d’activitats artístiques. De jove va començar a pintar, activitat que abandonà per dedicar-se al negoci familiar de capells.
El 1932 fou l’impulsor de l’ADLAN (Amics de l’Art Nou). Acabada la guerra civil, fundà el Club 49, on es feren conèixer molts artistes de la nova avantguarda.
Juntament amb Joaquim Gomis, creà un muntatge especial de fotografies dit fotoscop, aplicat especialment a aspectes de l’arquitectura.
Amic personal de Joan Miró, tingué un paper decisiu en la creació de la Fundació Miró (1975).
(Catalunya, segle XVI)
Cal·lígraf i il·luminador de llibres.
L’any 1535 signà un contracte per fer un Saltiri per a l’església de la Selva del Camp, treball que no arribà a fer.
Escriví i decorà llibres de cor per a la catedral de la Seu d’Urgell (1537) i un dominical per a la seu de Tarragona (1562).
(Vic, Osona, segle XIV – Manresa, Bages, segle XIV)
Mestre d’obres i pedrapiquer. Vers el 1344 treballà per al convent de predicadors de Manresa.
El 1351 es va comprometre amb Jaume Figuera a fer, al convent del Carme, una capella ajuntada a la de Sant Salvador, que fou dedicada a sant Cosme i sant Damià.
Des del 1366 treballà a la Seu de l’Alba de Manresa, de la qual fou nomenat mestre major el 1379.
(Badalona, Barcelonès, 16 setembre 1921 – Barcelona, 27 juny 2011)
Restaurador d’obres d’art. Format a Escola de Llotja i a l’Escola Oficial d’Arts Aplicades.
Fou restaurador dels Museus Municipals d’Art de Barcelona des del 1935 i restaurador en cap des del 1968.
Ha dut a terme campanyes d’arrencament de murals romànics i gòtics reinstal·lats al Museu d’Art de Catalunya i ha restaurat, entre altres, obres de Pere Serra, el retaule de Banyoles i La Vicaria de Marià Fortuny.
Té diverses publicacions.
(Catalunya, segle XVI – segle XVII)
Mestre d’aixa.
Se’n conserva l’interessant projecte de la galera Sant Jordi, construïda el 1621 a les drassanes de Barcelona, molt notable pels seus aspectes decoratius de fusteria artística.
(Barcelona, 12 maig 1946 – )
Artista plàstic. Conegut des de l’inici de la seva carrera com a Zush i a partir del 2001 com a Evru.
De formació autodidàctica, exposà individualment per primera vegada l’any 1968. El mateix any creà el seu propi estat, una concepció alternativa de la realitat -anomenat Evrugo-, amb els seus elements corresponents i un alfabet d’invenció pròpia.
El 1975 fou becat per la Fundació Juan March i J.W. Fulbright al MIT (Massachusetts Institute of Technology) i s’inicià en la utilització de noves tecnologies, com la manipulació d’imatges mitjançant diversos processos digitals.
El 1989 edità el disc Zush-Tres amb l’himne nacional del seu estat i el CD-ROM interactiu Psicomanualdigital, que rebé diversos premis internacionals tant per la seva obra plàstica com multimèdia.
A partir dels anys 1970 participà en exposicions individuals i col·lectives que el donaren a conèixer internacionalment. L’any 2000 féu una exposició retrospectiva al Museo Reina Sofía. Ha participat en diferents edicions de les fires d’art de Colònia, Chicago i en totes les edicions de la Fira d’Art de Basilea.
En la seva nova etapa com a Evru, el 2004 presentà l’exposició De Zush a Evru: la segona reencarnació a Nova York. Hi presentà dibuix, pintura, escultura i una instal·lació interactiva que porten l’espectador cap al món màgic de l’artista enmig d’un món de somni irreal amb connotacions sexuals i psicològiques.
El 2000 rebé el premi Ciutat de Barcelona d’arts plàstiques i el 2010 el de l’Associació Catalana de Crítics d’Art per l’exposició Porta Zush del 2009, que mostrava la trajectòria de l’artista entre el 1961 i el 1979.
(Banyoles, Pla de l’Estany, 1947 – )
Artista plàstic. Dedicat especialment a l’escultura, començà realitzant obres en metall i plàstic, d’acurat disseny i estructura molt calculada.
Des del 1971 centrà la seva producció en una sèrie d’escultures inflables, en les quals utilitzà mòduls de plàstic plens d’heli, que suspesos en l’aire adopten belles i variades formes, com la que elevà el 1977 a Montjuïc.
Ha exposat a la Fundació Miró de Barcelona i en diverses mostres col·lectives a París, Madrid, Romania, etc.
Dades dels Països Catalans 