(País Valencià, segle XVIII)
Teixidor. Era mestre de l’Art Major de la Seda de València.
El 1788 publicà Disertación sobre hilar la seda con perfección, con mayor ventaja que la que se ha observado hasta el presente.
(Perpinyà, 22 desembre 1817 – París, França, 30 desembre 1892)
Rellotger. Visqué a París des del 1832, gràcies a una pensió per millorar en l’ofici. Aconseguí gran fama. Fou premiat a les exposicions parisenques de 1849, 1855 i 1867, i obtingué d’altres distincions.
Fou també autor de diverses memòries científiques, com les titulades Memoire sur la pendule conique, Étude sur le baromètre i Calcul des engranages.
Morí tot fent estada a casa d’un dels seus fills.
(Illes Balears, segle XIV)
Hebreu. Era conegut també pel sobrenom genèric de Jueu de Mallorques. Treballava en temps de Pere III el Cerimoniós.
Tingué un gran prestigi com a constructor de rellotges i d’aparells d’astronomia.
(Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, segle XV – Xàtiva, Costera, 1522)
(dit Guillem Sorolla) Artesà i destacat dirigent agermanat. Fill d’un guardador de porcs. Anà a València a treballar amb un oncle seu anomenat Sorolla, teixidor de llana, de qui prengué el nom.
En produir-se la revolta dels agermanats valencians (1519-23) col·laborà amb el seu dirigent Joan Llorenç, al qual acompanyà a Barcelona; allí obtingueren de Chièvres, privat de Carles I, l’autorització per constituir la Germania i per elegir tretze síndics per al govern municipal. Formà part de la junta dels tretze síndics, creada pel desembre de 1519, i des d’aquest càrrec contribuí a la radicalització de la revolta.
S’instal·la a Benaguasil amb la seva família. Es passejava sovint per València a cavall, amb patges i lacais, fent jocs de canyes i festes, i era aclamat popularment amb crits de “visca lo rei Sorolla“. El 1521 aconsellà els agermanats mallorquins en la formació de llur revolta.
Fou pres, tanmateix, el novembre de 1522, i portat a Montesa, on es trobava fortificat el lloctinent, i retuda Xàtiva (2 desembre), hi fou mort i esquarterat, i el seu cap fou dut a València i penjat en un dels cantons de la casa de la ciutat.
(Barcelona, segle XIX)
Famosa brodadora. Les seves obres eren molt valorades.
Antoni Bellera (Barcelona, segle XVII) Ferrer. Excel·lí al primer terç de la centúria per la realització de treballs artístics, especialment per a baranes de balcons.
Arnau Guillem de Bellera (Catalunya, segle XV) Noble. En 1462 prengué les armes a favor de Joan II. La Generalitat el declarà enemic de la terra. L’any següent reduí a l’obediència del rei la Seu d’Urgell i les terres del comtat de Pallars.
Guillem de Bellera (Catalunya, segle XII) Noble que destacà a la conquesta de Lleida (1149), per les forces combinades dels comtats de Barcelona, Urgell i Pallars.
Guillem de Bellera (Catalunya, segle XIV – segle XV) Noble. El 1396 manava les forces concentrades a Rialp de Noguera per ajudar a contenir la perillosa invasió del comte de Foix.
Ramon Arnau de Bellera (Catalunya, segle XIV) Noble. Serví Pere III el Cerimoniós a la guerra contra Castella. En 1363, després de la caiguda de Carinyena, formà part de les importants forces catalanes trameses a Aragó per contenir-hi l’ofensiva de Pere el Cruel.
(Catalunya, segle XIX)
Embotidor. Treballà a Barcelona als obradors d’ebenisteria de Manuel Pérez, on féu una tauleta vetllador en marqueteria de més de sis-centes seixanta mil peces que fou premiada a l’Exposició Universal de Londres del 1851.
En féu una altra -amb disseny de Lluís Rigalt- de més d’un milió de peces de fustes de colors diferents, oferta a Isabel II en la seva visita a Barcelona el 1860.
Possible parent seu devia ésser Josep Trobat (València, segle XIX) Ebenista. Fabricà en gran escala el moble corbat i l’exportà a Cuba, Puerto Rico i Filipines fins que aquestes colònies s’independitzaren.
(Catalunya, segle XV – Vic, Osona, segle XV)
Mestre de senys o campaner. Féu diversos treballs per a la catedral de Vic.
El 1451, amb el seu sogre Bartomeu Ferran, fongué la campana dita de seny de lladre, per l’hora en què tocava.
(Barcelona, segle XIX)
Mestre armer. Es dedicà no sols a armeria artística, sinó també a la producció artesana, sovint amb avenços, dels nous tipus de sèrie produïts en alguns països.
És notable la seva versió millorada de la carrabina Minié fabricada a França des del 1869, en un exemplar regalat pel seu adquirent al Museo de la Armería de Madrid.
(Barcelona, segle XV)
Forjador. El 1448 treballava per a la catedral de Barcelona.
Vers el 1465 el conestable Pere de Portugal li encomanà unes reixes per tancar les capelles de l’altar major i de Sant Jordi al Palau Reial Major de Barcelona, que probablement no arribà a fer.
Dades dels Països Catalans 