(Mataró, Maresme, 22 setembre 1879 – 19 desembre 1915)
Arquitecte.
Fou arquitecte municipal de Mataró des del 1908 i dirigí l’Escola d’Arts i Oficis local, on féu una tasca estimable.
Arxiu d'etiquetes: arquitectes
Padró i Cots, Miquel
(Viladecavalls de Calders, Moianès, 1731 – Manresa, Bages, 1802)
Fuster, escultor i arquitecte. Fill de Miquel Padró i germà de Jaume i de Macià.
Des del 1751 apareix al front del taller que havia dirigit el seu pare.
Sembla que és aquest el Padró que decorà la cripta dels Màrtirs de Manresa i que, en funcions d’arquitecte, projectà un pont sobre el riu Cardener.
Fou el pare de Jaume Padró i Quer (Catalunya, segle XVIII – segle XIX) Fuster i arquitecte. Intervingué en l’obra del pont de Balsareny (1797) i construí el retaule major de Joncadella (1807).
Oriol i Bernadet, Josep
(el Far d’Empordà, Alt Empordà, 4 juliol 1811 – les Escaldes, Andorra, 30 juliol 1860)
Arquitecte i enginyer. Format a l’Escola de Nobles Arts de Barcelona.
Projectà el ferrocarril de Barcelona a Granollers i el de Sant Joan de les Abadesses.
Arquitecte municipal de Sabadell, hi féu un projecte de reforma i hi construí l’Hospital, les Peixataries i la Casa de Beneficència.
Amb Josep Oriol Mestres, estudià les muralles de Barcelona.
Fou el pare de Ramon Oriol i Vidal (Barcelona, 1847 – Madrid, 1898) Enginyer. Dirigí la “Revista de Minas”, que després adquirí i féu aparèixer amb el títol de “Revista Minera, Metalúrgica y de Ingeniería”. Publicà llibres professionals.
Oms i Ponsa, Ignasi
(Manresa, Bages, 25 gener 1863 – Barcelona, 21 juliol 1914)
Arquitecte. Fou arquitecte municipal de Manresa, ciutat on hi ha tota la seva obra i per a la qual féu un projecte de reforma.
És autor de l’Asil d’Orfes, dels magatzems Jorba, del Casino i de l’escorxador, entre d’altres.
Oller i Pedrol, Salvador
(Barcelona, 1871 – 1907)
Arquitecte. Fill de Salvador Oller i Dulcet (Centelles, Osona, 1843 – Barcelona, 1909) Industrial, el qual el succeí, el 1907, en la baronia d’Oller.
Construí diversos edificis religiosos (esglésies dels franciscans i dels carmelites, a Barcelona; santuari de la Sagrada Família, al Montseny; convent dels carmelites, a Arenys de Mar).
Fou arquitecte municipal de Centelles, on construí la Casa de la Vila. La seva producció es mou dins l’estil historicista.
Fou nomenat baró d’Oller pel papa Lleó X el 1905.
Era germà de Francesc d’Assís Oller i Pedrol (Barcelona, 1877 – 1939) Advocat especialitzat en assegurances. Fou el fundador i director de la companyia “La Constancia” i president de “La Integridad” i del patronat de l’Institut Català de Sordsmuts. Succeí el seu pare, Salvador Oller i Dulcet, en la baronia d’Oller.
Oliveras i Gensana, Camil
(Figueres, Alt Empordà, 28 octubre 1840 – Barcelona, 6 setembre 1898)
Mestre d’obres (1869) i arquitecte (1876). Formà part de la primera generació d’arquitectes modernistes catalans. El 1877 guanyà la plaça d’arquitecte provincial de la Diputació de Barcelona.
És autor, entre altres obres, de la Casa Provincial de Maternitat (1883-1902), a les Corts de Sarrià, de la cúpula de l’església del Sagrat Cor, de Barcelona, de l’església major de Santa Anna (1887, destruïda el 1936), i d’algunes construccions per al marquès de Comillas.
Projectà l’església del convent dels jesuïtes (amb J. Martorell i Montells, 1883-85).
Estigué vinculat a l’Associació d’Arquitectes de Catalunya (1879 i 1894), des de la qual publicà l'”Annuari de l’Associació d’Arquitectes de Barcelona”.
De la seva activitat com a dibuixant, cal destacar particularment segells, orles i capçaleres de llibres.
Noguera, Pere de
(Barcelona, 1592 – Lima, Perú, 19 febrer 1656)
Escultor i arquitecte. Desarrelat de Catalunya, va viure a Andalusia i després emigrà al Perú, on esdevingué un dels més prestigiosos artistes del barroc de Lima, on arribà el 1619.
Executà l’extraordinari cadirat de la catedral (1627) i l’acabament de la portalada del Perdón (1636), començada per Juan Martínez de Arrona (1626), la disposició de la qual tingué molta influència.
Nieto i Nieto, Enric
(Barcelona, 6 octubre 1883 – Melilla, 20 gener 1954)
Arquitecte. Col·laborador de Gaudí en l’edificació de la casa Milà (la Pedrera).
Es traslladà a Melilla i executà una obra important modernista, amb clara influència francesa (edifici Tortosa, Telegrama del Rif, La Reconquista) i d’influència noucentista (Cámara de Comercio i Teatro Victoria), que derivà cap al racionalisme i, després, cap a un eclecticisme historicista.
La seva obra es caracteritza per unes façanes de diferent ambientació, amb elements decoratius fets d’una manera seriada.
Nebot i Torrens, Francesc de Paula
(Barcelona, 11 juliol 1883 – 23 abril 1965)
Arquitecte. Obtingué una beca i pogué ampliar estudis a l’estranger.
Fou professor de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona i de l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona, de la qual també fou director.
És autor, entre altres obres, del cinema Coliseum, a la Gran Via de Barcelona, d’una escola tipus per a la Mancomunitat de Catalunya i de nombrosos edificis d’habitatges, sempre amb un estil classicitzant i monumental.
Com a urbanista, se li deu la urbanització del Passeig Nacional, a la Barceloneta, l’avinguda Diagonal, la urbanització de la plaça de Catalunya, etc.
Féu desaparèixer el tren de Sarrià de la superfície del carrer Balmes i col·laborà en els projectes de la Ciutat Universitària.
Nadal i Oller, Lluís
(Cassà de la Selva, Gironès, 14 març 1929 – )
Arquitecte. Germà de Jordi.
La seva producció destaca pel rigor constructiu i la precisió en el desenvolupament en planta.
Les seves obres més significatives són els blocs d’habitatges del carrer de Lepant (1968) i de les Tres Torres (1974), a Barcelona, i els de Premià de Mar (1974), els habitatges unifamiliars a Queralbs (1969) i a Alella (1980), la planta d’elaboració de vins a Santa Maria de Martorelles (1982), l’escola de Batxillerat a Manlleu (1982), l’estació d’autobusos de Tarragona (1989), l’Escola d’Arquitectura del Vallès (1991) i l’edifici Nexus al Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya, a Barcelona (1995).
Dades dels Països Catalans 