Arxiu d'etiquetes: arquitectes

Yllescas, Sixt *

Deixa un comentari

Veure> Sixt Illescas i Mirosa (arquitecte català, 1903-86).

Violat, Manuel

1 Resposta

(País Valencià, segle XVII)

Arquitecte. Dirigí les obres de l’església de Santa Maria d’Alacant, notable per la seva decoració amb columnes salomòniques.

Vinyes, Joan Baptista

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVII – segle XVIII)

Arquitecte. Juntament amb Josep Mínguez, és el millor dels deixebles i continuadors de Joan Pérez i Castiel. L’única etapa d’activitat plenament coneguda és la que abraça la construcció de la torre de Santa Caterina de València, possiblement la torre barroca més interessant del regne (1688-1705).

Al marge d’aquesta obra construí la portada de l’església parroquial de Vinaròs i col·laborà en l’ampliació de l’església arxiprestal de Santa Maria de Sagunt.

Villanueva i Martínez, Antoni

Deixa un comentari

(Llorca, Múrcia, 30 agost 1714 – València, 27 novembre 1785)

Arquitecte i pintor. Fill de l’escultor alacantí Laureà Villanueva. S’educà a Oriola, molt influït per l’obra de Jaume Bort. Treballà principalment en aquesta zona, fins que es traslladà a València per ingressar a l’orde franciscà. El 1768 fou nomenat acadèmic de mèrit de Sant Carles.

De la seva obra, poc estudiada, són coneguts -com a arquitecte- alguns treballs anteriors al seu ingrés als franciscans: la portada principal de l’església de Santa Justa i Santa Rufina d’Oriola (1753), l’ampliació de la capella de la comunió de l’església de Sant Jaume, a la mateixa ciutat (1757), i un de posterior al seu ingrés, el disseny de l’ampliació de l’església de Montfort (1770).

Com a pintor -la part més ben coneguda de la seva activitat- la primera obra és el Sant Agatàngel de l’Arxiu Municipal d’Elx (1747), cosa que suposa un desconeixement de la seva etapa de formació. D’obres anteriors al seu establiment a València únicament es coneix El miracle de les hòsties, a Santa Maria d’Alacant. D’obres posteriors, n’hi ha, entre altres llocs, al convent de Sant Francesc de València, Requena i Aigües de Busot.

Vilasolar, Guillem

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XV)

Arquitecte. El 1455 succeí Guillem Sagrera a les obres de la Llotja mallorquina.

Verger, Miquel

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XVI – segle XVII)

Arquitecte. És autor de la portada de la catedral de Mallorca (1592-1601), obra amb columnes i capitells manieristes que palesen potser la influència de Palladio.

Valdomar, Francesc

1 Resposta

(País Valencià ?, segle XV)

Arquitecte. Documentat entre el 1426 i el 1452. Possible deixeble de Guillem Sagrera. Estigué al servei d’Alfons IV el Magnànim i de Joan II el Sense Fe.

És autor a València de les obres d’ampliació de les naus de la seu (des del 1426 fins després del 1440) i de la capella dels Reis del convent de Sant Domènec (1437-52), on construí la complexa volta de nervadura sense nervis.

Unzeta, Martín

1 Resposta

(Biscaia, País Basc, segle XVI – Alacant, 1630)

Arquitecte. Treballà, sota les ordres d’Agustí Bernardino, en les obres del Col·legi de Sant Domènec d’Oriola (1611-15) i el 1615, en abandonar aquest l’obra, fou nomenat mestre major, i la dirigí fins al 1626.

Substituí aleshores Bernardino en la direcció de l’església de Sant Nicolau d’Alacant. El seu estil es confon amb el d’aquell.

Tosca i Mascó, Tomàs Vicent

6 Respostes

(València, 21 desembre 1651 – 17 abril 1723)

Científic, arquitecte i filòsof. Projectà el monument de Setmana Santa de la seu de València, la façana de la Porta Reial (derruïda l’any 1801) i la façana de l’església de Sant Felip Neri.

L’any 1670 escriví Compendio matemático, obra publicada a València entre el 1709 i el 1715. També és autor d’un Compendium theologicum, publicat el 1754, i d’un Compendium philosophicum, que deixà inacabat.

Torres i Tur, Elies

Deixa un comentari

(Vila d’Eivissa, Eivissa, 1944 – )

Arquitecte i paisatgista. Professor de l’ETSAB des de l’any 1969, ha estat convidat a diverses universitats nord-americanes com Ucla i Harvard. Exercí d’arquitecte diocesà d’Eivissa entre els anys 1973 i 1977, i escriví la Guia d’Arquitectura d’Eivissa i Formentera (1980).

Conjuntament amb Josep Antoni Martínez i Lapeña ha realitzat diverses obres en l’àmbit eivissenc, on es produeix una reinterpretació dels models tradicionals de l’illa. És el cas d’habitatges unifamiliars com el de Cap Martinet (1985-87) o com la casa Boenders a Sant Antoni (1979-83) i el mateix castell d’Eivissa (1983-93), on s’estableix un diàleg amb el passat a partir de la invenció de subtils mecanismes arquitectònics, i sovint de l’ús de la ironia.

Les preocupacions relacionades amb el paisatge es veuen reflectides en obres com els jardins de la Vil·la Cecília (1982-86), a Barcelona, on aparegué el fanal Lampeluna (premi Delta de disseny), i en les rampes del castell de Castelldefels (1987-93, premi FAD).