(La Almunia de Doña Godina, Aragó, 25 gener 1894 – Benidorm, Marina Baixa, 11 abril 1962)
Realitzador cinematogràfic. Més conegut com a Florián Rey.
Inicià la seva obra abans del cinema sonor amb La hermana San Sulpicio (1927), interpretat per l’actriu Imperio Argentina, amb qui després es casà, i realitzà el millor film espanyol d’aquest període: La aldea maldita (1929).
Posteriorment treballà a l’estranger i decaigué en la postguerra amb films patriòtics i folklòrics.
(Terol, Aragó, segle XVI – València, segle XVII)
Músic. Actuà com a tenor a la seu de València i del 1598 al 1600 fou mestre de capella a la catedral de Sogorb, on deixà obres de música sacra, algunes d’elles molt ambicioses, com Passio in Dominica Palmarum i In die Veneris.
A partir del 1600 actuà com a organista de la seu de València.
(Cubel, Aragó, 9 gener 1764 – Burjassot, Horta, 24 agost 1835)
Eclesiàstic. Estudià filosofia, teologia i cànons a la Universitat de València. Guanyà per oposició un curat i posteriorment la canongia magistral a la catedral de Terol.
El 1832 s’encarregà de l’arquebisbat de València.
(Barbastre, Aragó, segle XVIII – València, 1774/76)
Impressor. Formà societat en el seu establiment, que pertanyia a la seva família durant un segle, amb Cosme Granja des del 1746 fins al 1749.
Es féu famós per l’edició d’auques, romanços i d’altres publicacions populars, tradició que perdurà fins a l’any 1864 a càrrec de la seva vídua, Vicenta Devís (1780-1819) i de la seva filla:
Maria Teresa Laborda i Devís (València, segle XVIII – segle XIX) Impressora. A partir del 1820 continuà la impremta familiar, fins al 1825 en que passà al seu nebot:
Agustí Laborda i Galve (València, segle XIX – 1864) Impressor. Continuà la impremta familiar, fins a la seva mort, en que passà a Joan Martí.
(Fortanete, Aragó, 6 març 1850 – València, 24 gener 1890)
Poeta. Des de dotze anys va establir-se a la ciutat de València, on va passar tota la vida.
Els primers escrits que publicà foren el recull poètic, en castellà, Flores sin aroma (1872); després adoptà el català, obra recollida pòstumament a Poesies (1900). Participà en els Jocs Florals de Lo Rat Penat.
Formà part del grup fundacional de Lo Rat Penat i de l’Ateneu Mercantil i col·laborà a “Lo Gai Saber”, “Lo Rat Penat” i “La Mona”.
(Vilafranquesa, Aragó, 1736 – València, 1812)
Frare dominicà. Fou professor de filosofia i teologia.
És autor d’obres dogmàtiques publicades entre 1794 i 1803.
(Olalla, Aragó, 4 març 1731 – València, 5 gener 1802)
Arquitecte i tractadista. Nom de religió de Francesc Aldàs i Pina. Estudià filosofia a Saragossa, teologia a Xàtiva i matemàtiques i arquitectura amb el seu oncle, l’arquitecte carmelità Albert Pina.
Després de professar en l’orde dels jerònims (1757), projectà diversos edificis religiosos, entre els quals l’església de Burjassot, el claustre de Sant Miquel dels Reis de València (1763), la capella del sagrari de l’església de Rubiols de Móra, de l’església dels Salesians de València i de la parròquia de Xest.
Traduí del francès tractats d’arquitectura i de geometria, i escriví un Calendario perpetuo i un Compendio de los reyes de Nápoles de la casa de Aragón.
(Calamocha, Aragó, vers 1680 – València, vers 1750)
Pintor, gravador i arquitecte. Establert a València. Excel·lí en la pintura de flors i fou hàbil en la perspectiva.
Entre les seves obres cal remarcar els retaules de l’església valenciana de Sant Nicolau (1726). Gravà un pla topogràfic de València, delineat per Tomàs Vicent Tosca.
(Mirambell, Aragó, 1839 – València, 1901)
Metge. Fou catedràtic (1872) i degà (1889) de la facultat de medicina de València i, a partir del 1898, rector de la universitat.
Publicà, entre altres obres, Compendio de cirugía (València 1874) i Recuerdos de lírica (València 1899).
(Mas de las Matas, Aragó, 1732 – València, 1801)
Escolapi il·lustrat. Estudià a la Sapienza de Roma, on s’especialitzà en matemàtiques i llengües orientals. Professor a Daroca i després a València, on fundà i dirigí, juntament amb Andrés Mayoral, el Seminari Andresià, i en redactà les constitucions.
El 1787 Carles IV de Borbó el cridà a formar part de la comissió per a la reorganització dels estudis universitaris.
Dins l’orde fou rector de Sant Joaquim de València i provincial d’Aragó. S’encarregà de l’edició de la Bíblia preparada per Felipe Scio.
Dades dels Països Catalans 