Arxiu d'etiquetes: antropòlegs/gues

Palerm i Vich, Àngel

(Vila d’Eivissa, Eivissa, 11 setembre 1917 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 1 juny 1980)

Antropòleg. Prengué part a la guerra civil, finalitzada la qual s’exilià a Mèxic, on estudià història i antropologia cultural. Resident des del 1952 als EUA, treballà en l’Organització dels Estats Americans i arribà a ésser secretari de la Unió Panamericana. Realitzà treballs de camp a Guatemala, Perú, Israel i, sobretot, a Mèxic.

Les seves obres més importants són: The Irrigation Civilizations (1954), Studies in Human Ecologs (1957), totes dues en col·laboració, Planificación regional (1965), Teoría etnológica (1967), Agricultura y sociedad en Mesoamérica (1972), Historia de la etnología (en tres volums, 1974-77) i Antropología y marxismo (1980).

Comas i Camps, Joan

(Alaior, Menorca, 23 gener 1900 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 18 gener 1979)

Pedagog i antropòleg. Estudià els monuments megalítics de Menorca. El 1938 fou secretari general del ministre d’Instrucció de la República.

El 1939 s’exilià a Mèxic, on s’especialitzà en etnografia i antropologia. Del 1945 al 1952 dirigí el ‘Boletín Bibliográfico de Antropología Americana”.

Escriví les obres: Cantinas y colonias escolares (1935), Aportaciones al estudio de la prehistoria de Menorca (1936), ¿Existe una raza judía? (1941), Los mitos raciales (1955), Manual de antropología física (1957), Unidad y variedad de la especie humana (1967) i una bibliografia de Pere Bosch i Gimpera.

Anton i Ferrándiz, Manuel

(Mutxamel, Alacantí, 29 desembre 1849 – Cercedilla, Madrid, 4 setembre 1929)

Antropòleg. Catedràtic de zoologia a la universitat de Madrid, creador de la secció d’antropologia del museu de ciències naturals de Madrid.

Entre les seves obres destaquen: Antropología de España, Razas y tribus de Marruecos i Antropología o historia natural del hombre.

Mira i Casterà, Joan Francesc

(València, 3 desembre 1939 – )

Escriptor i antropòleg. Destacat defensor de la identitat cultural dels Països Catalans. Catedràtic de grec a l’Institut d’Ensenyament Mitjà (1965), es doctorà l’any 1972. Dedicat sobretot a l’estudi de l’antropologia social, s’ha centrat en el canvi social que ha tingut lloc a la ruralia valenciana.

Ha publicat assaigs com Un estudi d’antropologia social al País Valencià (1974), Som, Llengua i literatura (1974), Crítica de la nació pura (premi Joan Fuster 1984) i Cultures, llengües, nacions (1990). Ha escrit també algunes novel·les, com Els cucs de seda (1974, premi Andròmina), Els bous de foc (1974), El desig dels dies (1981), Viatge al final del fred (1983) i Els treballs perduts (1989), i és col·laborador habitual del setmanari “El Temps”.

El 1990 li va ésser concedida la Creu de Sant Jordi i el 1992 va ésser nomenat president d’Acció Cultural del País Valencià.

Arxiu d’Etnografia de Catalunya

(Tarragona, 1982 – )

Revista sobre antropologia i etnologia. Institucionalment, la revista es troba vinculada a l’Àrea d’Antropologia social de la Universitat Rovira i Virgili.

Enllaç web: Arxiu d’Etnografia de Catalunya

Pi-Sunyer i Cuberta, Oriol

(Barcelona, 1930 – )

Antropòleg, arqueòleg i sociòleg. Fill de Carles Pi i Sunyer i germà de Josep. Es formà a la universitat de Londres i a l’Escola Nacional d’Antropologia de Mèxic i es doctorà en ciències socials a Harvard.

Especialitzat en antropologia social, fou professor a Amherst, Massachusetts. Ha publicat nombrosos treballs sobre temes d’antropologia de l’àrea americana.

S’ha interessat pels aspectes sociològics dels Països Catalans i ha publicat diversos articles sobre el tema: El manteniment de l’entitat ètnica a Catalunya (1971), Etnicitat i nacionalisme en l’Europa moderna (1971), El turisme i els seus problemes i l’impacte d’una indústria en una comunitat catalana (1973), Elits i grups no corporatius en el Mediterrani europeu: Una reconsideració del cas català (1974).

Mallart i Guimerà, Lluís

(Barcelona, 1932 – )

Antropòleg. Visqué al Camerun, amb la tribu Evuzok, entre 1961 i 1968.

Ha estat professor a les universitats de Nanterre i Rovira i Virgili de Tarragona.

Ha publicat nombroses treballs, entre els quals Un poble africà, etnologia i pastoral (1971), Medicine et pharmacopée Evuzok (1977), Sóc fill dels Evuzok (1992) i Ser hombre, ser alguien: ritos e iniciaciones en el sur del Camerún (1993).

Institut Català d’Antropologia

(Catalunya, 1978 – )

(ICA)  Institució. Agrupa els antropòlegs interessats a impulsar la recerca i els estudis sobre la forma de vida de les relacions socials, tant actuals com tradicionals en la societat i en la cultura de Catalunya.

El primer president fou Josep M. Batista i Roca.

Enllaç web: Institut Català d’Antropologia

Galí i Herrera, Raimon

(Barcelona, 7 març 1917 – 28 abril 2005)

Antropòleg i escriptor. Fill d’Alexandre Galí, i germà de Jordi. Llicenciat en filosofia i lletres.

Durant la guerra civil fou oficial provisional de l’Escola de Guerra de la Generalitat. Exiliat el 1939, creà a Mèxic la revista “Quaderns de l’Exili”.

En tornar a Barcelona treballà amb el grup anomenat CC (Catòlics Catalans) i a l’Acadèmia de la Llengua Catalana de la Congregació Mariana.

Té publicats La Catalunya d’en Prat (1985), L’exèrcit a Catalunya (1991) i El dècim cos d’Exèrcit i la caiguda d’Aragó (1994), entre d’altres.

Fusté i Ara, Miquel

(Barcelona, 1919 – 1966)

Antropòleg. Membre del Laboratori d’Antropologia de la Universitat de Barcelona, s’especialitzà en l’estudi de les restes humanes de la prehistòria, sobretot als Països Catalans, les Canàries i el Marroc.

Entre els nombrosos treballs monogràfics que publicà es destaquen: Parietal neandertalià de la cova Negra (1953), Cráneos de la edad del bronce procedentes de una cueva sepulcral de Son Maimó en Petra, Mallorca (1953), Antropología de las poblaciones pirenaicas durante el período neo-eneolítico (1955), Estudio antropológico de los pobladores neo-eneolíticos de la región valenciana (1957), Estado actual de la antropología prehistórica de la península (1959) i Restos humanos prehistóricos de la cueva del Coll, Moià (1966).