Arxiu d'etiquetes: Anglès

Farga, la -Selva-

Deixa un comentari

(Anglès, Selva)

Veïnat. Al segle XV ja hi havia una foneria de ferro.

Cuc -Selva-

Deixa un comentari

(Anglès, Selva)

Barri, a la confluència del Ter amb la riera d’Osor.

Fuster -varis bio-

1 Resposta

Ferran Fuster  (Catalunya, 1878 – segle XX)  Religiós jesuïta. Es doctorà en dret canònic a Roma. Fou catedràtic d’aquesta disciplina al Col·legi Màxim de Sarrià. Era redactor molt actiu de la revista “Razón y Fe”.

Jeroni Fuster  (València, segle XV – segle XVI)  Eclesiàstic i poeta. Mestre en teologia, fou beneficiat de la seu de València. Participà amb una composició en català en el certamen poètic celebrat a València el 1511 en honor de Santa Caterina de Siena. Escriví també una Homilia sobre lo psalm “De profundis” (1490), en prosa i algunes parts en vers, que reflecteixen una clara influència de la Divina Comèdia de Dant.

Josep Fuster  (Perpinyà, 1801 – 1876)  Metge. Ensenyà a Montpeller. Escriví en francès remarcables estudis mèdics.

Just Fuster  (País Valencià, 1815 – segle XIX)  Compositor. És autor de diverses obres que foren populars.

Melcior Fuster  (València, 1607 – 1686)  Eclesiàstic. Publicà part dels seus escrits en castellà i en llatí. La seva obra es compon de sermons i treballs teològics.

Pere Joan Fuster  (Illes Balears, segle XIV)  Arquitecte. L’any 1343 treballava a les obres de la seu de Palma.

Ramon Fuster  (Anglès, Selva, segle XIV)  Mestre d’obres i tallista. Treballà en 1327-28 a l’església de Santa Maria de Montserrat. Li fou encomanada l’ampliació del primitiu temple romànic i sembla que aixecà un cor als peus de la nau central.

Ricard Fuster  (Catalunya, segle XX – 1956)  Baríton. Destacà per la seva tècnica acurada i pel seu gran temperament, que li aconseguiren èxits remarcables. Actuà fins a una edat molt avançada. La seva millor interpretació era la de Rigoletto de Verdi.

Tomàs Fuster  (Castelló de la Plana, 1660 – 1714)  Frare dominicà. Obtingué els càrrecs de predicador del rei, missioner apostòlic i qualificador del Sant Ofici. És autor d’escrits religiosos.

Valeri Fuster  (València, segle XVI)  Poeta. Hom en coneix els poemes Cobles noves de la cric-crac, Cançó de les dones, Canción muy gentil i Resposta de la sua amiga al sobredit galant, inclosos en un plec poètic imprès a València el 1556. De llenguatge, to i caràcter populars, gaudiren d’èxit entre els seus contemporanis.

Creus i Marzo, Ricard

1 Resposta

(Barcelona, 3 agost 1928 – Anglès, Selva, 10 novembre 2021)

Escriptor. Estudià a Llotja i a Belles Arts. Als vint anys prengué part a l’exposició del Grup Postextura.

L’any 1952 es decidí exclusivament per la literatura i visqué després un temps a Itàlia. Col·laborà en la fundació de l’escola de tallers d’expressió “L’Arc” (1958).

Ha col·laborat en diverses publicacions. Juntament amb Esther Boix ha escrit Ús i funció formativa del llenguatge (1973) i El segle de Picasso (1982). Ha publicat també per a joves, així com poesia.

Boix i Pons, Esther

1 Resposta

(Llers, Alt Empordà, 26 març 1927 – Anglès, Selva, 26 maig 2014)

Pintora. La seva pintura, expressionista i molt personal, ha usat indistintament la figuració i l’abstracció. Professora d’arts plàstiques.

El 1967, juntament amb el seu marit Ricard Creus, fundà l’escola de tècniques d’expressió L’Arc. Col·laborà en l’orientació pedagògica d’educadors.

Anglès (Selva)

18 Respostes

Municipi de la Selva (Catalunya): 16,31 km2, 181 m alt, 5.473 hab (2016)

0selvaSituat al nord de la comarca i a la dreta del Ter. La part de ponent, que s’enfila pel vessant de la muntanya de Santa Bàrbara, és coberta de boscos, sobretot de castanyers.

Les principals activitats econòmiques del municipi són l’agricultura, la ramaderia i la indústria, principalment el tèxtil.

Al nucli antic, anomenat la Vila Vella i on abunden les cases de pedra, hi ha la plaça Major, antiga plaça d’armes del castell d’Anglès. L’església parroquial de Sant Miquel és renaixentista, dels segles XVI-XVII.

Dins el terme, on han estat trobats una necròpoli i un poblat hallstàttics, hi ha l’agregat de Sant Amanç, els veïnats de Pla d’Amunt i Pla d’Avall, el santuari de Santa Bàrbara i l’església de Sant Pere Sestronques.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques