Arxiu d'etiquetes: anarquistes

Productor, El -1925/30-

(Blanes, Selva, 7 novembre 1925 – Barcelona, juny 1930)

Setmanari anarquista. Editat i dirigit per Manuel Buenacasa, primer a Blanes (fins al gener 1926) i després a Barcelona.

Defensà sobretot la formació d’un moviment obrer explícitament anarquista basat en la unió de tres branques: l’organització específica (“universalista”), el sindicalisme i el cooperativisme.

Inspirats en el model de la FORA argentina, mantingué estretes relacions amb “La Protesta” i Diego Abad de Santillán, i capitalitzà una part notable de l’oposició al sector sindicalista de la CNT.

Afavorí així la creació de la FAI, per més que aquesta no es confongués del tot amb la seva proposta.

Prat, Josep -anarquista-

(Barcelona, 1867 – 17 juliol 1932)

Anarquista. Evolucionà del republicanisme a l’anarcosindicalisme, i assistí al Congrés Anarquista de Londres del 1896.

Fundà amb Ricardo Mella la revista “Natura”, i col·laborà en altres publicacions, com ara “Tierra y Libertad” o “El Productor”.

Traduí nombroses obres de teòrics anarquistes i publicà diversos escrits: La barbarie gubernamental en España (1897), amb Mella, i La burguesia y el proletariado. Apuntes sobre la lucha sindical (1909), on exposa les seves teories anarcosindicalistes.

Pou i Riera, Bernat

(Mancor de la Vall, Mallorca, 1896 – París, França, 4 setembre 1956)

Anarco-sindicalista. Exiliat a França sota la Dictadura de Primo de Rivera, figurà dins la Federació de grups anarquistes de llengua espanyola.

El 1930 formà part del comitè regional de la CRT de Catalunya com a delegat del sindicat de la construcció de Barcelona. Hi actuà com a secretari i tingué un especial paper en la reaparició de “Solidaridad Obrera” i en la formació d’un comitè revolucionari amb elements militars.

Fou empresonat pel desembre de 1930 arran del fracassat intent de Fermín Galán. Durant la República s’apropà al grup republicà federal d’Abel Velilla. En l’exili s’alineà amb Frederica Montseny.

Col·laborà regularment a “Cultura Obrera” de Palma de Mallorca i a “Acción” (1930-31) i a “Tierra y Libertad” de Barcelona. Escriví, amb R. Magrinyà, Un año de conspiración (antes de la República) (1933).

Plaja i Saló, Hermós

(Palamós, Baix Empordà, 28 abril 1889 – Palafrugell, Baix Empordà, 23 març 1982)

Anarco-sindicalista. Impressor d’ofici, s’afilià molt aviat al anarcosindicalisme.

Fundà les revistes “Acràcia” i “Fructidor”. El 1924 fou director de “Solidaridad Obrera”. Un any després fundà “Vértice” i una editorial amb el mateix nom.

Membre del Comité Nacional de la CNT (1928-29), en acabar la guerra civil s’exilià a Mèxic, fins al 1977, any en què retornà a Catalunya i cedí la seva biblioteca a la Biblioteca Arús.

Va publicar Sindicalismo, misión humana y revolucionaria del sindicato (1922), Concepción federalista de la CNT (1948) i El sindicalismo según sus influencias (1954).

Pi i Sanllehy, Balbina

(Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat, 20 setembre 1896 – Perpinyà, 24 juliol 1973)

Anarco-sindicalista. Obrera del tèxtil.

Començà a destacar com a organitzadora sindical el 1917 dins el sindicat del ram fabril i tèxtil i la federació local de Sabadell.

Col·laborà després regularment a “Solidaridad Obrera” i en 1920-21 fou una activa propagandista en les campanyes de protesta en solidaritat amb els sindicalistes deportats a la Mola.

S’allunyà de la militància activa el 1936.

Pallàs i Latorre, Paulí

(Cambrils, Baix Camp, 1 desembre 1862 – Barcelona, 6 octubre 1893)

Obrer tipògraf i anarquista. Formà part de la minoria anarquista partidària de fer la revolució per mitjà d’atemptats terroristes.

D’acord amb les seves idees, va atemptat contra el general Martínez Campos a Barcelona (24 setembre 1893). Al cap de pocs dies fou afusellat juntament amb altres obrers.

Per venjar la seva mort, un altre anarquista, Santiago Salvador, llançà una bomba al teatre del Liceu (7 novembre 1893).

Padilla i Boloix, Josep

(Terrassa, Vallès Occidental, 1909 – 1980)

Anarcosindicalista. Ingressà a la CNT el 1928 i el 1932 participà en els fets insurreccionals de Terrassa, arran dels quals fou detingut.

Durant la guerra civil fou secretari de la federació local de Terrassa i de la comarcal del Vallès Occidental i col·laborà a “Vida Nova”. Després formà part de la Columna Durruti.

Acabada la guerra participà en la resistència francesa contra els nazis. El 1946 entrà a l’Estat espanyol i, detingut el 1947, fou condemnat a 20 anys; el 1952 fou deixat en llibertat, i empresonat de nou, per poc temps, el 1956.

El 1976 fou elegit secretari general del Comitè Regional de la CNT Catalana. Després d’haver intentat, sense èxit, d’harmonitzar les diverses tendències internes de la Confederació Regional del Treball de Catalunya, n’abandonà la secretaria general, però mantingué la militància anarcosindicalista a nivell local.

Oliva i Moncusi, Joan

(Cabra del Camp, Alt Camp, 15 novembre 1855 – Madrid, 4 gener 1879)

Obrer boter.

Inaugurà a Espanya, sembla que influït per les accions dels regicides alemanys, la sèrie d’atemptats anarquistes contra personalitats públiques governamentals.

El 25 d’octubre de 1878 disparà contra Alfons XII, que resultà il·lès.

Morí ajusticiat.

Nosotros -Barcelona, 1931/36-

(Barcelona, 1931 – 1936)

Grup d’afinitat anarquista. Continuació del grup Los Solidarios (1922).

Encapçalà dins l’anarco-sindicalisme una tendència putxista i anarco-bolxevic i intervingué activament en la preparació de la sèrie d’insurreccions revolucionàries de 1932-33 contra la República. No ingressà formalment dins la FAI fins en 1933-34.

Durant la guerra civil el grup es dispersà, i la majoria dels components destacaren com a caps militars.

Nicolau i Fort, Lluís

(Barcelona, 26 abril 1895 – les Heures, Berguedà, 2 febrer 1939)

Anarquista.

Juntament amb Pere Mateu, matà (1921) el polític espanyol Eduardo Dato, llavors president del Consell de Ministres.

Detingut a Alemanya i lliurat a la policia espanyola (1922), fou condemnat a mort, juntament amb altres sis acusats, el 1923, que li fou commutada per cadena perpètua el 1924. Amb l’amnistia de la Segona República sortí en llibertat.

Fou afusellat per tropes republicanes durant l’èxode de finals de la guerra civil.