(Besiers, França, 8 gener 1883 – Fresnes, França, 20 agost 1917)
Periodista i militant anarquista. Conegut com a Miguel Almereyda. De família catalana -el seu avi havia estat veguer d’Andorra-, a 17 anys s’instal·là a França.
El 1909 fou el principal organitzador de la gran manifestació de París a favor de Ferrer i Guàrdia. Va morir a la presó.
(València, 20 novembre 1895 – 25 juny 1980)
Dirigent anarco-sindicalista. Membre de la CNT des de 1918-19, es destacà a partir del 1931 i el 1933 s’alineà amb els Sindicats d’Oposició; col·laborà regularment a “Sindicalismo” i després dirigí “El Combate Sindicalista” (València, 1933-36).
El seu paper en els dies de juliol de 1936, altra volta dins la CNT, el dugué a ésser el nou alcalde i membre important del Comitè Executiu Popular de Llevant i del Consell d’Economia (creat pel novembre 1936).
A l’exili, féu costat inicialment al comitè nacional encapçalat per Joan M. Molina (Juanel) i posteriorment s’alineà amb la CNT “política”. Tornà de l’exili el 1975.
(Palma de Mallorca, 1890 – 1922)
Anarco-sindicalista. Sabater, de molt jove col·laborà a “El Rayo” (1912-14) i fou un dels organitzadors del Sindicat Obrer del Calçat el 1914. A partir del 1916 formà part del comitè regional, que en ocasions presidí, de la Federació Regional del Treball de Mallorca, adherida a la CNT.
Més sindicalista que no anarquista, creà el 1919 l’Ateneu Sindicalista de Palma, on dugué com a conferenciants, entre altres, Joan Peiró i Salvador Seguí. Fundà també “Cultura Obrera” (1919-24), que dirigí (1919-22).
(València, segle XIX)
Dirigent internacionalista. Teixidor de seda, s’adherí en 1870-71 a l’Aliança bakuninista i fou vicepresident del Centre Federal de Societats Obreres de València. Participà en la conferència del setembre de 1871 de la Federació Regional Espanyola de l’AIT i el 1872 passà a formar part del Consell federal d’aquesta.
Figurà en juliol-agost de 1873 en la comissió de governació de la junta revolucionària del cantó valencià. Pogué fugir i anà a Algèria.
(Palma de Mallorca, 1910 – 1989)
Anarco-sindicalista. Paleta, fou l’organitzador del Sindicat Regional de la Construcció en 1919-20, base de la Federació Regional del Treball de Mallorca, adherida a la CNT, de la qual fou secretari general a partir del 1921.
Encapçalà els grups anarquistes Sembrando Flores (1921) i Los Intransigentes (1921-22). Redactor de “Cultura Obrera” (1919-24 i 1931-36), assistí com a delegat mallorquí al congrés extraordinari de la CNT del juny de 1931 i fou des del 1930 corresponsal de “Solidaridad Obrera” de Barcelona.
(Alcoi, Alcoià, 26 febrer 1921 – 26 setembre 1923)
Setmanari anarquista. Fou primer òrgan dels sindicats locals de la CNT, dirigit inicialment per Enric Gisbert. Però a l’octubre de 1921 se’n féu càrrec J. Juan i Pastor, que li donà una gran empenta com a òrgan anarquista.
Reaparegué el 1930 (abril-setembre) dirigit per Emili Mira, però hagué de desaparèixer pel poc èxit assolit.
(Alaior, Menorca, 1 maig 1931 – 13 agost 1932)
Publicació anarquista. Apareguda amb un total de 47 números i publicada pel mestre de l’Escola Nova Josep Alberola.
(Maó, Menorca, 1 setembre 1898 – 4 octubre 1915)
Publicació mensual -i esporàdicament quinzenal- anarquista. Fundada com a butlletí d’una societat mutualista, el 20 d’octubre de 1898 fou adquirida per la Societat Llibertària Agrupació Germinal. Fou suspesa la seva publicació en dues ocasions (1903-04, 1907-12).
Dirigida per Joan Mir i Mir, tingué una especial importància en el desenvolupament del sindicalisme menorquí i hi col·laboraren, ultra menorquins, Federico Urales, Anselmo Lorenzo i altres.
(València, 7 novembre 1936 – 25 març 1939)
Diari vespertí. Òrgan de la Federació Regional dels Grups Anarquistes de Llevant i portaveu de la FAI.
Adoptà un to de radicalització anarquista, en especial contra la militarització de les milícies i en defensa de “la Columna de Hierro”, la qual cosa li reportà diverses suspensions governatives.
Dirigit per Abraham Guillén, tingué la col·laboració regular de destacats anarquistes.
(Nerva, Andalusia, 8 novembre 1896 – València, 1 febrer 1972)
Anarco-sindicalista. Miner, es traslladà a València a 21 anys per a exercir de mestre racionalista. No tingué una excessiva pràctica organitzativa, però fou, en canvi, un important propagandista confederal a través d’una intensa activitat literària i assagística.
Col·laborador assidu d’“Estudios”, escriví un gran nombre de novel·les socials –Los Galeotes del Amor, Los sombríos, Como el caballo de Atila, Un puente sobre el abismo, etc.- i obres doctrinals –Hacia una nueva organización social (1932), La Revolución actual española (1937), etc.-, en les quals, proposant un programa mínim de realitzacions immediates, defensà la possibilitat de construir el comunisme llibertari a partir dels sindicats.
Dades dels Països Catalans 