Arxiu d'etiquetes: amistançats/des

Roig i d’Ivorra, Aldonça

3 Respostes

(Cervera, Segarra, 1454 – Saragossa, Aragó, 4 abril 1513)

Amistançada de Ferran II de Catalunya-Aragó, abans d’ésser rei. Filla de Pere Roig i d’Aldonça d’Ivorra.

Sostingueren relació, sembla, durant la seva estada a Cervera mentre eren tramitats els capítols matrimonials amb Isabel de Castella (1469). L’any següent tingué un fill, Alfons d’Aragó, futur arquebisbe de Saragossa.

Era, sembla, de la família dels senyors de Portell. Fou casada per la força amb el ciutadà de Lleida Bernat d’Olzinelles, però el matrimoni fou anul·lat i el 1479 ja era casada amb Francesc de Castre-Pinós de So, vescomte d’Évol (mort el 1497).

Maria -amistançada, s. XIII-

(Catalunya ?, segle XIII)

Amistançada de Pere II el Gran, de la qual hom no coneix més que el nom. Sembla que la seva unió és anterior al matrimoni del rei amb Constança de Sicília (1262).

En nasqueren tres fills: Jaume Pere, futur senyor de Sogorb i almirall; Joan, i Beatriu, que es casaria amb Ramon de Cardona, de la branca secundària d’aquell llinatge que tenia la senyoria de Torà.

Lucrècia d’Alagno *

Veure> Alagno, Lucrèzia d’  (amant napolitana d’Alfons IV el Magnànim).

Lucrècia -amant Jaume II, s. XIII-

(Mazzara, Sicília, segle XIII – segle XIV)

Amant de Jaume II. Tingué una unió circumstancial amb el rei, en el temps en què governava a Sicília.

Fruit de l’enllaç fou un infant, anomenat també Jaume. En comunicà la naixença a Jaume II, quan aquest ja vivia a Catalunya, per mitjà d’un frare dominicà.

El rei féu donar a Lucrècia un marit en la persona de Vanno de Bonavita, veí de Mazzara.

Molts anys després, el 1324, el fill Jaume intentaria de ser admés a la cort del monarca.

Jonquers, Maria de

1 Resposta

(Olot, Garrotxa, segle XV – Benavarri, Ribagorça, 1506)

Amistançada d’Alfons d’Aragó, comte de Ribagorça. Filla de Gregori de Jonquers, castellà de Roses.

Residí a Benavarri i arribà a ésser governadora del comtat de Ribagorça, que defensà contra els francesos i el comte de Pallars.

Enterrada al monestir dominicà de Llinars, del qual fou protectora.

Gil de Vidaure, Teresa

10 Respostes

(Navarra, segle XIII – València, 15 juliol 1285)

Dama. Amistançada de Jaume I de Catalunya. Era vídua de Sancho Pérez de Lodosa.

Inicià la seva relació amb Jaume I el 1255, i per tal com aquest li havia fet promesa de casament, el papa considerà que hi havia entre ells autèntic vincle matrimonial.

El 1265 Teresa contragué la lepra, i el rei se’n separà definitivament. Teresa es reclogué al convent de la Saïdia de València, fundat per ella.

Fou mare de Jaume de Xèrica i de Pere d’Ayerbe, legitimats pel rei i cridats a la successió a falta dels fills legítims.

Sobrevisqué al rei.

Gerolda

4 Respostes

(Sicília, Itàlia, segle XIII – segle XIV)

Dama. Muller de Gualter de Campagna de Mileto i amant del rei Jaume II de Catalunya per una sola nit, devers el 1287, durant el setge d’Agosta.

En tingué dos fills bessons, Sanç i Napolió. El primer moriria aviat.

El segon, des del 1316, tractaria amb no gaire fortuna de veure’s afavorit pel seu pare, i lluitaria al servei dels reis del Marroc. Alfons III i Pere III de Catalunya tractarien Napolió més generosament.

Gerolda, amb accions notarials, treballà per aclarir la situació dels seus fills.

Francina Rossa

Deixa un comentari

(Itàlia, segle XV – Catalunya ?, segle XV)

Amistançada de Joan II de Catalunya, després que aquest, ja vell, restà vidu de la seva segona muller Joana Enríquez (1468).

El rei, per assegurar-li un bon retir, la volgué casar amb Jaume (II) d’Arenós, el fill, però, aquest la refusà.

Fou cantada per alguns poetes del seu temps.

Cardona, Violant de -amistançada-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Dama. Era amistançada de l’escriptor Bernat Metge. Li donà un fill, que ha instàncies d’ella fou legitimat amb el nom de Joan Metge.

Bernat aconseguí del rei Joan I el Caçador que la legitimació fos revocada, ja que l’escriptor i secretari reial tenia altres fills legítims i sentia aleshores una gran aversió per Violant, que qualificaria d’espluga d’enamorats, font de vicis i arxiu de mentides.

Caldes, Dolça de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII)

Única amistançada d’Alfons II el Franc que és coneix.

Als codicils del testament d’aquest monarca, fets poc abans de la seva mort, l’atorgant prega al seu successor que afavoreixi Dolça i la criatura amb què la deixa embarassada.

No ha estat trobada cap referència posterior d’aquest personatge ni de l’infant que havia de deslliurar.